Així era la Festa Major de Manresa ara fa cent anys: l'encesa de llums, sardanes i les primeres fotografies aèries de la ciutat

Els mesos d’agost i setembre, bona part dels pobles de Catalunya celebren la seva Festa Major. A les nostres terres, la majoria de les festes tenen un origen agrícola i aquests mesos coincideixen justament amb els de la sega dels cereals. Com que s’havia collit i es tenia assegurada la supervivència un any més, es feia festa, però no una festa qualsevol dedicada a una divinitat local, sinó la festa més gran: la Festa Major, que són una continuació de les Vulcanàlies de l’antiga Roma, commemoratives de les feines agrícoles, i que s’esqueien pels voltants del nostre quinze d’agost. El cristianisme les va acabar transformant en una festa dedicada a una divinitat important del seu santoral, la Mare de Déu, i, per això, el 15 d’agost és el dia en què a Catalunya se celebren més festes majors.

Antigament, la Festa Major de Manresa també se celebrava aquest dia en honor a la Verge Maria (o Verge de l’Alba), que és la titular de la Seu. Però a partir de 1372 la festa es va traslladar al 30 d’agost per commemorar la translació de les relíquies dels sants patrons màrtirs de la ciutat, Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici, que per manament del bisbe de Vic van ser portats de Sant Fruitós de Bages a la capital de comarca.

Al cap d’un temps, la celebració es va allargar per fer-la de dos dies, el 30 i el 31. Probablement, això es deu al fet que, com Nadal, es concebia com una festa de retrobament familiar. Temps enrere, aquells que havien marxat del poble tornaven a la casa pairal per veure els seus avis i parents, i com que sovint venien d’algun poble o ciutat una mica llunyana s’acostumava a fer dos dies de festa, perquè tothom tingués temps d’arribar i participar de la festa amb els seus éssers estimats. Aquestes eren, sens dubte, trobades que els servien per posar-se al dia i reforçar els llaços familiars.

La festa cent anys enrere

El 1926, el fet que els dies 30 i 31 fossin dilluns i dimarts va fer que els actes de la Festa Major comencessin el dissabte 28 al vespre.

Aquell any, la festa va començar amb l’encesa de llums a diferents punts de la ciutat, concretament a les nou del vespre. En aquella època era habitual il·luminar el contorn de la façana de l’ajuntament amb bombetes i domassos als balcons, i així es va fer.

Després es va encendre la primera traca infantil a la Plaça Major, perquè com recordava la tradició: «Festes manresanes, tronades i campanes», i bombes xineses que «van escampar formosos regals». A la mateixa hora van començar les projeccions de cinema i les atraccions al teatre Conservatori, al cinema Modern (més endavant, cinema Goya) i als cafès Alhambra i Mundial, que es trobaven davant del quiosc del mig del passeig.

També a les nou del vespre, es va fer una audició de sardanes al camp de futbol del Pujolet, a càrrec de quatre cobles de renom: La Principal de la Bisbal, Barcelona, del Bages i la del Vallès. Van oferir un repertori molt variat, però a causa de la censura imposada per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) no van poder interpretar el Cant de la Senyera ni la Santa Espina, entre d’altres.

El diumenge 29, a primera hora del matí, es va fer un certamen ocellaire al local social de la Unió Ocellaire, que es trobava al carrer Guimerà, 28 (en un indret on avui s’aixeca la Casa Guitart, que fa cantonada amb el carrer que aleshores es coneixia com a Infants). Un cop acabat el concurs, tots els participants van fer un recorregut pels carrers propers acompanyats per l’orquestra La Principal de Bages.

A les onze, la mateixa cobla va fer un concert de sardanes al cafè Alhambra, conegut popularment com la Gàbia, per la gàbia d’ocells que hi havia a la seva entrada.

A la mateixa hora, l’aviador Canudas havia de sortir de Barcelona en direcció a Manresa, amb la voluntat de sobrevolar la capital bagenca. De fet, uns quants dies abans, Canudas ja ho havia fet juntament amb el fotògraf Josep Gaspar Serra, d’origen manresà, per fer les que serien unes de les primeres fotografies aèries de la ciutat. Aquestes instantànies tindrien tant de valor, que fins i tot es farien servir per al programa de la Festa Major d’aquell mateix any.

Subscriu-te per seguir llegint