La pàgina de... UManresa
Erasmus, més enllà dels estudiants
En els darrers tres cursos, prop de 30 persones d’UManresa han participat en el programa Erasmus+, que permet als docents fer estades curtes en institucions estrangeres per impartir-hi docència
Docents i personal administratiu també poden participar en activitats formatives en altres universitats
Vistos els bons resultats, la institució aposta per potenciar aquestes experiències

Professorat d’infermeria a la Tampere University of Applied Sciences, a Finlàndia / Arxiu/UManresa
Montse Ayala
La paraula Erasmus s’associa als intercanvis internacionals d’universitaris. Aquest programa impulsat per la Comissió Europea, però, també ofereix l’oportunitat de participar en intercanvis a docents i a persones que treballen en institucions universitàries amb l’Erasmus+ Teaching Mobility-KA131, que permet als docents fer estades curtes en institucions estrangeres per impartir-hi docència; i amb l’Erasmus+Staff Training-STT, adreçat a docents i a personal administratiu per participar en activitats formatives en altres universitats.
En els darrers tres cursos, prop de 30 persones d’UManresa han participat en el programa Erasmus+. Dinamarca, Alemanya, Finlàndia, Irlanda i Bèlgica han estat els països de destí del personal docent i d’administració i serveis de la Universitat. UManresa aposta per potenciar aquestes experiències que, segons la vicerectora del campus Manresa de la UVic-UCC, Sílvia Mas, «a més de ser una eina clau per a la millora de les persones de la institució, fan que la Universitat sigui un centre molt més obert al món, a noves tendències i a maneres de relacionar-se».
Segons la responsable de l’Oficina de Relacions Internacionals d’UManresa, Coco Vilaseca-Whitehead, «és una gran oportunitat de compartir coneixements especialitzats, provar nous àmbits d’ensenyament, adquirir noves capacitats pedagògiques i de disseny curricular, connectar amb homòlegs a l’estranger per desenvolupar activitats comunes, intercanviar bones pràctiques i reforçar la cooperació entre institucions».

Professorat del grau en Mestre d’Educació Infantil, a Brussel·les / Arxiu/UManresa
Els dos àmbits de la mobilitat
La mobilitat de docents i personal d’UManresa s’ha fet en dos dels àmbits d’expertesa de la Universitat: l’educació i la salut. Alguns exemples són les trobades acadèmiques i tallers en què han participat docents d’Infermeria a l’University College Copenhagen KP (Dinamarca), Ostfalia University (Alemanya) i Tampere University of Applied Sciences (Finlàndia). En el cas dels estudis de Fisioteràpia, també es va participar en una setmana intensiva d’activitats sobre la seguretat del pacient a la Satakunta University of Applied Sciences (Finlàndia).
En l’àmbit de l’educació, es va assistir a un congrés sobre inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual a la universitat que es va fer a la University College Cork (Irlanda). Professorat d’Educació també ha participat en seminaris, activitats docents, projectes de recerca i formacions en universitats fineses, alemanyes i daneses.
Personal de l’Oficina de Relacions Internacionals ha assistit a unes jornades sobre com fomentar i gestionar la mobilitat internacional en universitats petites o mitjanes a l’Haute École de Brussel·les.
Conèixer com funcionen els sistemes educatius d’altres països va ser la motivació de Daniel Garcia Gutiérrez, docent del grau en Infermeria, per participar en un intercanvi. Garcia, que n’ha fet a Dinamarca, Alemanya i Finlàndia, afirma que «mantenir una visió global és fonamental per adaptar-se als constants canvis de la professió. En el meu cas, volia descobrir noves metodologies i aprendre d’altres models educatius que puguin complementar la meva tasca docent a la universitat».

Àngels Fusté en un congrés sobre Inclusió a la University College Cork, a Irlanda / Arxiu/UManresa
Àngels Fusté, responsable del programa Universitat Accessible i Inclusiva, explica que el seu objectiu era «donar a conèixer el que fem a UManresa pel que fa a la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual, aprendre d’altres i eixamplar horitzons».
«Enriquidor», és un dels adjectius que més utilitzen les persones per definir l’experiència internacional. Marta Not, docent de Fisioteràpia, explica que «em va permetre compartir coneixements i maneres de fer amb persones que treballen en el mateix que tu; veus que es poden fer les coses d’una altra manera, coneixes altres metodologies i t’endinses en una cultura diferent».
Conèixer un entorn diferent
Cristina Garcia, docent d’Infermeria, assegura que l’experiència li ha permès «créixer en flexibilitat, adaptabilitat i autonomia, aspectes essencials en un context globalitzat». A més, «em vaig endinsar en un entorn acadèmic diferent, amb professionals d’alt nivell».
Per a Gabriel Lemkow, docent del grau en Mestre d’Educació Infantil, un altre benefici és «compartir experiències de recerca i fer transferència dels nostres coneixements i investigacions a alumnat i professorat internacional».
Segons Montserrat Pedreira, directora del grau en Mestre d’Educació Infantil, l’experiència «permet gaudir d’un temps sense pressa per interactuar amb l’equip, tenir noves idees i compartir projecte». Mas, afegeix que, «del que veus, sempre hi ha coses que et sorprenen i que t’agraden molt per poder emmirallar-t’hi, però, alhora, també t’adones que hi ha coses que nosaltres fem molt bé».

Professorat d'Infermeria a Copenhague / Arxiu/UManresa
Laura Torreguitart, directora del CFGS d’Educació Infantil, explica que «em va servir per descobrir models educatius, com el de Bèlgica i Dinamarca, que són molt diferents del nostre. Allà treballen molt amb una mirada oberta a l’espai exterior, mentre que nosaltres estem molt més tancats dins dels centres educatius».
A la docent d’Infermeria, Estel·la Baraldés li va servir per adonar-se que, a Alemanya i Finlàndia, «els estudiants participen més activament en projectes de recerca des dels primers cursos» i que, a Dinamarca, «l’ús de la simulació clínica avançada es fa en aules altament equipades i amb estratègies innovadores dels docents».
A Marta Not, el que més la va impactar va ser que, a Finlàndia, «de qualsevol activitat en fan reflexió, que hi ha descansos actius que es fan en un hall i que són oberts a tothom qui vol». En aquest mateix sentit, Lemkow assegura que ha vist campus «amb moltes oportunitats perquè l’alumnat participi en activitats al marge de les docents. Una realitat molt engrescadora que estaria molt bé poder replicar».
Totes les persones que han participat en algun d’aquests programes coincideixen que és una experiència que contribueix a fer-los millors professionals. El creixement personal i institucional que impliquen s’acaba traduint en nous acords que es poden concretar en aquestes estades. Meritxell Bargués, de l’equip de l’Oficina de Relacions Internacionals, que va participar en unes jornades per fomentar i gestionar la mobilitat internacional en universitats petites o de mitjana escala, va tornar de Brussel·les amb un acord amb institucions de França, Bèlgica i Àustria per integrar-se a un nou consorci.
LA PÀGINA DE... és un espai que Regió7 ofereix a a agents cívics de la Catalunya Central -UManresa-FUB, UPC Manresa (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa), Institut Lacetània, Consell Municipal de Solidaritat de Manresa, Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, Centre de Normalització Lingüística Montserrat, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes, Gest! Associació de Professionals Sènior al Servei del Territori i L’Era, Espai de Recursos Agroescològics - amb la convicció que la projecció de la vida interna dels centres dedicats a l’ensenyament, de l’activitat de les entitats que es dediquen a la cooperació, a les persones grans, a la normalització lingüística i a la producció agrària, i de les associacions de veïns, és dinamitzadora i enriquidora. Les entitats i centres elaboren el contingut i la redacció del diari l’edita. Aquest espai no condiciona els criteris de Regió7 a l’hora d’informar de les activitats que consideri de més interès.
Subscriu-te per seguir llegint
- Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: «No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners»
- La terra s’obre sota els peus: els 700 forats gegants que espanten Turquia
- Adeu al para-sol: l'invent que fa ombra a quatre persones ja és a les platges de Catalunya
- Com va marxar el Papa de Montserrat? comitiva de 15 vehicles, monjos al balcó, corredisses i salutacions fins al final
- Alcalde la Pobla de Lillet: 'El que ens està passant amb l'Any Gaudí és espectacular. La Fira Modernista ha arribat per quedar-se
- Presó comunicada i sense fiança per als dos detinguts pel crim de la Baells
- Ha mort Leo Boixader, qui va ser bibliotecària de Berga durant 35 anys
- El Puig-reig remunta el derbi i és nou equip de Primera Catalana