«No demanem perdó pels nostres somnis», diu la pregonera de la Festa Major de Manresa

«Visca les dones valentes que ens han precedit, visca les nenes que arribaran encara més lluny. Visca Manresa. Visca el Bages. Visca Catalunya i visca la festa major». Aquesta ha etst la proclama final de la pregonera de la festa major d’enguany, l’enginyera aeroespacial manresana Estel Blay Carreras, que ha rebut un llarg aplaudiment.

El saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa ha quedat ple aquest dissabte per escoltar les reflexions d’una científica que ha participat en diversos estudis de recerca per simular expedicions a Mart. Ha començat el pregó fent memòria, emocionada, del seu pare, Xavier Blay, que ha mort recentment. «El barceloní més manresà de tots», ha dit, que «ara estaria orgullós».

L’any vinent Blay comandarà la missió Hypatia III, primera tripulació íntegrament femenina que participarà en una d’aquestes missions simulades que es durà a terme a una de les regions més remotes i extremes del planeta, a l’Àrtic canadenc. Però la pregonera no tan sols ha destacat pel seu vessant científic. També per la seva defensa de la igualtat de gènere, el seu compromís per visibilitzar les dones en el món científic i la seva tasca per promoure la ciència entre les nenes. I, evidentment, el seu arrelament a Manresa, ciutat que la va veure néixer, créixer i formar-se. Tot això ho ha reflectit en el seu pregó.

"Jo pertany a Manresa"

«Jo pertanyo a Manresa», ha dit de bon començament. «Soc aquí com la nena que va créixer en aquests carrers, que va aprendre a caure sobre els tatamis de la ciutat, que es va formar a les seves escoles i que mirava al cel preguntant-se què hi havia més enllà». I ho va acabar de rematar: «sobretot soc aquí com una manresana que ha entès que marxar lluny també serveix per descobrir amb més claredat d’on vens». Blay ha viscut i treballat entre el Regne Unit i els Estats Units.

La proposta de Blay ha sigut convertir el pregó en un viatge «que comença a Manresa, travessa el tatami, s’enfila cap a les estrelles, arriba fins a Mart i torna a la plaça Major».

Ha recordat com va començar a practicar judo quan era una nena a Esport-7. D’aquí les seves constants referències al tatami. «Em va ensenyar disciplina, respecte, concentració i autocontrol. Que l’adversari no és un enemic, sinó algú que t’ajuda a millorar». També a caure, «una condició indispensable per poder continuar aprenent». El judo ha continuat relatant, li va donar confiança, convicció i va fer entendre, a aquella nena, «que no ha vingut al món a mirar com els altres fan coses extraordinàries, sinó que també les pot fer ella».

Al llarg del seu pregó ha assegurat que durant segles «moltes dones van observar, calcular, investigar, descobrir i transformar el món sense que els seus noms apareguessin als llibres. No els faltava talent, els faltava reconeixement i els sobraven prejudicis». «Hem avançat, sí», però, tot i això, «encara hi ha sostres de vidres, portes que s’obren amb més dificultat i sales de decisió on les dones continuen sent minoria».

S’ha referit a la missió Hypatia III que dirigirà l’any. «I sí, en seré la comandant. Ho dic amb orgull perquè se’ns ha educat massa sovint per dissimular els èxits i per suavitzar l’ambició, com si reconèixer-los fos una falta d’humilitat». Però «lideratge no «significa creure’t més que ningú. Significa posar-te al servei de l’equip, prendre decisions difícils, escoltar, protegir i sostenir el grup quan les coses es compliquen».

En un pla més íntim, ha esmentat la seva família -el Josep i els seus fills Matthew i Abril- i també «les set dones extraordinàries que caminen al meu costat des de fa més de trenta anys. Les nenes, les meves amigues».

Vincles i esforç compartit

De Manresa ha dit que és una ciutat «construïda a partir dels vincles, de l’esforç compartit i de la capacitat d’organitzar-nos quan les circumstàncies són difícils». La Séquia en seria un exemple. De fet, «quan avui estudiem com gestionar l’aigua o l’energia en una futura missió a Mart, en realitat ens fem la mateixa pregunta que es van fer els nostres avantpassats de la Séquia: com podem utilitzar la intel·ligència col·lectiva per garantir la via de la comunitat?».

Ha defensat el català, «el teu refugi més preuat» quan vius a l’estranger i una llengua capaç d’explicar l’univers, ha dit, de descriure una missió a Mart, de «transmetre coneixement i imaginar mons que encara no existeixen».

Finalment, ha convidat tothom a gaudir de la Festa Major de Manresa, però sense oblidar que «una festa és realment gran quan i cap tothom, quan les dones poden tornar casa sense por, quan ningú no és discriminat pel seu origen, per la seva identitat i per la seva manera d’estimar».

Blay ha acabat el pregó amb un últim missatge als manresans i manresanes: «Mirem amunt. No demanem perdó pels nostres somnis. No deixem que cap nena cregui que hi ha llocs on no pot arribar. Cuidem la llengua, la terra i les persones. Celebrem tot el que som i tot el que encara podem arribar a ser».

Subscriu-te per seguir llegint