La Manresa desconeguda de cine: absolutament captivats per la memòria històrica

Avui dia, en què tothom té un mòbil disponible per fer vídeos potser hi ha qui valorarà poc o no valorarà poder gaudir de films històrics de Manresa. S'equivoca de mig a mig. El millor exemple l'ha viscut aquest dijous l'acte de la festa major Una Manresa desconeguda de cine, a càrrec de l'Associació Memòria i Història de Manresa que, en l'any del seu vintè aniversari, ha regalat dues sessions de cinema a l'auditori de la Plana de l'Om amb onze films inèdits o pocs coneguts que han provocat llargues cues tant a les 7 de la tarda com a les 9 del vespre. En el primer passi hi ha qui ha arribat dues hores abans per poder entrar, atès que s'accedia per ordre d'arribada fins a esgotar l'espai disponible. En el segon passi, mentre sortia la gent de la sala plena com un ou, que estrenava nova il·luminació al sostre, aire condicionat -que s'ha notat i agraït- i lavabos, ja hi havia cua fins al carrer de Vilanova.

Salvador Redó, president de l'entitat, juntament amb Quim Aloy, l'ànima que l'ha fet bategar i créixer tots aquests anys, que ha recordat l'objectiu de l'associació i del seu portal (memoria.cat), "recuperar i donar a conèixer la memòria històrica" de la ciutat i de la seva gent, alhora que ha remarcat la importància de conservar aquest material i la dels seus custodis quan el porten a l'Arxiu Comarcal del Bages o a l'entitat perquè no es perdi, han estat els encarregats d'explicar cadascun dels onze curts que s'han pogut veure. "Una mirada a la Manresa que ens ha precedit", ha dit Redó. Com que totes eren filmacions mudes han convidat els presents a comentar entre ells les imatges, la qual cosa han fet de manera respectuosa. Hi ha hagut aplaudiments i, també, algunes rialles.

Ha obert la sessió un curt sobre la benedicció d'una ambulància cedida a Creu Roja Manresa el 1974, amb la plaça de Sant Domènec tal com era abans que la remodelessin. Seguidament, ha arribat el bany de masses de la visita de Franco a Manresa l'1 de juliol del 1966. Una Muralla de Sant Domènec guarnida de punta a punta de banderes espanyoles ha generat exclamacions. Redó ha recordat que les cròniques de la jornada van destacar que el generalíssim havia dit dues vegades "qué bonita está la plaza" , referida a una plaça Major on no cabia ni una agulla.

Un altre curt de quan Creu Roja va rebre la Medalla de Planta, el 1949. Un especialment espectacular del 1935 en què una promoció d'espectacles del Casal Regionalista de Manresa permet veure molta gent pel carrer, com anaven vestits; edificis ja desapareguts com els antics magatzems Jorba i l'església de Sant Pere Màrtir. Les cadires de la Rosita...

La importància de conservar

Olga Payan, estretament relacionada amb el món del cinema des de diversos àmbits, començant per la Filmoteca de Catalunya i acabant pel festival Clam, ha recordat la importància de poder conservar els films antics, tenint en compte que el nitrat de cel·lulosa de les pel·lícules era un material extremadament inflamable (fins i tot sota l'aigua). Com a dada, ha aportat que als Estats Units, d'aquest tipus de films només se'n conserva el 15% i a Espanya, encara menys, el 5%.

S'ha pogut veure un film fet des del Kursaal, quan l'estaven construint, amb una Manresa inèdita: les cases del Passeig, el Puigterrà, pelat, molt diferent de com és ara. Han recordat que l'any vinent es commemorarà el centenari del teatre. Un film del 1922 ha mostrat la ciutat i la gent de fa més de cent anys. La visita a Manresa del general Weyler, conegut com El carnicer, el 1912. La plaça de Sant Ignasi plena de gent en un acte per recollir fons per als malalts de tuberculosi...

Oriol Font Ribas-Jorba, ha avançat una part del documental que ha preparat per celebrar, l'octubre vinent, el centenari de l'obertura dels magatzems Jorba -propietat d'avantpassats seus- al Portal de l'Àngel de Barcelona. Seguidament, s'ha pogut veure el film més antic que es coneix amb imatges en moviment de Manresa, del 1911, descobert per la documentalista Montse Bailac a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington. Una autèntica joia. Aloy ha explicat que, segons una font, encara n'hi hauria un de més antic, del 1905, però que no s'ha localitzat. En acabar el curt hi ha hagut aplaudiments espontanis.

La sessió ha finalitzat amb l'estrena d'un vídeo que intenta mostrar tota la feinada feta per memoria.cat al llarg de dues dècades de vida. Inclou una frase de Montserrat Roig: "Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria". Tant aquest vídeo com el muntatge dels que s'han projectat és previst que es puguin trobar a partir d'aquest divendres a la web memoria.cat.

Tal com va passar amb les Visites a la Manresa Desconeguda, tenint en compte l'èxit de la proposta, no seria gens forassenyat convertir-la en una cita fixa en el programa festiu. Tant de bo.

Subscriu-te per seguir llegint