Els horts socials de Manresa: cultivar aliments genera oportunitats laborals
Càritas i la Fundació Santa Clara impulsen dos espais agrícoles per les persones en situació de vulnerabilitat, perquè trobin un entorn per aprendre l’idioma i avançar en el seu procés d’integració

Elvin Matute, Pere Gassó, sor Lucía Caram i Madeleine Rivera / Oscar Bayona
Ruben Costa
Cada tarda, Elvin Matute s’acosta a una de les parcel·les de la Fundació del Convent de Santa Clara, situats a prop de l’avinguda de la Pirelli de Manresa, on cultiva i té cura d’una de les 24 parcel·les d’uns 100 metres quadrats que formen el projecte. Divuit d’aquestes parcel·les són gestionades per famílies i les sis restants són comunitàries, destinades a produir aliments per a la Plataforma d’Aliments de la Fundació. En total, hi participen 21 famílies i prop de 85 persones, entre participants i voluntaris. Per a Matute, però, aquest indret és molt més que un simple passatemps. «Quan no tinc feina, aquest és el meu refugi», explica. Com ell, moltes altres persones troben en els horts socials un punt de trobada on poden cultivar els seus propis aliments, establir vincles amb altres participants i sentir-se part de la comunitat.

Un voluntari en una de les parcel·les del Convent de Santa Clara / Oscar Bayona
Sor Lucía Caram, fundadora de la Fundació del Convent de Santa Clara, explica que els horts socials van néixer gràcies a la cessió d’uns terrenys per part d’una dona que, després de quedar-se vídua, va decidir oferir-los a la Fundació perquè s’hi desenvolupés un projecte social. La religiosa recorda que, des del primer moment, la iniciativa es va concebre com una eina que anava molt més enllà del cultiu de la terra. «Aquí no només es cultiven carbassons, tomàquets i altres hortalisses; també es cultiven actituds i relacions», afirma. Segons explica, durant els primers anys era habitual que alguns participants deixessin els horts perquè aconseguien una feina, una evolució que considera una mostra de l’impacte social de la iniciativa. Destaca que els dissabtes els horts es converteixen en un punt de trobada per a les famílies, on els infants aprenen a tenir cura de la natura, compartir un espai comunitari i créixer en contacte amb l’entorn. «És una manera que la gent aprofiti el temps i tingui un lloc on relacionar-se», assegurava.

Elvin Matute amb garrafes d’aigua per regar les parcel·les dels horts del Convent de Santa Clara / Oscar Bayona
Càritas Manresa
Els horts socials de Càritas Arxiprestal de Manresa, nascuts l’any 2009 i situats a la finca municipal de la Casa Costafreda, a prop de l’escola La Salle, ocupen actualment uns 3.000 metres quadrats de terreny amb una quinzena de voluntaris. L’espai s’organitza perquè durant tot l’any hi hagi collites i les persones participants puguin endur-se aliments de manera continuada. «Moltes qüestions apareixen de manera espontània mentre treballem. Això ens permet conèixer millor les persones i acompanyar-les des de la quotidianitat», afirma la responsable del programa d’horts, Adela Casals.

Un hortolà recull els tomàquets en una de les parcel·les dels horts de la Casa Costafreda / Mireia Arso
Malgrat això, Càritas considera que el projecte encara té un ampli marge de creixement. Si es pogués aprofitar la totalitat dels prop de 10.000 metres quadrats disponibles, es podria garantir una cistella setmanal de gairebé vuit quilos de productes frescos i ecològics a unes 25 famílies, prop d’un centenar de persones. Aquest augment de la producció també permetria estalviar uns 30.000 euros anuals en ajudes destinades a alimentació i evitar l’emissió d’unes 30 tones de diòxid de carboni cada any gràcies al consum de productes locals i de temporada.

Un participant treballa la terra per mantenir el bon estat del conreu, Casa Costafreda / Mireia Arso
Oportunitats per tothom
Les famílies participants no han de pagar cap quota econòmica, sinó que contribueixen al projecte dedicant part del seu temps al manteniment dels espais comunitaris. Cadascú disposa del seu horari personal per accedir als horts en l’horari que millor s’adapta a la seva vida quotidiana, mentre que les tasques col·lectives, com les plantacions o les collites, es coordinen conjuntament.
A més, la iniciativa aposta per una agricultura sostenible i regenerativa: no s’hi utilitzen insecticides ni herbicides químics, es recuperen llavors locals per preservar el patrimoni agrícola i s’elabora el propi compost per mantenir la fertilitat del sòl. Aquest model converteix els horts en molt més que un espai de producció d’aliments, ja que també fomenta la implicació, l’aprenentatge compartit i la convivència entre els participants, alhora que els ofereix noves oportunitats per millorar la seva inserció laboral.
Subscriu-te per seguir llegint
- La mestra del Bages que va ensenyar a llegir el seu avi (abans d’entrar el Govern)
- Marc Miravitlles, pneumòleg: 'Ningú s’atreviria a beure aigua bruta, no obstant cada dia respirem aire brut
- Crim de Manresa: amics de la víctima que van tenir els sospitosos a les aules
- Els Mossos escorcollen el domicili d'un dels dos menors detinguts per la mort de Carles Vilajosana, a Manresa
- Sor Lucía Caram: 'No m'avergonyiré mai de tenir un banc d'aliments ni de donar oportunitats de formació i inserció
- Albert López i Marisol Hosta, guanyadors del Joc de Cartes amb La cuina d'en Tikus
- L'expilot Toni Elías plora la mort de Carles Vilajosana: 'Deixa un buit impossible d’omplir
- La germana de Carles Vilajosana Arocas, la víctima de l'homicidi de Manresa, assegura al funeral que portarà el cas al Parlament 'i més enllà. Arribaré fins on calgui