Els Panyos rep l’afecte de 500 persones en el seu 200 aniversari
La Manresa Desconeguda mostra la fàbrica de riu més antiga que es conserva a Catalunya

Mireia Arso

200 anys d’història donen per molt. És el cas de la fàbrica dels Panyos de Manresa. Durant tot aquest temps ha viscut moments d’esplendor, de penúries i més recentment, quan va tancar el 1976, d’ostracisme que sembla que a poc a poc es va esvaint. Pot presumir de ser una joia arquitectònica testimoni de l’inici de la revolució industrial a Manresa i Catalunya, i de ser de les poques fàbriques de riu d’Europa que queden dempeus. Aquest divendres ha rebut una mostra d’afecte de prop de 500 persones que s’han interessat per conèixer-la una mica més a fons. Ha sigut durant una nova edició de les Visites a la Manresa Desconeguda.
Els visitants no han pogut accedir a l’interior de la nau perquè han començat obres de rehabilitació dels sostres. També perquè hi ha algun punt inestable. Així, la visita ha començat al Pont Nou, a la vora del riu Cardener, que és d’on captava l’aigua per generar l’energia necessària per fer moure les turbines que al seu torn feien anar la maquinària tèxtil. S’ha programat un recorregut per l’exterior de l’equipament, des de la resclosa fins al davant de la façana principal.

Mirant l'interior de la nau per les finestres de la façana / MIREIA ARSO
Sí que hi ha hagut un moment que els visitants han pogut treure el cap per les finestres del soterrani de la façana que dona al riu. Han pogut contemplar una de les principals característiques dels Panyos que li confereixen caràcter arquitectònic: voltes catalanes i bigues de fusta que suporten el pes de tres pisos més al seu damunt. També es pot apreciar el canal que hi havia a la fàbrica i, a mitja nau, un pany de paret vora el riu que és per on l’aigua que s’havia utilitzat per fer moure les turbines, tornava al Cardener. Impossible trobar una energia més neta.
Detalls que donen caràcter
«La gràcia és que els pilars de l’edifici són de pedra i les bigues de fusta. No havia arribat el ferro», ha explicat un dels guies, Francesc Comas. També ha comentat altres detalls curiosos: la maquinària dels Panyos va arribar de França i Bèlgica, i això fa 200 anys no era gens comú ni fàcil. També que les grans colònies industrials del Llobregat i el Cardener no van arribar fins 40 o 50 anys més tard, fet que encara atorga més mèrit als Panyos. Més: la Fàbrica Nova ho va fer 100 anys més tard. L’aspiració dels Panyos seria, segur, acabar rehabilitada com li ha passat a la Fàbrica Nova.
Breu història
El capital per a la construcció de la fàbrica provenia de la Companyia Pau Miralda. El negoci es va orientar a la producció de draps fins de llana o ‘panyos’, d’aquí el nom. El 1866, ja en mans de l’industrial Pau Portabella, va deixar la llana pel cotó. Es van dur a terme importants reformes i ampliacions com per exemple la introducció de l’energia a vapor per no haver de dependre exclusivament de l’aigua. La xemeneia octogonal que hi ha davant mateix dels Panyos n’és testimoni.

Aspecte de l'interior de la planta soterrani de la fàbrica / MIREIA ARSO
Poc abans de la Guerra Civil va quedar abandonada i en acabat el conflicte es va traspassar a una societat de Terrassa que va tornar a treballar amb llana, fins que va tancar definitivament el 1976.
La visita s’ha acabat davant la façana principal amb imatges de la fàbrica antiga del complex que hi va arribar a haver al seu voltant.
El 2009 l’edifici va ser declarat Bé d’Interès Nacional a nivell de tot l’estat. Aquell mateix any es va reparar la coberta i ara l’Ajuntament ha iniciat la restauració dels sostres interiors. «D’aquí a un any us convidarem a una nova visita per passejar-nos per dins», han dit els organitzadors de la Manresa Desconeguda. Queda escrit.
Subscriu-te per seguir llegint
- Valentí Fuster: 'El cor ens parla de quant podem viure; el cervell, de com viurem aquells anys
- Un motorista perd la vida en un accident a l'N-260 a la Ribera d'Urgellet
- Crim de Manresa: la víctima i els amics van evitar la baralla fins a l'últim moment
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Camagrocs, rovellons, ceps i rossinyols enceten el Mercat del Bolet de Cal Rosal
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- Xiulades, crits de 'Fora, fora!' i aplaudiments en l'ofrena floral d'Aliança amb la seva alcaldable a la Diada de Manresa
- Dos focs en contenidors afecten quatre cotxes i la façana d'un edifici fins al cinquè pis, a Manresa
