Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un estudi troba a faltar ombra, bancs còmodes i aigua al Barri Antic de Manresa

Rufí Cerdan, doctor en Geografia i voluntari de Càritas arxiprestal, ha elaborat una anàlisi de les condicions dels espais públics de la Manresa antiga perquè es tingui en consideració al Pla de Barris

Imatge de la plaça Sant Domènec de Manresa a ple sol

Imatge de la plaça Sant Domènec de Manresa a ple sol / Oscar Bayona

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

Un document elaborat pel doctor en geografia i activista social Rufí Cerdan, que compta amb el suport de Càritas arxiprestal, crida a transformar el Barri Antic de Manresa en un espai amb més ombra, bancs còmodes i aigua.

Cerdan, que va impulsar també el primer estudi de la pobresa hídrica a Manresa, ha redactat aquesta anàlisi de les condicions dels espais públics del barri vell perquè l’Ajuntament el pugui a tenir en consideració al Pla de Barris que permetrà invertir en aquest sector de la ciutat 25 milions d’euros.

L’anàlisi de les condicions dels espais públics del Barri Antic li permet concloure que “tenen poques ombres disponibles en bancs confortables per a totes les esquenes i la major part de les ombres es troben sota les veles de les terrasses de bar”.

Tenint en compte la precarietat de les condicions de confort de la gran majoria d’habitatges del Barri Antic considera que es pot concloure que “els espais públics del barri estan molt poc preparats per esdevenir espais de refugi climàtic. A aquest fet s’hi ha d’afegir que, en no disposar pràcticament d’equipaments practicables que estiguin climatitzats, llevat del mercat Puigmercadal, “el risc de patir conseqüències greus per a la salut a causa de la calor en aquest barri és molt elevat”.

En primer lloc, es considera “imprescindible un projecte de millora de les condicions ambientals de les places del barri per fer-les més habitables per part de la població vulnerable en certes hores del dia en les que es pot mitigar sensiblement la temperatura”.

El document «Infraestructura social. Pla de Barris per la construcció de comunitat resilient» defensa “incrementar les superfícies ombrejades, disposar de més bancs i tots ells confortables per a tots els públics i disposar d’aigua o de brolladors que permetin refrescar-se a les persones acalorades”.

Actuacions prioritàries

Afegeix que l’execució de les actuacions “és tan prioritària que cal facilitar l’agilització dels procediments urbanístics que possibilitin la seva aplicació més immediata. En qualsevol cas es tracta d’actuacions que no requereixen grans transformacions i costos. Actuacions sistemàtiques i de baix cost: umbracles, aigua, bancs, jardineres... i que s’han de fer de manera extensiva”.

D’altra banda, “atesa la deficiència dels llocs públics refrigerats”, considera que cal condicionar el Mercat Puigmercadal com a refugi climàtic i fomentar la seva utilització.

També dedicar l’espai d’hort del convent de les caputxines com horts socials del Barri Antic. I proposa refer la vorera de sortida de la residència Mont Blanc al carrer Jacint Verdaguer per facilitar la sortida i entrada de les cadires de rodes amb un paviment sense sotracs i sense pendents d’entrada de vehicles. Creu que “en general s’hauria d’actuar en zones que encara no tenen garantida l’accessibilitat correctament. El carrer Sant Andreu n’és un exemple”, diu.

Els habitatges insalubres empenyen les persones al carrer

La proposta d’iniciativa d’entitats socials adreçada a l’Ajuntament de Manresa considera «molt important» evitar que els pisos rehabilitats amb les ajudes públiques del Pla de Barris vagin a parar exclusivament al mercat lliure.

Ho argumenta dient que «les dificultats econòmiques dels col·lectius més vulnerables del Barri Antic, que ja han de suportar molt sovint l’exclusió derivada del racisme immobiliari, haurien de fer front a uns preus més elevats dins del seu barri en els pisos rehabilitats».

Afirma que l’única solució és que les ajudes públiques estiguin condicionades a l’obligació d’oferir habitatges amb lloguer social amb les fórmules existents que permetin concertacions que donin seguretat als propietaris i preus assequibles als llogaters, per la via de concerts amb entitats o administracions com les que ja operen amb èxit com es va fer amb el programa de masoveria urbana de Càritas o des de la Fundació Habitat323. Apunta que en cas que no es donin aquestes condicions, el resultat de la tan necessària rehabilitació d’habitatges serà un pas més en la direcció equivocada.

Pisos no preparats

El document «Infraestructura social. Pla de Barris per la construcció de comunitat resilient» recull sobre els riscos de les onades de calor que l’Agenda urbana de Manresa 2030 afirma «els habitatges en el centre històric i altres zones de Manresa no estan preparats per a les inclemències del clima. Els certificats energètics emesos entre 2013 i 2016 donen qualificacions molt baixes».

La mateixa Agenda urbana de Manresa posa de manifest que el Barri Antic es troba entre els barris de la ciutat amb menor superfície de zona verda, amb 29,9 hectàrees.

L’habitatge concentra la problemàtica social i també l’ambiental al Barri Antic. L’antiguitat del parc d’habitatge i la manca crònica de rehabilitació comporten la concentració d’habitatges d’habitabilitat deficient, els habitatges sobreocupats (pisos pastera) en els que han de conviure diverses famílies compartint un vàter i una dutxa, i que són el darrer recurs de persones i famílies que no poden accedir a un lloguer assequible.

En temps de fred i de calor les persones que viuen en aquests habitatges són víctimes de la pobresa energètica, una forma més de la pobresa, que amb la calor pren una dimensió especialment crua perquè els habitatges insalubres empenyen les persones al carrer.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents