Erasmus, més enllà dels estudiants

La paraula Erasmus s’associa als intercanvis internacionals d’universitaris. Aquest programa impulsat per la Comissió Europea, però, també ofereix l’oportunitat de participar en intercanvis a docents i a persones que treballen en institucions universitàries amb l’Erasmus+ Teaching Mobility-KA131, que permet als docents fer estades curtes en institucions estrangeres per impartir-hi docència; i amb l’Erasmus+Staff Training-STT, adreçat a docents i a personal administratiu per participar en activitats formatives en altres universitats.

En els darrers tres cursos, prop de 30 persones d’UManresa han participat en el programa Erasmus+. Dinamarca, Alemanya, Finlàndia, Irlanda i Bèlgica han estat els països de destí del personal docent i d’administració i serveis de la Universitat. UManresa aposta per potenciar aquestes experiències que, segons la vicerectora del campus Manresa de la UVic-UCC, Sílvia Mas, «a més de ser una eina clau per a la millora de les persones de la institució, fan que la Universitat sigui un centre molt més obert al món, a noves tendències i a maneres de relacionar-se».

Segons la responsable de l’Oficina de Relacions Internacionals d’UManresa, Coco Vilaseca-Whitehead, «és una gran oportunitat de compartir coneixements especialitzats, provar nous àmbits d’ensenyament, adquirir noves capacitats pedagògiques i de disseny curricular, connectar amb homòlegs a l’estranger per desenvolupar activitats comunes, intercanviar bones pràctiques i reforçar la cooperació entre institucions».

Els dos àmbits de la mobilitat

La mobilitat de docents i personal d’UManresa s’ha fet en dos dels àmbits d’expertesa de la Universitat: l’educació i la salut. Alguns exemples són les trobades acadèmiques i tallers en què han participat docents d’Infermeria a l’University College Copenhagen KP (Dinamarca), Ostfalia University (Alemanya) i Tampere University of Applied Sciences (Finlàndia). En el cas dels estudis de Fisioteràpia, també es va participar en una setmana intensiva d’activitats sobre la seguretat del pacient a la Satakunta University of Applied Sciences (Finlàndia).

En l’àmbit de l’educació, es va assistir a un congrés sobre inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual a la universitat que es va fer a la University College Cork (Irlanda). Professorat d’Educació també ha participat en seminaris, activitats docents, projectes de recerca i formacions en universitats fineses, alemanyes i daneses. 

Personal de l’Oficina de Relacions Internacionals ha assistit a unes jornades sobre com fomentar i gestionar la mobilitat internacional en universitats petites o mitjanes a l’Haute École de Brussel·les.

Conèixer com funcionen els sistemes educatius d’altres països va ser la motivació de Daniel Garcia Gutiérrez, docent del grau en Infermeria, per participar en un intercanvi. Garcia, que n’ha fet a Dinamarca, Alemanya i Finlàndia, afirma que «mantenir una visió global és fonamental per adaptar-se als constants canvis de la professió. En el meu cas, volia descobrir noves metodologies i aprendre d’altres models educatius que puguin complementar la meva tasca docent a la universitat».

Àngels Fusté, responsable del programa Universitat Accessible i Inclusiva, explica que el seu objectiu era «donar a conèixer el que fem a UManresa pel que fa a la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual, aprendre d’altres i eixamplar horitzons».

«Enriquidor», és un dels adjectius que més utilitzen les persones per definir l’experiència internacional. Marta Not, docent de Fisioteràpia, explica que «em va permetre compartir coneixements i maneres de fer amb persones que treballen en el mateix que tu; veus que es poden fer les coses d’una altra manera, coneixes altres metodologies i t’endinses en una cultura diferent».

Conèixer un entorn diferent

Cristina Garcia, docent d’Infermeria, assegura que l’experiència li ha permès «créixer en flexibilitat, adaptabilitat i autonomia, aspectes essencials en un context globalitzat». A més, «em vaig endinsar en un entorn acadèmic diferent, amb professionals d’alt nivell».

Per a Gabriel Lemkow, docent del grau en Mestre d’Educació Infantil, un altre benefici és «compartir experiències de recerca i fer transferència dels nostres coneixements i investigacions a alumnat i professorat internacional».

Segons Montserrat Pedreira, directora del grau en Mestre d’Educació Infantil, l’experiència «permet gaudir d’un temps sense pressa per interactuar amb l’equip, tenir noves idees i compartir projecte». Mas, afegeix que, «del que veus, sempre hi ha coses que et sorprenen i que t’agraden molt per poder emmirallar-t’hi, però, alhora, també t’adones que hi ha coses que nosaltres fem molt bé».

Laura Torreguitart, directora del CFGS d’Educació Infantil, explica que «em va servir per descobrir models educatius, com el de Bèlgica i Dinamarca, que són molt diferents del nostre. Allà treballen molt amb una mirada oberta a l’espai exterior, mentre que nosaltres estem molt més tancats dins dels centres educatius».

A la docent d’Infermeria, Estel·la Baraldés li va servir per adonar-se que, a Alemanya i Finlàndia, «els estudiants participen més activament en projectes de recerca des dels primers cursos» i que, a Dinamarca, «l’ús de la simulació clínica avançada es fa en aules altament equipades i amb estratègies innovadores dels docents».

A Marta Not, el que més la va impactar va ser que, a Finlàndia, «de qualsevol activitat en fan reflexió, que hi ha descansos actius que es fan en un hall i que són oberts a tothom qui vol». En aquest mateix sentit, Lemkow assegura que ha vist campus «amb moltes oportunitats perquè l’alumnat participi en activitats al marge de les docents. Una realitat molt engrescadora que estaria molt bé poder replicar».

Totes les persones que han participat en algun d’aquests programes coincideixen que és una experiència que contribueix a fer-los millors professionals. El creixement personal i institucional que impliquen s’acaba traduint en nous acords que es poden concretar en aquestes estades. Meritxell Bargués, de l’equip de l’Oficina de Relacions Internacionals, que va participar en unes jornades per fomentar i gestionar la mobilitat internacional en universitats petites o de mitjana escala, va tornar de Brussel·les amb un acord amb institucions de França, Bèlgica i Àustria per integrar-se a un nou consorci.

Subscriu-te per seguir llegint