«El gat és el depredador invasiu més nociu per a la biodiversitat». És el resum de la carta que un grup de científics espanyols acaba de publicar, en la qual es critiquen les deficiències de l’avantprojecte de llei de protecció, drets i benestar animal, aprovat pel Govern fa tres mesos. Assenyalen que el document governamental xoca frontalment amb les lleis i estratègies europees per a la conservació de la biodiversitat. La seva opinió: «L’objectiu a mitjà termini de les lleis ambientals ha de ser la desaparició dels gats salvatges, incloses les colònies felines».

La carta, publicada a la revista ‘Conservation Science and Practice’ recull les conclusions de múltiples estudis realitzats en els últims anys sobre els gats. Entre d’altres, destaquen les següents:

  • «El gat domèstic ha estat implicat en més d’una quarta part de les extincions contemporànies d’aus, mamífers i rèptils a tot el món, i es considera el depredador invasiu més nociu». 
  • «La depredació per part dels gats és la causa més important de mortalitat de petits mamífers i aus, per davant dels animals atropellats, l’enverinament o els caçadors humans».
  • «Contràriament a la creença popular, els gats de colònia ben alimentats encara cacen preses salvatges, i a causa de les seves altes densitats, els gats de carrer sovint exerceixen impactes en les poblacions de preses que són diverses vegades més grans que els depredadors natius».
  • «Els impactes dels gats són especialment severs a les illes, i la llei espanyola, sens dubte, dificultarà la conservació de les faunes endèmiques de les Canàries i les Balears».
  • «A més de la depredació, els gats també actuen com a vectors i reservoris de nombroses malalties que poden posar en perill la vida silvestre i danyar la salut pública».
  • «Les colònies de gats de carrer poden exercir un paper particularment important en la dinàmica de la malaltia a causa de l’alta densitat d’individus i les seves intenses interaccions dins de les colònies i amb gats amb amo i salvatges».

Crítiques a l'avantprojecte de llei de benestar animal

La missiva comença destacant com els «cercles morals» històricament s’han expandit «més enllà dels humans per incloure també els éssers no humans». Com a resultat, diversos instruments legals emergents a tot el món han atorgat drets als animals.

No obstant això, «la inclusió d’animals dins dels cercles morals està subjecta a importants biaixos, amb preferència per vertebrats carismàtics, familiars i bonics», remarquen els signants, que argumenten que els instruments legals que adopten tals biaixos «poden posar en perill la conservació de la biodiversitat».

Qüestionen en concret l’avantprojecte de llei elaborat pel Ministeri de Drets Socials i l’Agenda 2030 per reestructurar la majoria de les interaccions entre humans i animals. «Donat que se centra en unes quantes espècies domèstiques, l’esborrany entra en conflicte amb diverses lleis europees i espanyoles i estratègies de gestió clau per a la conservació de la biodiversitat», apunten.

L’esborrany presta especial atenció a les colònies de gats de carrer; és a dir, grups d’alta densitat de gats sense amo, sostinguts per una provisió artificial de recursos. «Pretén atorgar-los protecció i recolzament, tant nutricional com veterinari (a càrrec de les administracions públiques locals), i reconèixer un estatus oficial els seus cuidadors voluntaris», indiquen els científics.

A més, l’avantprojecte prohibeix l’eliminació dels felins, reemplaçant el sacrifici, que ha aconseguit erradicar les poblacions de gats a diverses illes mitjançant el control de la fertilitat, instrument que es considera «més ètic».

Tanmateix, «el control de la fertilitat només permet la reducció de la població quan s’aplica a altes taxes durant llargs períodes de temps i en contigüitat espacial, a costos molt alts i amb efectes compensatoris que han de gestionar-se simultàniament», incideixen els investigadors.

Efectes perjudicials sobre la salut pública

Creuen que una gestió «tan complexa i freqüentment inassequible» provocarà que el control de la fertilitat perpetuï o fins i tot augmenti «el ja alt nombre de gats de carrer a les ciutats i les zones rurals, mantenint així (a curt termini) i després augmentant (a llarg termini) els seus devastadors impactes sobre la biodiversitat».

«Tot i que desafiador, l’objectiu a mitjà termini de les lleis ambientals ha de ser la desaparició dels gats salvatges, incloses les colònies de gats»» remarquen els científics. Consideren «fonamental» conscienciar la societat «sobre els efectes perjudicials que els gats exerceixen sobre la biodiversitat i la salut pública a través d’una comunicació eficaç».

Els científics veuen «contradictori» que el mateix Ministeri encarregat de complir els objectius de l’Agenda 2030, inclosa la detenció de la pèrdua de biodiversitat, proposi «la millora i el manteniment d’un poderós impulsor de la pèrdua de biodiversitat».

I afegeixen que tot i que el maneig de la vida silvestre pot desencadenar de vegades «desafiaments ètics», prioritzar el benestar i el destí dels individus d’unes quantes espècies animals afavorides sobre la conservació de les espècies, les poblacions, el funcionament dels ecosistemes i la biodiversitat global promourà «biotes empobrides i homogènies dominades per un grapat d’animals privilegiats».

Per tot això destaquen que els instruments legals han de buscar de manera inequívoca «reduir els impactes negatius dels gats que deambulen lliurement, minimitzant el seu número en el menor temps possible i limitant l’accés a l’aire lliure dels gats amb amo tant com sigui possible».

Per donar una idea de la magnitud del problema n’hi ha prou amb assenyalar que només a Barcelona es comptabilitzen més de 9.000 gats de carrer. Firmen la carta investigadors de la Universitat Pablo de Olavide, l’Estació Biològica de Doñana-CSIC, la Universitat Miguel Hernández, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats-CSIC-UIB i l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia-CSIC.