Manresa té un pla per fer accessible el 30% de l’espai públic que no ho és

Un terç de Manresa no és accessible per a persones amb discapacitats, famílies amb cotxet de nens i gent gran. Això és el que diu el Pla d’Accessibilitat de l’Espai públic i posa un preu per revertir aquesta situació: 13,7 milions d’euros.

Mariana Romero Salguero és la responsable política del pla. Arquitecta Tècnica i Enginyera de l’Edificació, regidora de Via Pública i Ciutat Intel·ligent és mare d’un fill que es desplaça amb cadira de rodes.

«L’espai públic és de tothom, però si té barreres deixa de ser de totes les persones per passar a ser només d’unes quantes. Aquest pla no és un pur tràmit, és un compromís ferm amb la dignitat i els drets dels nostres veïns i veïnes», afirma.

La diagnosi que s’ha fet posa sobre la taula dades molt clares: un 67,8% dels carrers de Manresa ja són accessibles. És una bona base, però les dades també alerten que tenim un 11,5% de la ciutat amb un pendent excessiu, un 17,7% d’espai urbà convertible, i un 3% directament inaccessible. Darrere d’aquests percentatges hi ha persones: avis amb por de sortir de casa, pares i mares baixant a la calçada amb els cotxets o veïns i veïnes amb discapacitat trobant obstacles diaris. I, per primer cop, l’Ajuntament de Manresa té un pla per afrontar aquestes situacions. Això no vol dir que no s'hagi invertit abans en aquest àmbit. L'Ajuntament ha destinat al Pla de Millora de l'Espai Públic deu milions d'euros en 9 anys.

Quatre fases d'execució

Per donar-hi resposta, el pla es desplega en 4 fases d’execució, amb una inversió global de 13,7 milions d’euros. La primera fase preveu intervenir sobre els que es consideren que són els eixos vertebradors de la mobilitat, amb 3,7 milions. La segona fase posa l’objectiu en voreres de la trama general de la ciutat amb amplada inferior a 90 centímetres, amb 6,2 milions. Tot seguit s’intervindria en voreres de la trama general amb amplada superior a 90 centímetres que cal adequar, amb 1,7 milions. I, finalment, la quarta fase planteja la construcció de guals en zones que tenen una vorera accessible, amb 2 milions.

S’executaran les actuacions que afecten les voreres, als guals o a aquells elements de la via pública que interfereixen a l’itinerari. Dins la primera fase s’inclou la totalitat del Barri Antic, el carrer Guimerà, passeig Pere III i les places que en formen part. També les carreteres de Cardona i Vic, els carrers Bruc i Barcelona, l’avinguda de les Bases, les carreteres de Santpedor i del Pont de Vilomara i el passeig del Riu.

La regidora de Via Pública subratlla que l’Ajuntament ja ha anat actuant aquest mateix any està invertint 2,5 milions d’euros en la millora de l’espai públic, amb 1 milió destinat en exclusiva a millorar els recorreguts de vianants. «No parlem de teoria, parlem de realitats que es trepitgen. Ho veiem en l’ampliació de les voreres de les Bases i el carrer Saclosa, i en les noves rampes de la Font dels Capellans i de la Balconada. I el mateix criteri s’aplica a les grans reurbanitzacions estructurals dels carrers Hospital i Àngel Guimerà, entre altres. L’accessibilitat ja és el cor de tota la nostra obra pública», manifesta.

Només un 3% d’inaccessibles

Una altra lectura de les dades és que si se sumen els vials que ja són accessibles i els que ho poden ser el resultat és que el 97,1%, dels trams existents en el sòl urbà de la ciutat són accessibles o hi ha propostes possibles d’intervenció suficients per a considerar-los accessibles amb certes limitacions.

La resta de trams en el sòl urbà, en un percentatge del 2,9% són inaccessibles sense possibilitats de convertir-los amb intervencions raonables i justificables. Per tant, hi ha un 2,9% dels trams que no assoliran l’accessibilitat. En tots ells s’ha de vetllar per actuar amb interès de fer-hi millores que puguin fer-los tan aptes com sigui possible, sabent que no assoliran mai l’etiqueta d’accessibles.

Un 40% de passos de vianants

Segons el pla d’accessibilitat, una majoria dels encreuaments existents a Manresa són accessibles i no requereixen intervenció en un percentatge del 59,50% dels guals analitzats.

El següent grup d’encreuaments són els considerats guals millorables en un percentatge de l'1,62%. Els guals a refer són el 25,39%. «Això ens indica que en un total de 86,51%, dels encreuaments existents en el sòl urbà de la ciutat, són accessibles o hi ha propostes possibles d’intervenció per a millorar-los o refer-los».

Els resultats per barris indiquen que la majoria d’aquests encreuaments que requereixen intervenció per a refer els guals es troben en el barri de Carretera de Santpedor.

Per a Romero, invertir en la via pública és la millor inversió social que pot fer un Ajuntament. «Cada pas de vianants rebaixat retorna autonomia a la gent, millora la salut pública i dinamitza el nostre comerç de proximitat. Un carrer accessible no és d’esquerres ni de dretes, és, senzillament, de justícia democràtica», rebla.

Defensa un document que «no només té dades també té ànima, perquè s’ha fet escoltant la gent». Des de la Regidoria de Barris, Acció Comunitària i Participació s’han fet diverses sessions de treball amb les associacions de veïns i les entitats de mobilitat i integració social. Tot el fruit d’aquest debat s’ha recollit en un annex que acompanya el pla amb el conjunt de problemàtiques concretes a resoldre durant la seva implantació.

L’aprovació inicial del Pla d’accessibilitat de l’espai públic de Manresa, redactat per l’arquitecte Jaume Casas Busquets per encàrrec de l’Ajuntament, és un primer pas. Després ha de passar 30 dies sotmès a informació pública. Durant aquest període l’expedient està a disposició de qualsevol persona perquè es puguin formular els suggeriments, observacions i al·legacions que s’estimin pertinents. Si no es formulen reclamacions ni al·legacions durant el període d’informació pública, el Pla quedarà aprovat definitivament, de forma automàtica, sense que es requereixi un nou acord.

Subscriu-te per seguir llegint