L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han presentat l'estudi Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, amb l'objectiu d'accelerar la transició ecològica a Catalunya, i han constatat que la visió mediambiental és un repte pendent, ja que només el 36% de les organitzacions culturals catalanes disposen d'un pla d'actuació mediambiental i només el 14% admeten que el mantenen actualitzat. L'estudi incorpora l'anàlisi de les actuacions realitzades al Liceu, el MNAC, Pol·len Edicions, Primavera Sound, La Central del Circ, el CCCB i B:SM.
L'informe, realitzat per l'organització britànica Julie's Bicycle, suposa una «innovadora eina» de diagnòstic, ja aplicada amb èxit al Regne Unit, amb la qual s'obté una imatge «prou fidel» de l'estat en què es troba el sector cultural català pel que fa a actituds, coneixements i implementació d'estratègies sostenibles i acció climàtica, alhora que trasllada un conjunt de recomanacions clau per a la presa de decisions adaptades als reptes mediambientals, socials i econòmics als quals s'enfronta la nostra societat.
El 15% té una persona que s'hi dedica
Els resultats de l'estudi indiquen també que només un 15% de les organitzacions consultades disposen d'un lloc de treball que s'encarrega específicament de temes ambientals i que només un 28% tenen en compte la sostenibilitat a l'hora de seleccionar proveïdors i prestadors de serveis.
Pel que fa a l'activitat quotidiana, les principals accions que aquestes empreses han implementat són la reducció, reutilització i reciclatge de materials (64%); l'eliminació de plàstics d'un sol ús (47%); la gestió responsable del consum d'aigua (42%); la promoció del comerç just i sostenible (39%), i la gestió responsable del consum d'energia (36%).
Manca de pressupost
El motiu principal pel qual les organitzacions decideixen no adoptar mesures per afrontar i reduir els impactes mediambientals generats per la seva activitat, és la manca de pressupost (en un 44%). Un altre obstacle és la manca de coneixements o habilitats en aquest camp (25%).
Entre les dades més «esperançadores», hi ha l'índex de satisfacció: el 57% dels enquestats declara haver experimentat beneficis derivats de la seva acció climàtica, com estalvis financers, i millores en el benestar de l'equip, en el perfil i la reputació de l'organització i en patrocinis i fonts d'ingressos.
Potenciar l'estima pel territori més proper, renovar un jardí amb criteris paisatgístics sostenibles, posar plaques solars fotovoltaiques, murs verticals i cobertes verdes amb l'objectiu d'educar mediambientalment els visitants, depurar tota l'aigua utilitzada i tornar-la neta a l'entorn són algunes de les iniciatives més innovadores aportades pels enquestats.
Amb aquestes iniciatives transformadores com a referents, el sector cultural pot utilitzar la seva posició per promoure un profund canvi de valors que generi una nova economia cultural. Davant d'això, les recomanacions al sector en aquest informe és el mesurament dels impactes ambientals de la seva activitat, complementada amb un diàleg amb col·laboradors, patrocinadors, proveïdors i contractistes que permeti assolir els reptes ambientals de manera col·laborativa.
També, l'objectiu de reduir la petjada de carboni de la seva activitat; materials sostenibles en la producció creativa i cultural, com el cotó orgànic; reducció dels residus i eliminació del plàstic d'un sol ús; energia neta amb un proveïdor d'electricitat 100% renovable; menús sostenibles; protecció i regeneració de l'entorn natural amb l'activitat creativa; i compensació de la petjada de carboni marquen un full de ruta per a les organitzacions culturals.
L'estudi aposta per donar un tractament especial a l'impuls dels programes culturals dedicats a la sensibilització del públic i a la generació d'una narrativa que aculli múltiples mirades i respostes creatives envers la lluita per preservar el medi ambient.
El paper de les administracions
Les dades revelen que només un 8,5% dels ajuts públics que arriben a les organitzacions culturals incideix en el medi ambient dins dels plecs de condicions. En aquest sentit, els enquestats reclamen més suport institucional, una estratègia climàtica i de transició ecològica impulsada per les polítiques públiques i una major claredat en la legislació.
