El Passeig de Manresa al s.XIX: societats corals i Enramades, oci amb identitat

El Passeig de Manresa es va inaugurar per la revetlla de Sant Pere del 1891 i molt aviat s’hi van instal·lar cadires. Un Acord Municipal del 24 de juny del 1895 demanava que «se autorice a José Perich para instalar un servició de sillas en el paseo de Don Pedro III y demás sitios públicos de esta ciudad por un periodo de 10 años».

Imitava el model de grans ciutats com Barcelona, que va col·locar 300 cadires de palla al segle XVII al llarg de tota la Rambla, però va ser el 27 de juliol del 1860 quan l’Ajuntament va autoritzar a l’empresa Casa Gay SA la concessió per instal·lar cadires de lloguer de ferro negre que van convertir la Rambla en un punt central de trobada, estada i repòs per «poder fer goma» (exhibir-se).

Al final del primer any el concessionari Josep Perich va demanar a l’Ajuntament transferir a Antoni Macià Sardà l’autorització per posar cadires al Passeig i altres llocs durant deu anys. L’Ajuntament ho va aprovar mentre esperava que «impulse con ventaja el servicio que con general aplauso se estableció el pasado verano».(Acord Municipal de l’11 desembre del 1895). Al cap de dos anys, el 1897, el concessionari va demanar posar-les el març «ya que ha llegado para ello la época oportuna».

A Manresa les primeres cadires tenien un preu de lloguer d’una moneda de quarto i a la primera dècada del segle XX el preu rondava els deu cèntims. Malgrat que el concessionari volia instal·lar-ne en altres punts de la ciutat, com la plaça Major durant les processons, l’ajuntament no ho va autoritzar.

I al voltant del passeig s’hi van començar a fer concerts per la Banda del Batalló de Reus de la Caserna del Carme, orquestres, balls populars, desfilades, processons, proves esportives, castells de foc, fires de bestiar, parades per les fires de l’Ascensió i sant Andreu.

D’aquesta manera el passeig de Pere III es va convertir des d’un primer moment en un espai de socialització i intercanvi, en el qual les relacions interpersonals es desenvolupen en el marc d’una activitat d’oci, sigui a les cadires o les terrasses dels bars i quioscos.

Les societats corals

Un altre espai d’oci van ser les societats corals que es van crear al llarg del segle a molts punts de Catalunya. Un dels principals impulsors d’aquestes agrupacions fou Josep Anselm Clavé amb l’objectiu, per a uns, de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, mentre que, per altres, consideren que l’objectiu era diluir la força del moviment obrer que trobava el seu lloc de reunió en les tavernes.

El 1850 ja hi havia constituïdes a Manresa dues societats corals masculines anomenades el Coro d’en Fius, dirigida pel pare de l’alcalde Maurici Fius i Palà, i el Coro dels Pelleters. Les dues corals es van fusionar el 25 de desembre del 1859 amb el nom de Castalia.

El grup coral estava compost per cinquanta joves obrers que van obtenir el tercer premi del festival de Cors de Clavé de 1862. Al cap de dos anys es va fundar una altra coral, el Cor Apolo.

L’any 1877 es va fundar la Societat Coral de Sant Josep. Els seus components eren homes casats reclutats de la congregació mariana de la Cova, Congregació de Sant Josep i el seu caràcter religiós es manifestava en el cant coral. El seu fundador va ser mossèn Jaume Castañer i Cases i el primer mestre director, Antoni Vives.

La presentació pública del nou grup coral es va fer el 27 de gener de 1878 al santuari de la Mare de Déu de Joncadella, patrona del Pla de Bages. Al cap d’uns anys es van fundar dues societats corals més: la Societat Coral la Unió Manresana creada el 1882, i el Coro Obrer, sota el patrocini de la Sociedad Fabril Algodonera, fundada el 1892.

Uns altres moments d’oci i diversió eren les festes ja fossin religioses o cíviques. El calendari festiu català té un gran nombre de moments lúdics siguin a nivell familiar o de forma comunitària i que esdevenen moments per a reforçar el sentiment de pertinença d’una col·lectivitat.

Les primeres com Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc., quedaven limitades a espais reduïts mentre que les altres es feien -i es fan- a carrers i places oberts a tothom com el dijous llarder, la Llum, carnestoltes, Corpus, Festa Major, Sant Magí, aplecs, santa Caterina, santa Llúcia entre altres.

Les Enramades als barris

Una de les festes que reforçava més el sentiment de pertinença a un col·lectiu -el carrer, el barri- eren les Enramades que se celebraven des de finals del segle XVI a diferents barris de la ciutat set dies abans de Corpus sempre amb el mateix ordre (Santa Llúcia/carretera de Vic- Hospital/Sobrerroca- Escodines/Carme - Sant Miquel/-Plaça Major – Sant Domènec – Sant Francesc/Vilanova i dijous Caputxines amb actes molt semblants cada any.

El programa d’actes tradicional de les Enramades als barris de Manresa consistia en la Passada. Sortia a primera hora del matí amb la imatge del barri i una orquestra que acompanyava els administradors de les Enramades pels carrers. Al llarg del dia els infants tiraven cebetes mentre que els més grans tiraven trons a les parets i portals de les cases amb gran estrèpit i queixes de la gent gran.

Al matí s’organitzaven jocs de cucanya com trencar l’olla, agafar pomes d’un cubell, el joc de la paella, el plat de cendra, enfilar l’agulla, la moneda a la cara, carreres de sacs o la biga per agafar un conill o pollastre que hi havia al capdamunt d’una biga ensabonada entre altres. A mitja tarda es feia la processó pels carrers del barri. Cada any s’escollia una persona important com a pendonista de les Enramades del barri que pagava la major part de la festa i l’enramada dels carrers. Al vespre sopar popular al carrer i ball que durava fins a la matinada.

Subscriu-te per seguir llegint