«Fins i tot els carbassons, que volen calor, en tenen massa»

El David Miller (Manresa, 1972) no només viu el canvi climàtic: ell el mesura amb dades diàries i en veu els efectes a l’hort. Va entrar a la Casa de la Culla de Manresa el 1992 per complir amb la prestació social com a objector de consciència i ja s’hi va quedar. Des de llavors, acumula 34 anys de memòria climàtica manresana: documenta cada dia les dades de l’estació meteorològica, té cura de l’hort i de la granja i s’encarrega del manteniment de les instal·lacions de l’equipament, gestionat per Aigües de Manresa.

Nota que, darrerament, el que vostè mesura a l’estació meteorològica s’ha convertit en el tema del dia?

Sí, aquest país sempre ha estat molt interessant en la meteorologia, però ara més. Quan hi va haver sequera tres anys seguits m’ho comentaven molt, i aquests dies que fa tanta calor fins i tot hi ha qui em demana quina màxima tenim. La gent comença a estar informada i preocupada pel canvi climàtic.

Vostè l’està veient amb els seus propis ulls en les dades que recull?

I tant. No n’hi ha cap dubte en absolut. Ara, a l’hivern, potser fa quatre o cinc dies de molt fred; no com abans, que n’hi havia una bona colla. El desembre del 2001 vaig apuntar 11 sota zero! I els estius estan sent molt calents des de fa anys. Les temperatures màximes són anormalment altes i, a més a més, les calorades no duren quatre o cinc dies, com abans, sinó que s’estan convertint en la situació normal. La pluja també és irregular: plou molt pocs dies, i llavors fa mal.

Quina és la màxima més alta que ha registrat vostè?

Ha estat aquest any, 40,9 graus al juliol. I cal tenir en compte que la Casa de la Culla està a 291 metres d’alçada, o sigui que al centre de Manresa, que està entorn dels 250, encara hi fa més calor. A l’estació automàtica que el departament de Medi Ambient de la Generalitat té a la plaça Espanya hi pot haver un parell de graus més. I les mínimes sempre hi són més suaus. Fins i tot hi ha diferències en la quantitat de pluja que recollim. Les dades de plaça Espanya tinc entès que són les que fa servir normalment el Servei Meteorològic de Catalunya.

I les estacions de la Casa de la Culla?

En tenim dues de l’Aemet, el servei de l’Estat. Una és automàtica i proporciona dades en directe que tothom pot consultar online. En aquesta jo només els ajudo si hi han de fer manteniment. L’altra és la manual, que la volien eliminar però vam aconseguir que la mantinguessin perquè és la que utilitzem en les sessions de divulgació del Camp d’Aprenentatge, on la gent pot veure com funcionen els instruments. Em diuen que és la tercera estació més important que tenen a Catalunya. Les dades que s’hi recullen les passo cada dia al servei de pronòstics de l’Aemet, i un cop al mes envio el resum al departament que fa els estudis climatològics. A banda, també ho passo al Servei Meteorològic de Catalunya i a TV3.

Percep que l’escalfament està provocant canvis també a l’hort que vostè porta?

I tant, molt. Per exemple, aquest any els cogombres i els tomàquets no han anat bé. Totes les plantes comencen a produir a partir d’una temperatura, i s’aturen si se supera un determinat llistó de calor. S’estressen. I amb aquestes temperatures tenim plantes que no estan tirant endavant, o que estan produint menys. És que tenim calor molts dies seguits i, fins i tot, de nit!

Què hi poden fer?

Reguem més. Però hi ha plantes que, encara que tinguin més aigua, pateixen. Els carbassons, per exemple, tenen fulles molt grosses, i reben moltíssima radiació solar que els genera molta evaporació. Fins i tot els carbassons, que volen calor, en tenen massa.

Si la temperatura va pujant, hi haurà solucions?

Ja estem parlant de buscar la manera de fer-hi una mica d’ombra. Si no fem res haurem de plantar cactus! Suposo que l’agricultura a gran escala deu tenir plans per anar-se’n sortint, però els horts petits i ecològics, que no fem res que no sigui natural, ho tenim molt difícil. Haurem d’anar adaptant els calendaris al clima: plantar abans i collir abans.

A banda de la calor, el canvi climàtic porta més problemes?

Un de molt important. La cotorra argentina. Ens crea molts maldecaps. Se’ns ho menja tot. Codonys, caquis, pomes, enciams, espinacs, bledes, nous, ametlles... Tenen un bec que pot amb tot i els agrada tot. Fins fa uns anys arribaven a la primavera, s’estaven aquí a l’estiu, i se n’anaven. Ara no, ara no fa fred i es queden tot l’any. I es reprodueixen molt de pressa, amb aquells nius tan grossos que fan.

A la Casa de la Culla ho pateixen més que a pagès?

Sí, perquè la cotorra argentina s’ha instal·lat sobretot a les ciutats. Hi troben tota mena de menjar, i si descobreixen un hort com el nostre, encara més. A les zones rurals tenen més problemes amb els senglars i els cabirols, que els fan molt mal.

La intuïció acumulada en 34 anys li diu que aquests darrers tres anys seran una punta extrema i vindrà una mica de treva, o no?

Malauradament, em sembla que no. Crec que continuarem amunt. Fa molts anys que ens estan avisant que hi ha un escalfament i la gent no n’ha fet gaire cas. Amb l’aire condicionat s’està molt còmode. Els governs i les indústries haurien de posar-hi més esforços, i la gent també.