Manresa i Narbona, una passió que es va apagar
Aquest agost farà 10 anys de l’última visita de regidors de l’Ajuntament de Manresa a la població francesa de Narbona en un intent de reprendre les relacions culturals, esportives i econòmiques que les dues ciutats van mantenir entre el 1989 i el 1992
L'alcalde de Narbona, Hubert Mouly, amb el de Manresa, Juli Sanclimens, el 1989, a l'acte dels mil cent anys de Manresa / ARXIU/JORDI SERRA
Afegeix-nos a Google
Un dels primers documents oficials en el qual apareix el nom de Manresa és de l’arquebisbe Teodard de la ciutat occitana de Narbona, al departament francès de Llenguadoc-Rosselló. A mitjan segle IX, a l’època de Guifré el Pilós, els bisbes catalans depenien d’ell. En l’esmentat document, parla de Manresa quan atorga a Gotmar el tractament de bisbe ausonenc i manresà. Va ser el primer bisbe de Vic després de la restauració del bisbat un cop Guifré el Pilós va recuperar territori osonenc.
I això a què ve a tomb? Doncs que aquest lligam va fer que el 1989 la ciutat de Narbona fos la convidada d’honor a la celebració dels mil cent anys d’història de Manresa. Fins al 1992 hi va haver contactes i intercanvis bàsicament culturals. A poc a poc, però, la relació es va anar apagant. Fa justament 10 anys, l’agost del 2016, hi va haver un nou intent de reconciliació, però no va reeixir.
A tres hores de Manresa
A tres hores de Manresa amb cotxe, Narbona és una ciutat amb més de 2.100 anys d’història. De gairebé 60.000 habitants, té un important patrimoni monumental i, igual que el Bages, una potent indústria vitivinícola. Ha promogut el turisme definint-se com a cruïlla del sud d’Europa.
El 1989 el llavors alcalde de Manresa, Juli Sanclimens, va convidar el de la població francesa, Hubert Mouly, a participar en l’acte central dels mil cent anys d’història de Manresa.
Poc després, una delegació manresana encapçalada per Sanclimens va visitar Narbona.
Delegació de Manresa amb Juli Sanclimens al capdavant, a Narbona / ARXIU/JORDI SERRA
El 1990 signaven un protocol d’amistat i cooperació i es van promoure contactes i intercanvis, bàsicament esportius, culturals, educatius i també econòmics. Manresa va ser la convidada a la Fira de Primavera de Narbona, i Narbona a l’ExpoBages.
El 1992, més d’un centenar de manresans van desembarcar a la ciutat francesa per participar en una mostra cultural de dansa, música i fotografia. No hi va haver retorn, però. Per motius econòmics i perquè hi va haver canvis al govern de Narbona i els contactes es van refredar, primer, i es van acabar perdent, després.
La passió inicial es va anar apagant. Ara fa 10 anys va haver-hi un intent de recuperar la relació. Els llavors regidors Mireia Estefanell i Joan Calmet, per reprendre la relació institucional, van ser a la ciutat francesa convidats per l’ajuntament durant un festival de música i història.
Els contactes de fa 10 anys
Estefanell i Calmet van mantenir contactes amb el tinent d’alcalde de Patrimoni i Cultura, Yves Penet, i el responsable de Turisme, Relacions Internacionals i Festes, Evelyne Rapinat. Els representants dels dos consistoris van contrastar els punts en comú de les dues ciutats. Però no s’han tornat a veure.
Tampoc no van arribar a bon fi els contactes a principis dels anys 90 amb la ciutat francesa de Tarba, on hi ha el santuari de Lourdes, i la italiana d’Assís, on va néixer sant Francesc d’Assís, per promoure el turisme religiós.
A partir d’aleshores les relacions internacionals es van centrar a la població senegalesa de Bambylor, amb qui l’Associació Unesco de Manresa mantenia vincles. Es van dur a terme diversos projectes solidaris que també es van acabar diluint.
Subscriu-te per seguir llegint
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Un grup de joves colpeja l'home que anaven a atracar a Manresa
- Canvi radical de temps a la Catalunya central: arriben tempestes, calamarsa i més de 20 litres en mitja hora
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- La tornada a l'escola, en directe: segueix la vaga de professors i les incidències
- Necrològiques del 7 de setembre
- El curs comença amb l’acollida com a gran repte a la Catalunya central
- La Comissió 11 de Setembre demana penjar estelades als balcons com a resposta als darrers casos de repressió policial contra aquest símbol
