Manresa i Camerun estrenyen llaços

La cooperació internacional no és una despesa accessòria ni una acció simbòlica: és una eina de transformació que requereix continuïtat, coherència i responsabilitat pública. Amb aquesta mirada, l’Ajuntament de Manresa va renovar el 2025 el suport als projectes d’Agermanament al Camerun amb una subvenció de 6.954,95 euros destinada a iniciatives que enforteixen l’autonomia de les comunitats als departaments de Sanaga Maritime i de Nyong-et-Kelle.

Aquesta aportació es tradueix en resultats concrets: producció alimentària local i formació i lideratge femení. Invertir en cooperació és contribuir a reduir desigualtats estructurals, prevenir conflictes futurs i reforçar la cohesió global en un món profundament interconnectat.

Un dels eixos centrals del projecte és la Unitat de Transformació de la Mandioca (UTM), una iniciativa clau per a la seguretat alimentària de la zona. Durant el 2025 s’ha fet un salt qualitatiu amb la creació d’un nou camp de cultiu de quatre hectàrees, on s’han plantat 40.000 esqueixos de mandioca que asseguraran, a partir de l’any vinent, el subministrament estable de matèria primera per a la processadora local.

Una escola a cel obert

Aquest espai, però, va molt més enllà de la producció agrícola. Funciona també com una autèntica escola a cel obert, on les associacions de dones agricultores reben formació pràctica en tècniques de cultiu sostenible, respectuoses amb el medi i adaptades al context local. El projecte combina, així, producció, coneixement i autonomia econòmica, afavorint canvis profunds en les dinàmiques familiars i comunitàries.

L’educació i la capacitació social són l’altre gran pilar de la cooperació impulsada des de Manresa. El juliol passat, a les localitats de Nyanon i Boumnyebel, es van dur a terme dues formacions estratègiques que van reunir prop de 80 persones. La primera, centrada en la fitoteràpia i els remeis naturals, recupera i actualitza el coneixement tradicional com a eina de salut bàsica en zones amb accés limitat a serveis sanitaris. La segona, dedicada a analitzar el gènere i els obstacles a la participació de les dones en la presa de decisions, va abordar de manera directa les barreres culturals que encara limiten el lideratge femení. Ambdues formacions tenen un fort efecte multiplicador: les participants esdevenen agents actives de transmissió del coneixement dins les seves associacions.

La cooperació responsable també exigeix transparència i capacitat d’autocrítica. Per aquest motiu, el Programa d’activitats Econòmiques de Dones d’Agermanament sense Fronteres, actiu des de fa una dècada, està sent sotmès actualment a una auditoria en profunditat. A través d’entrevistes i de la recollida de dades, s’està analitzant l’impacte real del programa en la vida de les beneficiàries i de les seves famílies, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia i ajustar les actuacions futures.

Campus d’estiu

Paral·lelament, els infants i joves també ocupen un lloc central en aquest model de cooperació. L’Associació de Lluita contra la Delinqüència Juvenil d’Edea, amb el suport continuat d’Agermanament, ha celebrat la sisena edició del campus d’estiu, amb la participació de 23 infants i joves d’entre 5 i 17 anys. Sota el lema ‘El joc, una passarel·la cap a la diversitat cultural’, el campus utilitza l’esport i les activitats lúdiques com a eines educatives per fomentar la convivència, el respecte i la cohesió social. Invertir en infància és apostar pel futur i garantir la continuïtat dels projectes comunitaris.

La cooperació internacional no és un camí d’una sola direcció. Les experiències i els aprenentatges generats al Camerun tenen també un retorn a Manresa a través d’accions de sensibilització i d’educació per a la ciutadania. Aquest vincle permet entendre la cooperació com una política pública de justícia global, connectada amb els valors de solidaritat, responsabilitat i interdependència.

En un món globalitzat, donar suport a les dones agricultores de Nyanon i Nyong-et-Kelle i als joves d’Edea és contribuir a un entorn més estable, just i digne per a tothom. La llavor de la mandioca plantada el 2025 és, també, una llavor de futur compartit i de consciència col·lectiva a casa nostra.

(Ferran Sardans Serra és membre d’Agermanament sense Fronteres)

Subscriu-te per seguir llegint