Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

«L’espiritualitat està creixent entre els més joves»

L'Església Evangèlica Baptista de Manresa, degana a la Catalunya Central de l'evangelisme, veu com les xarxes socials i «la buidor de la individualitat» fan que creixin el nombre de fidels

Daniel Castro i Josep Barceló, pastor actual i pastor jubilat de l'Església Evangèlica Baptista de Manresa

Daniel Castro i Josep Barceló, pastor actual i pastor jubilat de l'Església Evangèlica Baptista de Manresa / Lluc Grandia

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Manresa

L’Església Evangèlica Baptista de Manresa és la degana de l’evangelisme a la ciutat de Manresa i al Bages. Va néixer ara fa 92 anys, quan una família evangelista de Terrassa va venir a viure a Manresa i va poder establir un centre amb el suport de la comunitat egarenca. «Manresa és una ciutat on històricament, el fet evangèlic era una dificultat. Van arribar i a la Plana de l’Om se’ls volien carregar, van haver de sortir corrent cap al tren», relata Josep Barceló, qui va ser el pastor titular durant 33 anys i, recentment, es va jubilar.

Actualment, explica Barceló, la relació amb la resta de cultes és, lògicament, molt més bona, i ja no hi ha aquests tipus de conflictes. Per altra banda, a Manresa hi conviuen 22 centres evangèlics. «Tenim molt bona relació amb les més històriques, com Betel, Betània o Filadèlfia. Algunes han sorgit a partir d’antics membres nostres. Amb les més recents hi parlem sovint i intentem fer activitats conjuntes i reunions pastorals. Algunes responen més i altres menys».

Daniel Castro va substituir Barceló i és el pastor titular de la comunitat. Explica que el perfil dels fidels són «joves, que viuen en un estat de buidor existencial. L’espiritualitat està creixent entre els més joves i en general, perquè venen a buscar omplir aquest buit, a trobar una identitat en aquest món». Castro destaca que un dels punts més importants és el sentit de comunitat, ja que no només fan els actes litúrgics, sinó que programen activitats com anar al cinema. «Som com una família. És el sentiment de pertànyer a alguna cosa, contra la buidor de la individualitat», afirma. També expressa que la comunitat és diversa en edat i també en lloc de procedència, «com un reflex de la societat».

El creixement de les xarxes socials també ha ajudat a l’expansió de l’evangelisme entre els més joves. «Abans, per saber què fèiem, havies d’entrar a l’església, i això tirava molta gent enrere. Ara ho poden veure per YouTube». També relata que, a través dels perfils de les xarxes poden resoldre dubtes de persones interessades amb la religió.

De fet, aquesta és una de les tasques pastorals que assumeix Castro, juntament amb els actes més religiosos. «Un pastor ha de guiar els fidels, ajudar-los i cuidar-los».

Tanmateix, Barceló explica que, sovint, troben a faltar suport de les administracions. «Temps enrere, fèiem moltes activitats al carrer, al pati del Kursaal, i no passava res. Fa poc vam fer un acte públic a plaça Espanya i ens vam trobar que ens acotaven uns horaris molt concrets, que no podíem posar megafonia, necessitàvem assegurances...». Lamenta que «ara la fe l’has de viure al teu lloc i no ho has de fer públic».

Pel que fa al futur, Castro assegura que «seguim creixent, i la nostra esperança, com diu la Bíblia, és que l’Església de Jesús continuï fins que ell torni». Relata que la voluntat és arribar als municipis i territoris que no hi ha centres, per poder crear comunitats allà. «No volem una església gran, sinó poder estendre’ns cap als pobles».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents