31 de maig de 2012
31.05.2012
40 Años
40 Años

Leishmaniosi, tot el què cal saber

Oferim preguntes i respostes sobre aquesta greu malaltia que afecta a gats i gossos

05.06.2012 | 14:33
18 de cada 100 cossos catalans són portadors de la leishmània

La leishmaniosi és una malaltia greu. El seu tractament és costós en diners i temps. Per això, la millor prevenció és utilitzar collars amb substàncies repel·lents que previnguin les picades del mosquit phlebotomus, l'element que desencadena la malaltia en aquells gossos que tinguin a la sang la leshmània.

Què produeix la leishmaniosi en els gossos?
L'agent causant de la leishmaniosi és un paràsit unicel·lular anomenat Leishmànii Infantum, que viu dins de les cel·lules sanguínies.

Com s'adquireix la malaltia?
La malaltia es propaga entre els gossos a través de les picades d'un mosquit, en especial, el Phlebotomus, que habita a la conca mediterrània. El contagi es realitza quan la femella del mosquit pica a un gos infectat de leishmània. Aquest patirà una sèrie de transformacions en el seu aparell digestiu durant uns set dies, tornant-se, a més, un animal contagiós.

Quins gossos tenen més risc de contagi?
Els gossos amb més risc de contraure la malaltia són aquells que viuen o passen el temps al jardí i, sobretot, aquells que dormen fora tota la nit, ja que el mosquit pica al capvespre i a la matinada, de març a octubre. L'animal que viu a l'interior no està exempte de contagi.

Com es diagnostica la malaltia
Es realitza un diagnòstic de sang, que detecta la presència d'anticossos circulants de Leishmània Infantun, i demostra que el gos ha estat picat per un mosquit portador.

Per què és tan important la detecció precoç de la leishmània?
Si es detecta en fases inicials podem evitar danys irreperables en òrgans interns de l'animal. Recomanem anàlisis anuals després de l'estiu.

Quins símptomes presenten els gossos?
Els símptomes de la leishmaniosi són molt inespecífics:
-Anorèxia, febre irregular, apatia, augment de la gana sense augment del pes, aprimament extrem o pal·lidesa de les mucoses.
-Lesions cutànies amb àrees depilades amb descamació, a vegades ulcerades, sobre tot en articulacions i plecs de la pell.
-Conjuntivitis i queratitis són freqüents.
-Creixement exagerat de les ungles.
-Afectació dels òrgans interns, amb augment de la mida dels vasos, el fetge i els ganglis limfàtics.

Podem curar la leishmaniosi?
No. Els gossos infectats són malalts crònics i han de ser controlats periòdicament amb anàlisis sanguinis i tractats de nou si hi han recaigudes. Els animals en tractament recuperen la seva qualitat de vida, però seran portadors de la malaltia tota la seva vida. Aquells gossos que al moment del diagnòstic presentin malaltia renal són els qui tenen un pronòstic menys favorable i requeriran majors cures i esforç per sortir endavant.

Com puc prevenir la malaltia?
-La millor prevenció és utilitzar collars amb substàncies repel·lents que previnguin la picada del mosquit Phlebotomus.
-Fer un control anual per a la detecció precoç.

Existeix alguna vacuna?
Sí. Ja es disposa de la vacuna contra la leishmaniosi, que permet protegir el gos. Abans de posar a vacuna, però, és necessari fer un test per saber si té o no la malaltia.

Per què cal fer un control de la leishmània?
Gairebé 18 de cada 100 gossos presenten la leishmània a Catalunya. El mosquit Phlebotomus pot haver infectat el teu gos durant la primavera o l'estiu sense haver notat cap símptoma. Descobrir la leishmània a temps millora el pronòstic abans que afecti als ronyons. Amb 2 gotes de sang i 15 minuts, és suficient per detectar la leishmània.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook