PM Postal: la cooperativa com a fórmula per poder mantenir els llocs de treball

PM Postal és un clar exemple de relleu cooperatiu. Va néixer l’any 2019, quan quatre extreballadores d’Unipost Manresa van decidir unir-se per mantenir els seus llocs de treball. Havien quedat a l’atur i el cooperativisme va ser la fórmula per crear un projecte propi i poder continuar fent la seva feina d’una manera més horitzontal. «L’experiència i els contactes ja els teníem. Quan Unipost va fer fallida, les quatre portàvem més de vint anys dedicant-nos al servei postal», explica Maria José Gómez, una de les sòcies fundadores. A més, comptaven amb perfils complementaris: organització, administració i serveis postals especialitzats i de peu.

Van visitar l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central pels volts de Nadal del 2018, on van rebre assessorament sobre com treballar per compte propi, creant i gestionant una cooperativa. Com a empenta econòmica inicial, l’equip tècnic de l’Ateneu va detallar com podien capitalitzar l’atur que els quedava, que en el cas de les cooperatives és recuperable amb el temps i té diversos avantatges respecte a altres models empresarials. «Poder comptabilitzar l’atur ens va anar molt bé per comprar els primers materials, perquè, abans de saber que aquesta possibilitat existia, ens costava imaginar-nos començant un projecte sense tenir ni un duro», afegeix Gómez.

«El primer any va ser un moment clau. Teníem pocs recursos, però tot ens va anar de cara i vam tenir un creixement exponencial inicial força ràpid», comenta David Ruiz, també soci fundador. Una de les primeres bones notícies que van rebre va ser el desembre de 2019, quan van poder accedir al servei de repartiment certificat i de notificacions de l’Ajuntament de Manresa. Una de les males notícies, poc després, va ser l’arribada de la pandèmia per la covid-19. «Durant la pandèmia, hi havia moltes empreses sense activitat, però som un servei essencial i vam poder-ho superar», explica Gómez. Ruiz hi afegeix que la pandèmia va ser un cop dur perquè només feia un any que el projecte havia començat a caminar. Tot i això, tant un com l’altra coincideixen en el fet que la cooperativa va sortir reforçada de l’entrebanc. Tres anys després, de les quatre persones sòcies inicials han passat a ser nou.

Després de rebre’n l’assessorament inicial, PM Postal és una de les entitats que formen part de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. Participa en l’assemblea, mentre fa xarxa amb més entitats i administracions públiques de les comarques centrals. A més, continuen rebent informacions d’utilitat, com ara l’obertura de subvencions i ajuts als quals es poden acollir com a cooperativa, com ara la subvenció per noves persones sòcies que han aconseguit enguany.

Al rovell de l’ou

PM Postal vol dir Projecte Manresa Postal i té la seu al rovell de l’ou de la capital bagenca: al local 29 de les galeries del carrer de Pompeu Fabra número 4. «Oferim servei postal en l’àmbit local i ens organitzem per zones, cadascú té una àrea territorial assignada», continua Gómez. En moments de pics de feina, com ara Nadal, s’organitzen de manera diferent per poder-ho assolir de manera eficient. Tant Maria José Gómez com David Ruiz coincideixen en l’objectiu de continuar creixent de manera sostinguda, per la qual cosa necessiten obtenir més clients locals i projectes grans que els donin més seguretat. En un futur pròxim, les sòcies també es plantegen un canvi de local, ja que l’actual espai els està quedant petit. «Més endavant, si tenim més clients i augmenta l’equip, ho farem», explica Gómez.

En aquests tres anys d’història de PM Postal, la il·lusió per un projecte propi ha comportat la implicació de totes les persones de l’organització. «Portem a terme un 70% de la nostra activitat al carrer, de manera autònoma, i sense fer-nos nostre el projecte es feia més difícil treballar bé i a gust», diu Ruiz, que també fa notar que sempre havien tingut clar que el projecte havia de ser cooperatiu. No només per recuperar els llocs de treball i la continuïtat de l’activitat econòmica, sinó també per posar la motivació i les necessitats de les persones treballadores al centre de l’activitat.

L’economia social i solidària destaca pel seu arrelament al territori, per generar una ocupació estable i de qualitat i per ser resilient davant les diferents crisis que sacsegen l’economia. Els projectes que en formen part estan guanyant pes i presència a Catalunya perquè estan demostrant que poden donar resposta als grans reptes ambientals i socials.

Es tracta de posar la persona i el treball al centre de l’activitat econòmica i no pas el lucre i el mer benefici de l’empresa, en un exercici de democratització de l’economia, de priorització de les persones per sobre del capital i d’estímul de les relacions basades en la cooperació i en la sostenibilitat de la vida.

El cooperativisme, un moviment que actualment agrupa uns tres milions de cooperatives al món, es considera que va néixer oficialment l’any 1844 a Rochdale, Anglaterra, on les persones treballadores de les fàbriques de cotó van decidir ajuntar els seus recursos per accedir a béns bàsics a preus més baixos i van formar una cooperativa. Les persones sòcies hi tenien veu i vot. A Catalunya, les primeres cooperatives registrades van ser l’Obrera Mataronina, l’any 1864, i l’Econòmica de Palafrugell, el 1865.

Els tres primers principis cooperatius es basen en l’adhesió voluntària i oberta, perquè estan obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies; la gestió democràtica, ja que les persones sòcies participen activament en la definició de les polítiques i en la presa de decisions, i la participació econòmica, perquè contribueixen equitativament al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament, i els excedents es destinen al desenvolupament de l’empresa, dels socis, de la col·lectivitat i de l’entorn.

De principis n’hi ha set en total, comptant-hi, també, els d’autonomia i independència, d’educació, de formació i informació, de cooperació entre cooperatives i el de l’interès per la comunitat.

Una economia que dona resposta als reptes ambientals i socials

A.P. Manresa