El convent de les caputxines mostra les seves peculiaritats a la Manresa Desconeguda

25.000 hòsties de pa eucarístic havien arribat a sortir cada dia del convent de les caputxines del carrer Talamanca de Manresa. Es repartien per tot l’estat. A part de la seva missió contemplativa i religiosa, fins a finals del segle XX va ser una de les principals dedicacions de les monges de clausura que vivien al convent. És una de les moltes històries que han pogut conèixer aquest dijous a la tarda les més de 500 persones que han entrat al convent en el marc de les Visites a la Manresa Desconeguda. Els quatre segles d’història del convent donen per molt.

La visita ha generat molt interès i ha permès conèixer les particularitats d’un orde religiós cent per cent manresà, com també les interioritats d’un edifici que l’Ajuntament de Manresa va comprar el passat mes de juny, un cop va quedar buit per manca de vocacions.

Cent per cent manresà perquè l’orde de les monges clarisses de les caputxines va ser fundat per la manresana Àngela Margarida Prat (1543-1608) i el convent de clausura es va alçar a la seva casa natal. Margarida Prat és a la galeria de manresans il·lustres.

Més enllà del vestíbul d’entrada, on ha començat la visita, ningú no podia entrar en un convent de clausura que «Manresa va fundar, es va cremar tres vegades i els manresans l’hem pagat tres vegades més per refer-lo», va fer notar l’historiador Francesc Comas, un dels guies de la visita. Quatre si es tenen en compte els 1,46 milions d’euros que n’ha pagat ara l’Ajuntament de Manresa. Va patir danys per la Guerra del Francès, la Setmana Tràgica i la Guerra Civil.

El silenci del claustre

Els visitants han tingut l’oportunitat de visitar el claustre i apreciar el silenci que hi regna tot i ser al mig de la ciutat. També els capitells -bona part rèpliques- i veure on és l’ossera on reposen les restes de les monges que han viscut al convent.

D’aquí s'ha passat a una sala per contemplar un vídeo que ha mostrat les imatges més antigues que es conserven de l’edifici. L’església, molt posterior, la sagristia i les habitacions on dormien les monges -i també en algunes ocasions el bisbe quan visitava Manresa- han sigut altres espais que ha descobert la ciutadania. D’habitacions n’hi ha unes seixanta. Al convent hi havien arribat a haver unes trenta de monges de clausura.

El recorregut ha continuat per la sobrecoberta, silenciosa com el claustre, el cor, el menjador i l’obrador on elaboraven el pa eucarístic, i un espai amb curiós safareig. A més a més de fer les hòsties, les religioses també planxaven i cosien peces de roba d’esglésies de Manresa. Les religioses vivien del seu propi treball, sense rendes ni dots. Era una de les seves característiques.

La visita a l’hort, que ocupa una superfície més gran que no pas el convent en si i amb una figuera espectacular en un dels seus extrems, ha posat punt final a la visita d’un edifici que ara és de propietat municipal, com desitjaven les monges que hi han passat els darrers anys. La seva voluntat, que el govern respectarà, és que tingui una finalitat pública amb una orientació social.

Subscriu-te per seguir llegint