Sembrant agroecologia i comunitat

A tocar dels carrers i blocs de pisos, rere tanques senzilles o dins de recintes singulars, Manresa amaga una xarxa viva i diversa d’horts socials i comunitaris. Són espais de verd i terra que, més enllà de fer créixer tomàquets, cols o bledes, cultiven relacions humanes, suport mutu i noves formes de fer ciutat. En una desena de punts repartits per diversos barris, un centenar de persones hi troben molt més que aliments: hi troben sentit, companyia i oportunitats.

Per entendre què són aquests horts, cal distingir dues tipologies que sovint conviuen en un mateix esperit col·lectiu. Els horts socials s’adrecen a persones en situació de vulnerabilitat o amb problemes de salut mental. L’activitat a l’hort, i el fet de poder estar a l’aire lliure, esdevé una eina de suport terapèutic i d’inclusió. 

Els horts comunitaris, per la seva banda, són espais autogestionats o impulsats per entitats, on els participants -veïns i veïnes del barri, generalment- s’organitzen per cultivar terres de manera conjunta o parcel·lada. Són llocs de trobada i convivència, on la producció d’aliments de proximitat conviu amb valors com la sobirania alimentària i el suport mutu.

La gènesi a Manresa

A Manresa, aquests horts estan connectats a través de la Xarxa d’Horts Socials i Comunitaris, una iniciativa que va germinar en el si de la Comunalitat de Manresa, un projecte de dinamització socioeconòmica local que busca articular col·lectius i recursos del territori per fer front, des de l’economia social i solidària, als reptes de ciutat. L’associació L’Era, coneguda pel seu treball en agroecologia i producció agrària ecològica, és una de les entitats membres d’aquest projecte i dinamitza les activitats relacionades amb sobirania alimentària.

«El nostre objectiu és reforçar les connexions entre horts, detectar necessitats comunes i facilitar formació i recursos perquè cada projecte pugui créixer de manera sostenible», explica l’Alba Canadell, de L’Era. Per fer-ho possible, s’han ofert una desena de formacions específiques en gestió d’horts, s’han organitzat recollides col·lectives de fems, estella i canyes, i s’han promogut trobades i visites entre els diferents grups hortícoles.

Diversitat de projectes

La xarxa inclou projectes tan diversos com l’Hort de la Culla, ubicat a la Casa de la Culla i amb la implicació d’un conjunt d’entitats del barri de la Balconada, i els Horts de la Fundació del Convent de Santa Clara per a persones i famílies en situació vulnerable. De singularitat especial, també, l’hort del Centre Penitenciari Lledoners, que destina tot el que produeix a la plataforma d’aliments, afegint una dimensió solidària i de retorn a la comunitat. Cada hort és diferent, però comparteixen una mateixa mirada: oferir un espai transformador, tant en l’àmbit personal com col·lectiu.

Els beneficis per als participants són múltiples. Per a moltes persones, especialment als horts socials, l’activitat suposa una millora de la salut mental, una rutina saludable i un entorn segur per relacionar-se. En el cas dels horts comunitaris, el fet d’obtenir aliments propis també contribueix a l’economia domèstica i a una alimentació més saludable.

Amb tot, el camí no està exempt de reptes. L’individualisme encara pesa, i no sempre és fàcil fer entendre el valor de treballar en col·lectivitat. L’accés a l’aigua i la gestió dels sistemes de reg també són qüestions que poden resultar complexes, especialment en un context de sequera com el dels estius passats. Però, la Comunalitat hi continua treballant: ja hi ha prevista una nova formació sobre el control de plagues, s’ha fet una visita col·lectiva a l’hort de Lledoners i una recollida conjunta de fems per fertilitzar els horts.

«Tenir horts dins o a prop de la ciutat no és només una aposta pel verd urbà», recorda Canadell. «És també una estratègia de resiliència urbana i una garantia de seguretat alimentària en un context de crisi ecològica i social». I és, sobretot, una manera d’enfortir el teixit social des de baix, des de la terra que compartim.

Les iniciatives hortolanes

• Horts de Santa Clara: horts ecològics situats a l’avinguda de la Pirelli. Iniciativa social i laboral de la Fundació del Convent de Santa Clara per a persones i famílies vulnerables. La producció es destina a la plataforma d’aliments de la fundació.
• Horts del Convent de les Caputxines: promoguts per l’associació Inspiració 2022 en col·laboració amb Càritas. Destinats a persones en situació de vulnerabilitat, amb el suport i acompanyament d’un grup voluntari.
• Hort Cultivem-nos!: horts ecològics al centre penitenciari de Lledoners, per afavorir la convivència, el treball comunitari i la responsabilitat. La collita es destina a la plataforma d’aliments de Manresa.
• L’hort d’en Jaume: sota la Balconada. Hort ecològic portat per un grup de persones de manera comunitària.
• Hort Utopia: hort ecològic autogestionat des d’una perspectiva comunitària. Situat al barri de la Guia. @hortutopiamanresa a Instagram.
• Horts de la Culla: horts ecològics comunitaris, ubicats al recinte de la Casa de la Culla. Iniciativa impulsada per diferents entitats del barri de la Balconada.
• Activa’t a l’hort: hort social iniciativa de Càritas Arxiprestal de Manresa, amb l’objectiu de facilitar la inclusió, la comunitat, la inserció laboral i l’economia solidària. @caritasmanresa a Instagram.
• Horts de les Escodines: horts urbans comunitaris ecològics al barri de les Escodines, amb la implicació de diferents entitats de la ciutat. Correu-e: placomunitari@escodines.org
• Horts Mosaic: horts socials ubicats al Convent de Santa Clara i vinculats al programa de salut mental que impulsa la Fundació Althaia de Manresa.
• L’hort del Xup: hort comunitari gestionat per l’Ajuntament i destinat al veïnat del Xup. 

Subscriu-te per seguir llegint