Homenatge festiu a la vaga impulsada per les dones a la Fàbrica Nova fa 80 anys

Una vaga d’una «importància cabdal» i «una heroïcitat», tenint en compte el moment en què es va fer, en ple franquisme. Així descriu l’historiador Genís Frontera una de les primeres vagues generals durant la Dictadura, no només a Manresa, sinó també a Catalunya i a Espanya, que va començar a la Fàbrica Nova de Manresa el gener de l’any 1946. Atès que el 79% de les treballadores (1.439 el 15 de juny de 1946) eren dones, es pot ben considerar i, de fet, es considera, una vaga eminentment femenina. Enguany ha fet 80 anys i la Festa Major Alternativa de Manresa ha volgut convertir aquest fet històric en el protagonista d’una part del contingut del programa, inclosa una nova geganta estrenada aquest dissabte per obrir el programa festiu.

A més a més, la vaga també va ser revolucionària, si es té en compte, que, tal com recull molt ben explicat el portal Memoria.cat, entre els motius que van portar les treballadores a fer-la hi havia que no els havien pagat el jornal del 24 de gener perquè era un dia festiu en el qual es commemorava l’entrada, el 24 de gener del 1939, de les tropes franquistes a Manresa. La batejada com a Fiesta de la Liberación. Elles, però, no ho veien així i, a pesar de les serioses repercussions que podia tenir la seva decisió, van reclamar cobrar aquest dia i, en rebre una resposta negativa de l’empresa, van començar la vaga el divendres 25, que va continuar el dissabte 26 i el dilluns 28, data en la qual es va estendre a altres fàbriques de la ciutat. També va ser, per tant, una vaga solidària. Es va allargar fins al dijous 31.

El darrer testimoni

A banda d'estrenar la geganta Sibil·la, l’Alternativa ha penjat tres vídeos al seu Instagram on s’alternen les explicacions sobre aquella vaga de Frontera (el context històric) i de Pepita Burgués, l’única treballadora viva que queda de llavors. Burgués, que el dia 6 de setembre farà 99 anys, tenia 18 anys aleshores. Hi explica que «les màquines, totes les feien anar les dones» i, com a exemple de la precarietat amb què vivien els treballadors, que cobraven 12 pessetes, que era el que costava el lloguer del pis on vivien.

Val a dir que, tal com recull el Portal de memòria i història de Manresa, que enguany celebra vint anys, el 1945 ja hi va haver una altra vaga a la Fàbrica Bertran y Serra, coneguda com la Fàbrica Nova, la més gran de Manresa, que era del tot desconeguda per la historiografia del moviment obrer antifranquista fins que l’esmentat portal va revelar informació de l’expedient judicial conservat a l’Arxiu Comarcal del Bages. La vaga, el 28 i el 30 de juny de 1945, la va motivar que els contramestres i altres treballadors amb càrrecs de categoria similar havien rebut «un plus por vida cara» que només afectava els homes, i les obreres van reclamar a l’empresa el mateix plus per a tots els treballadors. Ho van aconseguir.

És possible que aquesta primera vaga els donés força per tirar endavant, l’any a sobre, la històrica vaga que van acabar secundant altres indústries de la ciutat. L’inici el va marcar la negativa de les obreres a recuperar les hores de treball perdudes per les restriccions elèctriques. Se’n va sortir. Seguidament, van fer una vaga de braços caiguts per demanar un augment del salari. El van obtenir (45 pessetes més) i van acabar la vaga . Però, quan el divendres dia 25 de gener van veure que a la setmanada hi faltava el jornal del 24 de gener, van tornar a la vaga.

No les va aturar res: ni les nombroses forces d’ordre públic procedents de Barcelona que es van desplaçar a Manresa, ni l’arribada del governador civil per encapçalar les negociacions, ni les amenaces de repressió, ni les detencions preventives. Les obreres no només van aconseguir cobrar el jornal del dia 24, sinó també un augment de 75 pessetes al mes, i millores en el racionament dels productes de primera necessitat.

Memoria.cat ofereix fotografies del diari que va fer de la vaga la Laura Sanmiquel (1924-2021), que treballava d’administrativa a la Fàbrica Nova. Hi ha també la transcripció i un vídeo de la mateixa Sanmiquel llegint-lo. A banda, el portal també ofereix fragments d’una entrevista amb ella i una altra amb Burgués.

Subscriu-te per seguir llegint