Aprendre català a Manresa fent una sèrie de crims

Tothom qui ha intentat aprendre una segona llengua sap que amb els cursos no n’hi sol haver prou. Cal fer coses en aquesta llengua, usar-la instrumentalment i vincular-s’hi emocionalment. Aprendre-la tot fent coses, sense proposar-s’ho. Amb aquesta finalitat, el CNL Montserrat organitza, entre altres activitats, el taller de pòdcast Manresa Fosca.

El taller de pòdcast és una activitat voluntària complementària a l’activitat docent i s’adreça a alumnes que ja tenen certa competència lingüística. Els objectius són usar la llengua de forma lúdica i creativa, aprofundir en el coneixement de la història i la cultura locals i, sobretot, impulsar els aprenents perquè guanyin confiança i esdevinguin parlants actius. El producte final és un vídeo curt de ficció, de temàtica criminal i ambientació local. I VOC: versió original en català.

Al YouTube del CPNL

Primer, es treballa el text (el guió, el vocabulari) i el context (visites als escenaris de l’obra, entrevistes amb les entitats implicades...). Després, es duen a terme tallers de teatre i assajos. I, a continuació, acció: és l’hora de filmar. Un cop enllestida l’edició, s’estrena l’obra i es publica al canal de YouTube del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Íngrid Domingo és una professora del CNL amb molta experiència en el món de la interpretació. Va estudiar a l’Institut del Teatre i ha treballat en teatre, dansa i televisió, així com en l’ensenyament. Ella es cuida de la direcció escènica de Manresa Fosca.

Explica que «per començar, cal cohesionar el grup, perquè els alumnes que s’hi apunten no es coneixen entre ells. Cal crear un vincle amb el grup. Comencem amb dinàmiques lúdiques, que permeten connectar amb l’altre des del joc, tant amb el text com amb el cos, per crear un espai segur i perdre la por d’exposar-se davant de l’altre». Després, passen a les improvisacions «per veure les habilitats de cadascú, com poden dir un text o caracteritzar un personatge. Ja treballem coses més concretes de l’obra: actituds, frases, escenes...».

L’Íngrid ressalta el poder del teatre per a l’aprenentatge de la llengua: «Només posar-te una jaqueta que normalment no et posaries, o maquillar-te, t’ajuda a distanciar-te de tu i a perdre la vergonya. Com si no fossis tu, però sí que ho ets, qui té l’experiència ets tu i, per tant, l’aprenentatge hi és».

«T’ajuda a no ser estranger»

La Clau Rosales, professora de pedagogia de Guatemala, es va apuntar al taller per provar una cosa diferent: «Havia fet una mica de teatre, però en un context religiós. Aquesta ha estat una experiència molt diferent, a més de ser en una altra llengua!».

Valora especialment les activitats de coneixement de l’entorn: «Conèixer la història, les tradicions, la cultura local... t’ajuda a no ser estranger i et permet valorar més un lloc i la seva gent. Quan t’estableixes en un lloc nou, pots tenir la sensació de perdre una mica de la teva identitat, però és important afegir-hi ingredients, créixer com a persona, obrir-te a noves experiències... La diversitat et fa millor si estàs disposat a rebre. Per això em vaig apuntar a Manresa Fosca».

Per a la Clau, perdre la por de què diran és cabdal: «Penses que els nadius riuran quan sentin el teu accent, però no és així: els agrada i ho agraeixen. Perdre la vergonya és molt important en l’aprenentatge d’una llengua». I el teatre hi ajuda.

«M’encanten els thrillers»

La Jimena Lucas, artista multidisciplinària de l’Uruguai, s’hi va apuntar perquè és una enamorada del gènere criminal: «M’encanten els thrillers. De fet, m’hauria agradat estudiar per a forense. Això és el que em va atreure».

Li ha sorprès «tot el que es pot arribar a fer amb pocs recursos», i considera que «l’important és que hi hagi un grup disposat a fer alguna cosa innovadora amb dedicació, amor i respecte. És impressionant veure com l’energia de gent diferent es posa en moviment fins a culminar un projecte així amb èxit», destaca la Jimena.

Considera que el taller «és una oportunitat per trencar els límits que nosaltres mateixos ens posem a l’hora de parlar català. Amb l’actuació, com que ets un personatge, no tens vergonya. El teatre és una molt bona manera de trencar la por». La Jimena havia actuat abans, però sense text. «Estava molt concentrada en la part lingüística (les vocals, les erres mudes...) perquè volia fer-ho bé. M’han felicitat molt pel meu català!».

«És un espai d’acolliment»

El Javier Barbosa, gericultor de Colòmbia, s’hi va apuntar perquè el taller «és un espai d’acolliment, com altres activitats del consorci. Com a estrangers, aquests espais són importants».

El Javier ha participat en tots els episodis i és la cara més visible de la sèrie: «M’han reconegut veïns i a la feina!». Com que hi és des del començament, ha anat creixent lingüísticament i personalment al costat de Manresa Fosca. «Els coneguts de Colòmbia es pensen que domino el català a la perfecció, com un expert. M’ha impressionat com ha evolucionat el projecte». I hi ha fet amistats. «Cal crear molta companyonia per atrevir-nos a fer el que fem: disfressar-nos, maquillar-nos. Perds la vergonya a fer altres coses. Jo soc una persona reservada, no m’agrada mostrar els meus errors, normalment els treballo més privadament, i el projecte m’ha ajudat a perdre pors en aquest aspecte».

Una sèrie criminal

Manresa Fosca ja té dues temporades i ha publicat quatre capítols independents. El primer està ambientat en el món casteller, amb la col·laboració de la colla dels Tirallongues. El segon homenatja la figura de l’escriptor manresà Amat-Piniella. El tercer tracta d’un crim als Pastorets, en col·laboració amb Els Carlins. Finalment, l’últim capítol el protagonitzen els esbarts dansaires. Es pot dir que el CNL ja disposa de la seva sèrie criminal original.

Pots veure tots els episodis en aquest enllaç.

Subscriu-te per seguir llegint