Marina Casas, professora de català al Brasil: "A l'altra banda de l'Atlàntic, coneixen el català gràcies a la música o sèries com 'Merlí'"

"Sempre dic que els catalans tenim una autoestima molt baixa. Ens sorprèn que la nostra llengua desperti interès a l’estranger, però, si les altres llengües s’estudien, per què el català no?", destaca la manresana Marina Casas, professora de català al Brasil. Fa tres anys i mig que Casas es dedica a l’ensenyament del català a Sud-amèrica, primer en una estada a l’Havana i ara a Sao Paulo, i en aquest temps, ha comprovat que, "a diferència del que creiem els catalans, la llengua desperta molta curiositat a l’altra banda de l’Atlàntic".

El seu interès per veure món i dedicar-se a la difusió de la cultura i la llengua catalanes va començar just en acabar la carrera de Periodisme. "Vaig descobrir que la meva veritable vocació era l’ensenyament del català a adults", explica. Quan va descobrir la possibilitat de dedicar-se a aquest àmbit a través de l’Institut Ramon Llull, que promou l’ensenyament de la llengua a l’estranger, va tenir clar que el seu lloc era l’Amèrica del Sud. "Sobretot per la música i el clima", explica Casas, que és una gran amant de la dansa.

La primera destinació va ser Cuba i explica que de seguida la va sorprendre l’interès que podia despertar la llengua al país caribeny. "Hi ha molts descendents d’espanyols o catalans que volen recuperar les arrels, també hi ha força alumnat plurilingüe per a qui el català és una llengua més a aprendre i altres que senten pura curiositat per la nostra cultura". De la mateixa manera, quan va aterrar a Sao Paulo, explica que la sensació va ser la mateixa: "Hi ha perfils molt diversos: persones que volen anar a viure o a estudiar a Catalunya o filòlegs a qui els interessa la llengua". D’altra banda, destaca que una de les portes d’entrada al català és el futbol, la música o les sèries. "Hi ha molta gent que descobreix el català gràcies a la sèrie Merlí", assegura.

D’ençà que viu a Sao Paulo, explica que s’ha impregnat de la vida cultural que es respira a la ciutat. Mentre que a Cuba ballava salsa, al Brasil dansa al ritme de la samba i el forró, una dansa folklòrica brasilera, i ha après que les relacions socials es construeixen entorn de la música. Però, més enllà de la cultura, una de les parts que més la satisfà és contribuir a consolidar la societat catalana que viu al Brasil. "Quan vaig arribar, no hi havia cap tipus de lligam entre les persones que treballem per la difusió de la llengua al país, i trobo important fer xarxa", destaca.

Més enllà d’ensenyar el català, un dels seus propòsits és implicar-se en la societat d’acollida i l’any passat va publicar el conte En Yordan, el Drac i la Jordina, sota el segell Edito, una versió de la llegenda de Sant Jordi a la cubana, escrita pels mateixos alumnes, amb l’objectiu de donar visibilitat a la situació de crisi que viu el país i destinar els beneficis a les famílies vulnerables. Ara, ja està preparant la versió de la llegenda de Sant Jordi a la brasilera, i promet que no deixarà indiferent a ningú. "Ens falta poquet, és tot un viatge".

Subscriu-te per seguir llegint