Amb l’arribada del bon temps, comença a proliferar en camps i parcs urbans l’eruga processionària del pi, cosa que suposa un gran perill per als animals de companyia. Els experts recomanen evitar el contacte amb aquests insectes tant sí com no, ja que poden fer emmalaltir de gravetat qui les olori o toqui.
L’eruga sol presentar-se sempre en forma de processó (lligades unes a les altres) i ubicar-se a prop dels pins, on instal·len els seus característics nius penjants o bossots, que és on passen l’hivern. Certes condicions climatològiques com la sequera o l’hivern càlid afavoreixen la plaga de processionària. I és en aquesta època de l’any, entre febrer i març, quan descendeixen dels arbres, on la larva s’ha desenvolupat i formen les processons.
Aquestes erugues es reconeixen perquè tenen cap i pell de color negre i costats de color gris. Els gossos solen acostar-se a les erugues per ensumar-les, i és allà on hi ha el perill. La inhalació dels fins pèls de l’eruga, anomenats tricomes i on el lepidòpter oculta el seu verí, pot produir des d’urticàries fins a reaccions al·lèrgiques. I a més se la poden menjar i empassar-se tot el tòxic que conté l’insecte, amb la qual cosa poden arribar a patir una necrosi al coll i a la llengua. En ocasions, i si no es tracta a temps, els animals poden fins i tot morir.
Però, com es pot detectar i tractar la teva mascota si té contacte amb una eruga processionària? «Hi ha dues reaccions que pot tenir la nostra mascota si entra en contacte amb una processionària», assegura Marta Hita, especialista en urgències de l’Hospital Veterinària del Mar de Barcelona. «Una reacció anafilàctica», explica, «que pot fins i tot suposar que la nostra mascota pateixi un desmai de cop». «I una altra en què baveja, esternuda, es grata el nas i fins i tot se li inflama la cara i la llengua», afegeix Hita. Si la mascota endrapa una o més erugues processionàries, la cosa es complica: «La irritació es trasllada a l’esòfag i a l’estómac. Poden produir-se vòmits i l’animal pot acabar patint una reacció anafilàctica», informa Hita. «Pot arribar a morir, igual que li passaria a una persona al·lèrgica als cacauets si en pren», afegeix. També, tot i que és difícil i ha de passar temps, es pot produir necrosi a la llengua. «Si passa molt temps, i depenent del sistema immunològic de l’animal, el tros més inflamat i vermellós, el que ha estat en contacte amb l’eruga processionària, es posa negre i cau», comenta Hita.
Netejar la zona amb aigua tèbia
Davant aquestes reaccions, l’important és actuar ràpid. «Sempre amb guants, ja que el contacte amb els pèls de l’eruga és molt perillós, cal rentar la zona amb aigua per diluir el tòxic», compte Hita. És important fer-ho amb aigua tèbia, «ja que l’aigua freda activa el tòxic», especifica. I, per descomptat, portar l’animal intoxicat a un especialista.
