Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Més sobre les 440 tones de cartró desaparegudes: La CGT diu que es descarreguen al mateix lloc que la fracció resta

El sindicat considera que existeixen indicis més que suficients per qüestionar que aquest material segueixi efectivament un circuit de valorització

Josep A. Fernández Páxaro, secretari general de la CGT Manresa

Josep A. Fernández Páxaro, secretari general de la CGT Manresa / Arxiu particular

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

La CGT de Manresa continua amb la recerca que realitza per esbrinar el destí final de 440 tones de paper i cartró recollides selectivament que afirma que “estan sent desviats de manera sistemàtica cap a dipòsits controlats (abocadors) situats fora de la comarca del Bages”.

L’organització comandada per Josep Antoni Fernández Páxaro, Secretari General de la CGT Manresa, afirma que el que diu l’Ajuntament “no coincideix amb el que hem pogut constatar”.

Considera “especialment preocupant” i un aspecte “que volem aclarir” quan l’Ajuntament de Manresa manifesta públicament, també en el marc de la mediació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Información Pública (GAIP,) que el paper i cartró recollit amb camions de càrrega posterior procedent de Manresa, una vegada arriba a la planta de Sallent, es barreja amb materials procedents d’altres municipis i que, a partir d’aquest moment, deixa de poder-se seguir com a residu específic de Manresa.

Aquesta afirmació no coincideix amb el que la CGT ha pogut constatar sobre el terreny. La totalitat de la fracció de paper i cartró recollida mitjançant el sistema de càrrega posterior a Manresa continua descarregant-se en el mateix espai on es descarrega la fracció de resta procedent de diferents municipis de la comarca”.

Considera aquest fet “especialment rellevant, perquè si el paper i cartró recollit selectivament a Manresa mitjançant càrrega posterior acaba descarregant-se en un espai destinat també a la fracció resta, existeixen indicis més que suficients per qüestionar que aquest material segueixi efectivament un circuit de valorització de paper i cartró”.

Matisen que “no afirmem que aquest fet, per si sol, permeti concloure que tot aquest material acaba en un abocador. Però sí considerem que constitueix un indici greu i objectiu que obliga l’Ajuntament a aclarir què passa amb aquesta fracció i a aportar la documentació que permeti acreditar-ne el destí final”.

I afegeix que “aquí és on considerem especialment greu la situació: l’Ajuntament ha manifestat davant la GAIP i públicament que aquesta fracció es barreja amb cartró procedent d’altres poblacions, mentre que els fets que hem pogut constatar sobre el terreny no semblen correspondre’s amb aquesta explicació”.

Els impropis no poden ser excusa

El sindicat manté que els impropis no poden convertir-se en una excusa per perdre la traçabilitat del material recollit selectivament.

Segons manifesta, “la CGT és perfectament conscient que la presència d’impropis pot dificultar la valorització d’una part del paper i cartró recollit selectivament. Però una cosa és reconèixer l’existència d’impropis i una altra de molt diferent és perdre la traçabilitat del residu. La mateixa Llei 7/2022 estableix, en el seu article 25, el règim de recollida separada dels residus per facilitar-ne la preparació per a la reutilització i el reciclatge d’alta qualitat. En particular, la recollida separada del paper i el cartró té precisament aquesta finalitat”.

Des del seu punt de vista, la conclusió és que si una part del material recollit separadament no pot ser valoritzada a causa de la presència d’impropis, la ciutadania té dret a saber quina quantitat ha estat efectivament valoritzada; quina quantitat ha estat rebutjada; quina quantitat ha estat destinada a eliminació; a quines instal·lacions ha anat cada fracció; i quins gestors han realitzat aquestes operacions.

Això és traçabilitat. I és precisament aquesta informació la que la CGT està reclamant i que l’Ajuntament no ens ha facilitat. No qüestionem el reciclatge: exigim que es pugui demostrar”. La CGT assegura que no vol generar desconfiança envers el reciclatge. “Tot el contrari. Creiem que la millor manera d’aconseguir que la ciutadania recicli més i millor és garantir que pugui confiar en el sistema. Una persona que separa correctament els seus residus té dret a saber què passa després amb allò que ha separat. Per això considerem insuficient que se’ns digui simplement que el material arriba a una determinada planta. El recorregut del residu no acaba quan el camió descarrega. El recorregut acaba quan es pot acreditar documentalment què ha passat amb aquest residu.”

Obligacions d’informació

Es reafirma en que no existeix informació documental que permeti acreditar de manera clara i completa quin ha estat el destí final d’aquest material i quina part ha estat efectivament valoritzada. I considera que aquesta qüestió no és menor.

“Segons les explicacions donades pel mateix Ajuntament, el paper i cartró recollit a Manresa es porta inicialment a la planta de Sallent. Tanmateix, l’Ajuntament afirma no conèixer els destins finals del material ni disposar de la informació necessària per identificar les instal·lacions on aquest residu acaba sent valoritzat o eliminat. Per tant, la pregunta continua plenament vigent: Què passa amb el paper i cartró que les manresanes i els manresans separen i dipositen als contenidors?”.

El sindicat defensa quer la ciutadania fa la seva part. Separa el paper i el cartró i el diposita al contenidor corresponent. A partir d’aquí, correspon a l’Administració garantir que aquest material segueixi el circuit adequat i que el seu recorregut pugui ser acreditat documentalment. No n’hi ha prou amb saber on es descarrega inicialment, cal saber on acaba. I aquesta no és només una qüestió de transparència. “La legislació de residus estableix obligacions concretes d’informació per a les entitats locals. L’article 12.5.c de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, estableix entre les obligacions de les entitats locals la de recopilar, elaborar i actualitzar la informació necessària per al compliment de les obligacions derivades de la legislació en matèria de residus, inclosa la relativa a les quantitats recollides i tractades i especificant el destí de cada fracció. Per tant, conèixer i poder acreditar el destí de les fraccions recollides no és una informació accessòria. Forma part de les obligacions d’informació associades a la gestió dels residus de competència local”.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents