La historiadora i antrozoòloga Helena Escoda reclama que els gats tinguin el reconeixement social que mereixen perquè "són uns membres molt importants de la nostra societat, el paper dels quals no ha estat prou reconegut".

Helena Escoda acaba de publicar "Historia del gato" (Edicions Hades), on explica la història d'aquest animal al llarg de les civilitzacions, la seva relació amb la bruixeria, les diferents espècies i el seu paper social, com la seva funció de "salvar les collites dels rosegadors".

Com va ser la domesticació del gat?

La domesticació del gat és un gran misteri. És una relació estranya perquè no existeix una voluntat humana de domesticar, però per algun motiu els gats s'han acostat a nosaltres, probablement quan es van crear els primers graners, que van atreure a rosegadors, i per tant també a felins.

En el llibre ressalta que ha tingut un paper rellevant en moltes civilitzacions.

La cultura que més importància li ha atorgat als felins ha estat l'egípcia, sobretot a través de la deessa Bastet - relacionada amb la maternitat -, encara que també feien sacrificis de gats, eren sense maldat, ja que ells consideraven que la bona i eterna vida vènia després de la mort. Els gats també van acompanyar als fenicis, als grecs i als romans, en el que a Occident es refereix.

Tradicionalment, la dona i el gat tenen un vincle especial, per què?

Simbòlicament i artísticament el gat s'ha relacionat amb la dona, sobretot durant el període de bruixeria en el final de l'Edat Mitjana. Quan hi ha un mal col·lectiu - en aquella època la pesta negra - sempre es busca algú a qui culpar, i es va culpar les dones, generalment pobres, grans i soles, acompanyades de gats. Del supremacisme al sexisme només hi ha un pas, i en l'Edat Mitjana no van tardar en fer-lo. Actualment, la relació està millor vista, ja que la majoria de voluntàries i alimentadores que es preocupen pels gats de les ciutats són dones.

També destaca que els felins tenen un paper preponderant en la història de l'art.

De nou, els egipcis van ser els que més importància van donar als felins en les seves representacions, que eren sobretot funeràries. Al llarg de la història de l'art hi ha molts exemples de representació de gats, per exemple en l'impressionisme francès, amb el quadre "Olympia", de Manet, però també en l'arquitectura, en l'art urbà actual, etc.

I com tot, els animals han generat una rendible indústria al seu voltant.

La indústria al voltant dels animals de companyia és cada vegada més gran, i té una part positiva i una negativa. D'una banda, la disciplina veterinària ha tingut un gran avanç, el que repercuteix en la salut i expectativa de vida dels animals, i el desenvolupament de diferents aliments per cobrir les necessitats que els animals tenen en contraure les malalties occidentals - diabetis, obesitat, estrès, artrosi, etc.-. No obstant això, hi ha una sobrehumanització, existeix un gran negoci de disfresses, sabons i perfums per a gats, entre d'altres, que no són per a res necessaris.

Tenir animals a casa o no tenir-los?

És un debat molt complex, perquè és una forma de tenir-los en captivitat. Els primer que cal considerar és la paraula 'mascota', perquè els designa com a un objecte de consum, quan són companys. Actualment, el millor que podem fer és esterilitzar-los i intentar que criïn tan poc com es pugui. Encara que no ens agradi, és el més realista i considero un mal necessari perquè els ajuda molt a què tinguin una millor qualitat de vida. També considero que s'hauria de prohibir la venda d'animals, prohibir els vivers de raça...

Inclouen els partits polítics propostes a favor dels animals en els programes electorals?.

Els polítics s'han adonat que els animals no voten, però els animalistes sí, i, sobretot des de l'esquerra, estan començant a incloure propostes a favor dels animals en els seus programes, tot i que encara queda molt per fer.