La gasolinera maleïda de Navarcles

Realment arribaran a enderrocar-la? Aquesta pregunta va rondar durant gairebé vint anys la primera gasolinera de Navarcles. Hi havia una certa incredulitat, però va ser que sí. La sentència definitiva li va arribar l’agost del 2001, ara fa 25 anys, tot i que l’enderroc no es va executar fins al 2008. El cost de la demolició el van haver de pagar la Diputació i l’Ajuntament per haver-li donat els permisos.

El llarguíssim i rocambolesc serial de la gasolinera de Navarcles va començar a finals dels anys vuitanta, quan Campsa va plantejar-se obrir una estació de servei just al començament de la carretera que porta a Navarcles des de la N-141, que va de Manresa a Vic passant per Calders. El poble no tenia cap punt on repostar, el més proper estava a quatre quilòmetres, i aquella era una via molt transitada. Un lloc aparentment ideal, doncs, per al nou establiment, que seria gestionat per Avel·lí Puig com a concessionari.

La Diputació de Barcelona, com a titular de la via, va donar els permisos el desembre de 1989. L’Ajuntament no hi va veure inconvenient i va concedir el permís d’obres el 1990 i, posteriorment, la llicència d’activitat. De moment, oli en un llum.

El 1991, per primer cop, els navarclins van poder repostar sense sortir del poble. Semblava que tothom estava content.Però no. Carles Passarell, propietari d’una finca veïna, va considerar que la instal·lació era il·legal perquè s’havia construït a menys de 150 metres de la cruïlla, la distància mínima establerta per la llei. Efectivament, l’estació estava a 52,3 metres, tot i que l’entrada des de la cruïlla estava una mica més lluny, a 170 metres.

D’entrada, ningú no va creure que res pogués posar en perill l’existència de l’establiment, però el juny de 1994 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó al demandant i va establir que no es tractava d’introduir rectificacions ni de pagar indemnitzacions: la gasolinera havia d’anar a terra. Els propietaris van recórrer al Tribunal Suprem, però l’alt tribunal va insistir: no es respectava la distància mínima a la cruïlla i, per tant, «les llicències atorgades es van donar en base a uns projectes que no respectaven els marges legals». Per tant, els permisos eren declarats nuls. El de la Diputació, per no haver exigit la distància mínima, i els de l’Ajuntament perquè havien estat concedits al revés del que preveia la llei per a establiments amb activitats especials com les gasolineres: primer cal acreditar que l’activitat és possible, i a continuació es pot concedir el permís d’obres. El contrari del que havia fet el govern municipal.

L’empresa -llavors ja no Campsa, sinó Petrocat- va anunciar que recorreria al Tribunal Constitucional, tot i que no semblava que aquesta fos una qüestió de drets fonamentals. L’Ajuntament es fregava els ulls i pretenia trobar una solució. La llicència havia estat concedida per un govern de CiU, però el govern del PSC que es va trobar amb el problema defensava la instal·lació.

L’alcalde, Llorenç Ferrer, deia que la gasolinera era necessària i anunciava que obriria «les vies de diàleg que s’hagi d’obrir» per tal que es fessin les modificacions necessàries i no s’executés l’enderroc. Va ser inútil. Tampoc no va servir de res que, el 1995, hagués rebut de premi disseny en un concurs de Madrid.

La sentència estava dictada, però la gasolinera encara va sobreviure cinc anys més, fins al 2006. I va continuar on era, com un fantasma, dos anys més, fins que va ser, finalment, enderrocada el novembre del 2008, disset anys després del començament del litigi. La feina la van haver de pagar la Diputació i l’Ajuntament. A la finca encara hi ha vestigis del que va ser.

El 2013, l’anterior concessionari va presentar un nou projecte, però la cosa no va prosperar. El fantasma de la gasolinera encara va tornar a reaparèixer el 2017: PetroBages havia adquirit Gasoils Avel·lí, l’empresa de l’anterior concessionari, i va anunciar que la reconstruiria, aquest cop a la distància correcta. L’Ajuntament va arribar a iniciar tràmits urbanístics per facilitar-ho, però no es van completar. A l’hora de la veritat, les bones intencions no van arribar a bon port. Al final del serial, es va imposar la maledicció.

NAVARCLES HA ACABAT TENINT GASOLINERA, PER FI - Els navarclins van haver de repostar fora del poble fins al 2021, quan Petro7 va obrir un establiment al carrer del tèxtil, a l’altra banda del poble, amb una filosofia més moderna: preus baixos i sortidors automàtics.