La pàgina de... Centre de Normalització Lingüística Montserrat
Voluntariat per la llengua: connectats pel català
El programa creat l'any 2003 ja suma més de 178.000 parelles lingüístiques
A Manresa i a Igualada, aquest darrer trimestre de l’any n’hi ha una vintena a cada localitat

Presentació de parelles lingüístiques a Manresa, l'octubre passat / Arxiu particular
Alba Llobet
Més de 178.000 parelles lingüístiques han participat en el Voluntariat per la llengua (VxL), la iniciativa de la Generalitat de Catalunya, gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
El programa es va crear l’any 2003, i consisteix en persones voluntàries que conversen amb persones aprenentes de la llengua per ajudar-les a millorar el català oral.
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat, que gestiona el programa a les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya, en destaca el vessant més humà i social. «Nosaltres posem en contacte persones a partir dels horaris, el lloc de trobada, les aficions i els interessos», comenten Clàudia Vallecillos i Núria Matamala, dinamitzadores del programa. També expliquen que, «a primera vista això ho podria fer una simple aplicació informàtica, però el VxL va més enllà de tot això; connectem persones tenint en compte diversos aspectes, com les emocions o el moment vital».

Presentació de parelles lingüístiques a Igualada, l'octubre passat / Arxiu particular
L’objectiu inicial del programa era facilitar espais per parlar en català a l’alumnat. Al CNL Montserrat «teníem molts alumnes que ens deien que no parlaven mai català fora de l’aula perquè el seu entorn era en altres llengües i no coneixien ningú que els el parlés». Així van néixer les parelles lingüístiques, una iniciativa que, a banda de donar resposta a aquesta necessitat, també actua com a eina d’integració social. D’altra banda, el VxL facilita que els catalanoparlants s’adonin que no han de canviar necessàriament de llengua quan s’adrecen a una persona desconeguda i que, si parlen català als nouvinguts, els ajuden a aprendre’l.
A Manresa i Igualada ja s’han presentat les noves parelles lingüístiques d’aquest darrer trimestre de l’any, amb una vintena de parelles lingüístiques a cada localitat. El programa acull inscripcions durant tot l’any.
Les persones que vulguin participar-hi han de ser majors d’edat i disposar d’una hora a la setmana durant deu setmanes. S’hi poden inscriure en línia a posar-se en contacte amb el CNL Montserrat a través del 634 75 78 68 o a vxl.montserrat@cpnl.cat.

Jordi Grau / Arxiu particular
Jordi Grau, voluntari lingüístic: «Mentre hi hagi aprenents, seré voluntari»
Com arribes al voluntariat?
He estat 35 anys treballant al sector sanitari, a Althaia. Darrerament, he vist que hi ha una reculada important del català a la sanitat perquè s’hi han integrat molts professionals de fora. Alguns companys van crear un grup a Telegram i en pocs dies ens hi vam afegir uns 2.000 professionals de Catalunya i les Illes: metges, infermeres, fisioterapeutes... S’ha començat a treballar per potenciar el català als hospitals i als centres de salut. Ens trobem pacients que es queixen perquè han anat a un centre i el professional que els atenia no se’ls adreçava en català perquè no el sabia o per altres motius. A partir d’aquí va néixer aquest grup de treball. Els col·legis professionals de metges van començar a formar parelles lingüístiques i jo m’hi vaig oferir. A banda, el col·lectiu de metges jubilats volíem potenciar l’activitat, per això em vaig inscriure al Voluntariat per la llengua.
Per què t’hi vas voler apuntar?
Per fer país. Un dia vaig pensar: «què puc fer pel meu país?» I vaig arribar a la conclusió que tinc alguna limitació per l’edat i la meva salut, però puc fer altres tasques com ajudar a integrar-se a persones que hi tenen interès. Això ho deixo ben clar a cada aprenent: jo tinc interès en tu en la mesura que tu tens interès pel meu país. Qui ve aquí i no té interès pel país, a mi tampoc em genera gens d’interès.
Com va ser l’estrena?
Fa un any i mig i ja he tingut un parell de parelles lingüístiques. En poc temps he fet una mica de tot, perquè també he conduït un grup de conversa, tertúlies. Vaig tenir un grup molt divers: hi havia una noia de Geòrgia, un noi colombià, una noia d’Hondures... Després he tingut dues noies argentines. Ara tinc una noia d’Hondures i el seu marit i, darrerament, una altra noia d’Hondures, la Marjorie.
A banda de conversar, feu altres activitats?
A tots els facilito activitats. Tinc clar que s’ha de fer perquè a ells els interessa. No soc un comercial que ven res, només intento que una persona que ve al nostre país i es vol integrar s’hi trobi còmoda. I jo li facilito a través de la llengua, parlant català, i també fent passejades per Manresa perquè coneguin la ciutat on viuen. Els explico totes les cases senyorials que hi ha al centre de Manresa. Després de voltar pel centre i el barri antic, agafem un autobús i anem a la Font dels Capellans o al final del barri de la Parada, a la zona de la Salle, i tornem xino-xano pels barris perifèrics, que moltes vegades no coneixen.
Bona pensada! Una activitat feta a partir dels seus interessos, oi?
Si ells tenen interès en un determinat tipus de comerç, ens hi aturem. Una cosa que em pregunten molt és com demanar al cambrer el cafè, la beguda, l’entrepà... Aleshores prenem un cafè i ho demanen. Com que estic al seu costat, si tenen algun dubte, els dono una empenteta. Si el cambrer, que és el més habitual, veu que tenen dificultat, automàticament passa al castellà. Aleshores jo li dic al cambrer: «No, si us plau, està aprenent la llengua, continua en català». També els explico l’evolució del català i el castellà al país, amb tot el que comporta per als que hem rebut educació a Catalunya durant els anys del franquisme, perquè sàpiguen que jo tinc limitacions. Jo domino el català parlat, però no el català escrit. A la meva època el català estava prohibit i vaig fer tota la primària, el batxillerat i tot l’ensenyament universitari en ple franquisme i en castellà. No tinc el C1 de català i tinc alguna limitació per escriure.
Quina és la darrera parella lingüística que has tingut?
La Marjorie, una aprenenta exemplar que m’ha arribat a través del Col·legi de Metges de la província de Barcelona. Un dia, fent de docent a metges més joves, vaig conèixer la Marjorie, que és metgessa. Ella es va mostrar molt interessada i vam començar a fer conversa. Fa només sis mesos que és aquí, però sempre em diu «parla’m en català i si hi ha alguna cosa que no entenc ja t’ho diré». N’estic molt content i em fa sentir molt útil. Aprofito les activitats que fan a la ciutat, com la Fira Mediterrània, on vam anar i vam veure castells. Va ser una ocasió immillorable per conversar i fer-li conèixer la cultura catalana. Ella va quedar bocabadada i jo, entusiasmat per l’interès i la bona predisposició que demostra. Tots dos hi guanyem! Mentre hi hagi aprenents, seré voluntari.
Subscriu-te per seguir llegint
- Desarticulen una xarxa criminal liderada per un metge conegut a les xarxes que traficava amb medicaments il·legals i dopants
- Detenen un jove hacker d'Igualada per sostreure i vendre 64 milions de dades personals
- El restaurant TemPo de Manresa tancarà el 28 de desembre
- Dos Guàrdies Civils fora de servei salven un home que es trobava en estat greu a l'interior d'un cotxe a Sallent
- L’advocat Ignacio de la Calzada: 'Molts treballadors perden indemnitzacions per aquest error
- Els populars banys termals de Llo de l'Alta Cerdanya, tancats per un incendi
- El 90% dels afiliats d’Aliança Catalana a Berga amenaça de plegar per la 'designació de Judit Vinyes com a cap de llista
- Rosalía interromp una entrevista per...una panerola