«Els petits detalls li atorguen un valor afegit»

Com t’has documentat per fer la geganta Sibil·la?

Justament el meu treball final del màster en Antropologia tractava sobre la postguerra civil espanyola, centrant-se en les classes socials més baixes i treballadores, a través de la història de vida. Això m’ha permès tenir informació exhaustiva de la indumentària i de les condicions de vida dels anys 40, en els quals s’inspira la Sibil·la. M’he documentat específicament pel que fa als pentinats de l’època i el tipus de vestuari en el context de la fàbrica tèxtil i, en concret, sobre el que va significar la vaga a la Fàbrica Nova. Val a dir que, per part de la FMA, s’ha fet una recerca històrica molt completa, centrant-se en la Fàbrica Nova i partint dels articles del portal d’història de Manresa Memòria.cat.

Quant has tardat a fer-la?

Unes cinc-centes hores pel que fa a la creació escultòrica i coordinació del projecte. Aquí s’hi hauria de sumar la confecció del vestuari i la construcció del cavallet interior. En total, serien uns quatre mesos de feina. He trigat una mica més del que seria habitual perquè he aprofundit especialment en els detalls de les mans, del pentinat i de les orelles de la geganta. Els petits detalls li atorguen un valor afegit a la figura escultòrica i una major qualitat.

De quins materials està feta i quines mides té?

La figura definitiva és de fibra de vidre, que he obtingut partint del mètode tradicional en la creació d’imatgeria festiva. Primer, he modelat la geganta en fang per poder obtenir els múltiples motlles d’escaiola en negatiu, en els quals he aplicat fibra de vidre i resina de polièster. Aquest llarg procés permet tornar a tenir la figura en positiu de manera fidedigna a l’original, però d’un material lleuger i resistent. I la policromia, una vegada empastada i polida la geganta, és en pintura a l’oli. El cavallet interior és de fusta i la geganta sencera fa 3,15 metres d’alçada.

Quines altres figures has fet?

El primer gegant que vaig crear parcialment va ser quan feia el batxillerat artístic a Manresa. Per mi això va suposar una gran frustració perquè buscava una qualitat escultòrica que en aquell moment no vaig aconseguir. A còpia d’anar picant pedra n’he anat aprenent i he anat millorant constantment. Ara que he creat la geganta Sibil·la de l’Alternativa de Manresa tinc la sensació d’haver tancat un cercle, tant en un sentit artístic com emocional. Abans de la Sibil·la, les principals figures que havia fet són les gegantes Chimamanda i Maria, del projecte L’ímpetu de les gegantes, plantejades per transgredir els estereotips i rols de gènere tradicionalment perpetuats en el si de la cultura popular. Són conegudes per ser la primera representació d’una parella no-heterosexual en el fet geganter català.

Per què l’heu batejat amb el nom de Sibil·la?

El nom de Sibil·la s’ha escollit des de l’assemblea de la Festa Major Alternativa. Es tracta d’una al·lusió a la fi de l’explotació laboral en favor de millorar la qualitat de vida i la perspectiva de futur de tota la societat.

Subscriu-te per seguir llegint