El centre de Manresa s'eclipsa només tímidament

El centre de Manresa s'ha eclipsat poc. Pels autobusos, taxis, comerços, trànsit i clients de les terrasses no s'hauria pas dit que s'estava vivint una jornada extraordinària. Només en punts oberts cap a l'oest, com l'encreuament del Passeig amb la carretera de Cardona, s'aplegaven algunes persones amb ulleres i mòbils per captar l'instant.

A l'estació d'autobusos Jaime Pacheco esperava el bus per anar cap a Artés. No li havia interessat variar la rutina per veure un eclipsi que li podia fer malbé la vista. El mateix que Gustavo Oliveros, que continuava treballant el taxi. Havia notat un augment de trajectes de persones, sobretot d'edat avançada, que havien sortit de Manresa cap a altres punts on es pogués seguir completament. "També hi ha gent que no s'ha ni assabentat o que sí que ho sap, però passa olímpicament del tema", relata somrient.

I un d'ells era Xavier Bovè, que passejava el seu animal de companyia aliè a la histèria que s'havia deslliurat jornada rere jornada les darreres setmanes. "Massa soroll mediàtic pel meu gust", afirmava, "per la tele i Internet ja el veuré". Quan se li demana si li reca no presenciar una anomalia astronòmica que no es tornarà a repetir fins al 2180 respon divertit: "Hi ha tantes coses que no veuré mai mes i que no he vist encara".

Al Passeig, Mercè Vives i Assumpció Icart descansen en un banc amb els seus animals de companyia. "No penso fer ni un pas per veure l'eclipsi", diu una, "ja el veuré per la tele", rebla l'altra. Sobre l'excepcionalitat del succés ironitzen que "d'aquí cent anys, quan es torni a repetir, no hi serem".

La majoria dels bancs del Passeig estaven ocupats i també moltes cadires de les terrasses. Gent llegint, però la majoria conversant o mirant el mòbil. A la Muralla, guaitant en direcció a l'oest, l'eclipsi es veu força bé per l'espai lliure de la carretera de Cardona. Luis Lavado fotografia l'eclipsi i explica que havia pensat anar al parc de la Seu. Al seu costat, proveït d'ulleres especials hi havia, amb bona companyia, Hugo Benítez, base del Bàsquet Manresa que no es va voler perdre l'ocasió.

I es va fer la nit

Amb l'eclipsi en el seu moment àlgid la llum es va esmorteir fins al punt de trobar a faltar els fanals encesos. L'ambient era d'una certa irrealitat tenyida d'indiferència. Però era una percepció enganyosa, perquè els milers de compradors que havien exhaurit les ulleres especials per mirar-lo amb seguretat homologada s’havien disseminat per trobar el seu lloc sota el sol eclipsat.

Part de la Manresa est va emigrar a l’oest, excepte en els punts elevats com Bufalvent o la Balconada, i altres van enfilar cap a Fonollosa perseguint l’eclipsi, com en una cançó de Radio Futura.

Se’ls van poder veure pujant a punts elevats de la població en romeria com si no poguessin evitar acudir als “Encontres a la tercera fase” d’Steven Spielberg. Si a algú se li hagués acudit reproduir la seqüència musical Re-Mi-Do-Do-Sol hauria estat sublim.

Però la Manresa que no s’eclipsa xarrupava cerveses a terrasses del Passeig i tirava monedes a les màquines escurabutxaques amb un somriure burleta cap als que portaven les ulleres especials preparades. No tenien gaire preocupació per deixar escapar una cosa suposadament divertida que no tornarien a fer. Una llambregada ràpida podia ser suficient i, en qualsevol cas, molt més satisfactòria que guaitar en ramat un fenomen que havia tingut entretingut el personal de problemes més quotidians durant setmanes i del qual ja n’estaven fins al capdamunt. Això sí, uns i altres van gaudir d'una ciutat momentàniament fora de la torradora solar amb plena consciència que continuaria preparada per ser untada amb mantega la resta de l’estiu i molts estius més.

Subscriu-te per seguir llegint