«El que tenim nosaltres no és com els correfocs que es fan per Catalunya»

El Ramon Subirana és director comercial, té 59 anys i en fa 42 que participa en el Correfoc de Manresa, on és un dels pirotècnics de Xàldiga Taller de Festes, entitat organitzadora, i cap de la pirotècnia fixa de la Plana. El Joan Subirana, el seu fill, té 27 anys, treballa d’informàtic en temes d’IA, i participa en el Correfoc des que tenia deu anys. També és pirotècnic. Són de Manresa i corrafocaires de pedra picada.

Què els empeny cada any a participar en el Correfoc?

(R.S.) Després de tants anys ja és una estimació a la festa. És fer alguna cosa per a la ciutat a canvi de res. Hi ha un company nostre, un cap de Correfoc, que va dir que ell practica el manresanisme; doncs, ja entrem en aquestes dinàmiques.

(J.S.) Estic totalment d’acord amb aquesta idea del manresanisme, d’aportar alguna cosa a la ciutat des del punt de vista cultural, i també crec que fa molta emoció que és el Correfoc de Manresa i que, si el compares amb altres correfocs, té punts distintius que són únics. I, evidentment, veure al final que la gent està contenta, que s’ho ha passat bé, també t’omple.

Fan possible el Correfoc, però, també es fiquen a dins?

(R.S.) Jo estic a la part de SAC [Servei d’Ajuda al Correfoc] i pirotècnia. A SAC ens encarreguem de la seguretat interna dels companys corrafocaires i de la resta. Si hi ha algun ferit o alguna cosa anem amb Creu Roja a solucionar-ho, si podem. Tens uns punts de treball i els has de fer, des de protegir uns punts de pirotècnica, a protegir Creu Roja, unes pilones, que cada vegada n’hi ha més. Protegir arbres... Hem fet de tot. Fer barreres de seguretat, tallafocs. Et dona temps de posar-t’hi? No massa.

L’ha gaudit algun any sense haver de fer aquestes tasques?

(R.S.) D’ençà que soc parella deu, crec que mai.

Parella deu?

(R.S.) Som els que verifiquem que tot estigui bé. Puc arribar a fer 17 punts en un Correfoc i el vius d’una altra manera, però és el que ens agrada.

I tu, Joan?

(J.S.) Fins ara, estava a SAC com ell i, sí que el veus d’una altra manera, però estàs a dins i també tastes una mica de foc, ets un corrafocaire més i et cremes com els altres. Simplement, tens una responsabilitat en el recorregut. Aquest any m’estreno com a Capgirell. Espero que sigui una sensació diferent.

Amb els anys ha canviat molt, el Correfoc?

(R.S.) Sí.

A millor? A pitjor? Diferent?

(R.S.) Diferent. Abans no hi havia tanta gent. Cada vegada n’hi ha més. També és cert que, depèn de com cau el dilluns, n’hi ha més o menys. La pirotècnia segueix sent si fa o no fa la mateixa. S’han incrementat els punts de pirotècnia fixa. Hi ha més corrafocaire que sap allà on va. També hem trobat gent estrangera que es posen al mig per desconeixement. Fa un o dos anys hi havia un senyor amb cadira de rodes al mig de la Plana. Et trobes de tot. Va evolucionant cap a bé amb els seus alts i baixos. Treballem amb foc, però, amb tot el que movem, deu-n'hi do la seguretat que hi ha a dintre.

La massificació els preocupa?

(R.S.) Ens preocupa que hi hagi molta gent. I amb la meva funció, que és la de la seguretat, cada vegada em preocupa més. Aquest any em sembla que són 70 i escaig només a SAC. Cada vegada requereixes més gent per protegir més punts, que no vol dir que sigui cent per cent segur, però intentem minimitzar el risc el màxim possible. Igual que altres festes, l’espai és el que és i hi cap la gent que hi cap. Cau en dilluns... Hi ha uns factors que una mica atenuants, però sí que és cert que cada vegada hi ha més gent, que veiem que venen més colles de fora que van amb la seva bata i que saben on van i el que toquen. Vol dir que va tenint anomenada. De fet, el Correfoc de Manresa, perquè es diu així perquè, sinó, seria una cosa molt única. El que tenim nosaltres no són els correfocs que es fan per Catalunya. És un format diferent, amb formes i normes molt diferents i amb uns ritmes de pirotècnia que els anem modificant si, segons l’anàlisi de l’any anterior, veiem que ho podem millorar o agilitzar.

Joan, tu que vas començar de molt petit. Eres el raret de classe? L’únic que anava al Correfoc, o ja hi havia afició?

Vaig tenir la sort que a la meva classe no vaig ser l’únic que hi tenia el pare. Hi havia una noia, la Sara, que també li tenia. No diré que érem els rarets, però sí que, quan tenies algun tema de conversa sobre el Correfoc o el que fa de Boc, era... especial. M’ho vaig trobar més tard, quan la gent del meu voltant va començar a anar-hi i em demanaven com funcionava: on m’he de posar, on no m’he de posar, on sortirà aquest element, on l’he d’anar a esperar per estar a primera fila. Canvia una mica el relat: no ets el raret sinó el que en sap i a qui demano què em pot dir per passar-m’ho millor.

Quin consell donarien a una persona que aquest any hi vulgui participar per primer cop?

(R.S.) Jo, primer, el que faria és anar de plaça en plaça. Anar a una plaça, mirar-la, posar-me en un lateral. Veure com funciona i, un cop prenguis mesures, fer un tros de tomb, pujar a Vilanova, pujar a Pedregar i arribar a plaça Major, però, primer, que s’ho miri. Quan ets dins no ho veus ni ho gaudeixes perquè no saps què passa; en canvi, si primer t’ho mires comences a gaudir. Als correfocaires experimentats no els has d’explicar res. El Correfoc de Manresa és un correfoc especial, diferent i que s’ha d’entendre, veure i assimilar i, després, gaudeix-lo tant com puguis.

Tenen algun moment preferit?

(J.S.) N’hi ha molts. Tens el cor una mica dividit. Cada plaça la gaudeixes, però la que has muntat tu la gaudeixes encara més. I, òbviament, si ajudes a muntar el Bou, que és més complex de fer perquè té les fases, encara ho gaudeixes més.

(R.S.) La Plana i el Bou.

És que el Bou és espectacular.

(R.S.) És una peça bastant única a Catalunya.

Què és el primer que fan quan s’acaba del tot el Correfoc? Alguna abraçada? Algun crit?

(J.S.) Sempre cau alguna abraçada amb el cap del Correfoc, sobretot [enguany, l’Albert Maestro].

(R.S.) Depèn de com hagi anat. A través de Protecció Civil, més o menys, et vas assabentant dels números de ferits. Depèn de les incidències vas una mica més preocupat o menys. Jo fa uns anys anava a donar voltes com un boig amb el De vacances. El que passa és que ara et quedes a la barrera o puges a l’entarimat i, realment, és espectacular veure la plaça amb el De vacances. Amb tots els colors, amb la gent i amb les figures donant voltes. És un moment que t’omple de goig i és quan t’abraces.

Com definirien el Correfoc de Manresa?

(R.S.) És la traca final de la festa major. Sense Correfoc no hi hauria un xim-pum final. N’és el punt màxim.

(J.S.) Jo diria que és el Cap d'Any manresà. Últimament, es porta molt aquesta frase que l’any manresà s’acaba amb el Correfoc i es diu «Bon any nou» al final, amb el De vacances, i també al concert final.

Subscriu-te per seguir llegint