La Costa del Sol té una mitjana anual de 2.905 hores de llum solar, la zona més lluminosa d'Espanya, seguida de la província d'Alacant. Pel que fa a ciutats, Huelva és la més assolellada, amb 3.120 hores. La segona és Madrid, amb 2.900 hores de sol a l'any, i a més és la capital europea més lluminosa. Barcelona en té 2.513. Espanya és, en general, un país assolellat, com ho demostra el fet que fins i tot Bilbao, la ciutat més fosca, disposa de fins a 1.500 hores de sol a l'any. Les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia potser ajuden a explicar per què Espanya ha passat en pocs anys de rebutjar l'aprofitament de la força del sol a viure un boom de l'energia fotovoltaica, però no només a les grans empreses, sinó que també s'ha disparat en l'àmbit domèstic. El cost mitjà d'una instal·lació individual és d'uns 6.000 euros, que s'amortitzen en sis anys, segons fonts de la conselleria d'Indústria de la Generalitat Valenciana i les empreses distribuïdores.

L'anomenat autoconsum elèctric permet autoabastir-se d'energia i, fins i tot, aprofitar la sobrant per vendre-la a la xarxa pública i trobar així una font d'ingressos amb la qual es pot trampejar la crisi econòmica que ens assota en aquests temps de pandèmia. A més, es tracta d'una font d'energia neta, ecològica i que, de moment, només té com a detractors els que veuen en els panells un impacte sobre l'agricultura tradicional i el paisatge.

La revolució és tal que a Espanya hem passat en tres anys de la derogació (2018) de l'«impost al sol» del PP (gravava els propietaris d'instal·lacions fotovoltaiques) a disposar, des del 2019, d'un decret que regula la figura de l'autoconsumidor individual i col·lectiu, i amb un règim de compensació econòmica per abocar excedents a la xarxa elèctrica. Tot això afavorit per una baixada dels preus dels panells fotovoltaics. I, com a impuls definitiu, un altre decret, aquest recent, de l'agost passat, pel qual el Govern va flexibilitzar els criteris per col·locar estructures de fins a 100 kw sobre sòl urbà.

Sol, economia i mesures de Govern fan que l'autoconsum elèctric visqui una etapa de creixement sense precedents a Espanya. Segons xifres de la UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica), Espanya va arribar el 2019 als 459 MW de nova potència fotovoltaica per a autoconsum, ni més ni menys que el doble de la potència instal·lada el 2018. De ben segur, la xifra es dispararà aquest any, encara que caldrà esperar les conseqüències que pugui tenir la covid. La descentralització del sistema energètic a través de l'autoconsum i les comunitats energètiques és una de les palanques clau de la transició en què es troba el sector, ja que permet que el consumidor pugui gestionar la producció, l'intercanvi i l'emmagatzematge d'energia neta.

Per a José Donoso, director general d'UNEF, «un redisseny de la tarifa elèctrica que redueixi el pes de el terme fix és una mesura clau per incentivar el desplegament de l'autoconsum. Els ciutadans han de pagar pel que consumeixen, cosa que suposa veure traduïda en estalvis econòmics l'aposta que fan per l'eficiència energètica ». És a dir, s'ha de pagar pel que realment es consumeix, no més. Els períodes d'amortització de les instal·lacions industrials d'autoconsum se situen entre 4 i 7 anys en funció del consum. Però aquesta «febre del sol» va més enllà, com ho demostra que hagin sorgit desenes d'empreses dedicades a impulsar aquesta activitat.

Iberdrola, líder nacional en distribució elèctrica, va dissenyar fa uns anys l'anomenada solució Smart Solar per al segment residencial. Una de les més comunes, segons expliquen des de la compa-nyia, és la instal·lació de tres kW, és a dir, deu panells solars que ocupen una superfície de 20 m2 a la teulada de l'habitatge. El seu cost aproximat és de 6.000 euros. La instal·lació pot produir una quantitat anual d'energia de 4.950 kWh i l'habitatge pot beneficiar-se de la part que autoconsumeix de la generació de les plaques. Les emissions evitades serien d'uns 1.700 kg CO2/any.

Els estalvis generats amb aquesta instal·lació poden assolir, segons asseguren fonts de la companyia, fins a un 70% de la factura anual, si la casa disposa de bateries per emmagatzemar el que produeix, i fins a un 40% si no en disposa. En aquest cas, no s'han considerat les ajudes municipals i/o autonòmiques disponibles (bonificació d'IBI, a través d'IRPF o ajuts específics amb pressupost definit). En el cas d'instal·lacions per a empreses, els estalvis estimats poden representar entre un 30% i un 35% davant del cost tradicional, segons Iberdrola.

La solució d'aquesta empresa i altres (Holaluz, Naturgy...) inclou un estudi personalitzat, el disseny a mida, muntatge i tramitació administrativa completa d'una instal·lació solar fotovoltaica, ajuda en la tramitació de subvencions, finançament, assessorament sobre l'assegurança, manteniment i monitoratge a través d'eines web i servei d'atenció telefònica. En aquest sentit, l'empresa està facilitant l'accés a un finançament favorable amb acords amb entitats financeres.

«El programa clau en mà es dirigeix a consumidors domèstics, comunitats de veïns i també pimes o grans empreses, que poden generar i consumir la seva pròpia energia elèctrica renovable, optimitzar el consum i millorar l'eficiència energètica de la instal·lació. Fem un estudi personalitzat de la solució adaptat a les necessitats de cada client », subratllen responsables de la companyia.

Comunitats de veïns

L'autoconsum, però, ja no es limita a habitatges individuals, aïllats, com passava fins ara, sinó que també s'ha obert a altres modalitats, com el subministrament col·lectiu en comunitats de veïns. La competitivitat de l'autoconsum fa que aquestes solucions també siguin aplicables en edificis residencials, i milloren l'eficiència energètica de les instal·lacions.

S'acaba de posar en marxa, per exemple, la primera iniciativa d'autoconsum col·lectiu a Madrid, amb una instal·lació de 20 quilowatts situada al terrat d'un edifici al districte Retiro de Madrid. Integrada per 60 mòduls fotovoltaics, la instal·lació abasteix d'energia neta els serveis comunitaris de l'edifici (ascensor i il·luminació de l'escala i el portal) i els 31 veïns, que també reben una compensació pels excedents de l'energia generada que no consumeixen i aboquen a la xarxa, de manera que a la fi del període de facturació (com a màxim un mes) el valor d'aquesta energia excedentària es compensa en la factura del consumidor.

Amb aquesta iniciativa es promou un model d'habitatge més sostenible, s'evita l'emissió de CO2 a l'atmosfera, i es generen uns estalvis de l'entorn del 30% per a cada veí adherit a aquesta modalitat.

Per a Rodrigo Irurzun (Ecologistes en Acció), la sortida del govern del PP va portar una legislació més assenyada de l'autoconsum. D'autoabastiment d'energia n'hi havia des de feia temps, mitjançant generadors de respatller suport, plaques fotoelèctriques, petits aerogeneradors i salts d'aigua, en zones aïllades i desconnectades de la xarxa elèctrica. L'enrenou dels últims anys deriva de la baixada de preus, i això podria portar a una generalització del seu ús, adverteixen resposanbles d'Ecologistes en Acció.

D'altra banda, l'autoconsum també pot ajudar a fer de l'agricultura una activitat més sostenible, ja que substitueix les fonts d'energia contaminants, com són els generadors de gasolina o dièsel, per panells fotovoltaics. Un exemple és el de la Cooperativa Costa de Huelva, la instal·lació fotovoltaica amb emmagatzematge permet cobrir al voltant del 30% de la seva demanda energètica i redueix el consum d'aproximadament 93.000 litres de dièsel a l'any. Així evita l'emissió a l'atmosfera de 243 tones de CO2 a l'any, que equival a la plantació de prop de 15.000 arbres.

Els canvis regulatoris introduïts en la legislació han suposat, en definitiva, un revulsiu per a la instal·lació d'energia fotovoltaica per a autoconsum, ja que han reduït els costos i s'han simplificat els processos de tramitació de les instal·lacions i s'han introduït noves modalitats de consum -com l'autoconsum compartit- entre altres mesures. El panorama és, per tant, esperançador.