L’excés de llum artificial és un problema que fins fa vint anys gairebé no suposava un motiu de seriosa preocupació. Però les alarmes s’han disparat i la contaminació lumínica s’està convertint en una autèntica plaga a tots els racons d’Espanya i el planeta. No únicament és un problema per al medi ambient, sinó també una amenaça per a la salut humana i, per descomptat, arruïna la pràctica de l’astronomia.

Els focus amb una potència excessiva, amb llum blanca encegadora (en comptes de l’ambre, menys agressiva), mal orientats i emetent llum cap al cel esborren les estrelles, motiu pel qual els astrònoms de tot Espanya tenen cada vegada més dificultats per observar la Via Làctia o objectes llunyans amb els telescopis. Però això, segons afirma l’astrofísic de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, Alejandro Sánchez de Miguel, és «una anècdota» comparat amb els efectes que causa l’excés de llum artificial sobre les espècies naturals i sobre l’home.

Exemples d’enllumenat correcte i incorrecte

Un estudi dirigit per Sánchez de Miguel va estudiar les emissions de llum artificial entre el 1994 i el 2017 i va descobrir que en aquest període la contaminació lumínica a Espanya podria haver augmentat fins al 300%. «El problema és més greu del que crèiem», afirma l’astrofísic.

Aquesta explosió lumínica ha tingut lloc coincidint amb la generalització dels llums led, que ofereixen una potència d’il·luminació molt superior i a menys cost econòmic. No tots els led són dolents, perquè també n’hi ha de llum càlida més tènue. El problema, afirmen els experts, el representen els llums led blancs, d’altes temperatures (3.500 o 4.000° K) que no únicament il·luminen, sinó que enlluernen i tenen un espectre més ampli i més semblant a la llum solar.

La gamma d’impactes és enorme. Els animals nocturns (ocells, mamífers, insectes) depenen de la foscor per viure i un excés de llum altera completament els seus hàbits i els posa en perill, cosa que, a la llarga, també repercuteix en l’ésser humà. Moltes espècies poden ser caçades pels seus depredadors amb més facilitat perquè hi ha més llum i es perd la foscor com a aliada natural; les tortugues marines caminen per error terra endins, cap als hotels, perquè creuen és el sol que despunta; centenars d’aus marines queden encegades i cauen a terra als voltants d’algunes instal·lacions fortament il·luminades, els llops tenen més fàcil atacar el bestiar o altres preses; per a altres animals queda impossibilitada la seva capacitat d’aparellament i reproducció...

Els insectes, per la seva banda, atrets per aquests focus, moren massivament, i així causen un altre problema ecològic a les espècies que en depenen. D’aquesta manera, els mosquits portadors del virus del Nil i altres malalties perilloses tindran al seu abast les seves potencials víctimes humanes.

Fins i tot la producció agrícola pot veure’s afectada, segons ha demostrat un estudi publicat a la revista Nature. La llum artificial distreu els pol·linitzadors nocturns, i això redunda en una reducció de la producció de fruites.

Investigadors de Suïssa van descobrir que la llum artificial a la nit va interrompre la cadena de pol·linització i va reduir les visites dels pol·linitzadors nocturns a les flors en el 62%, i això es va traduir en una caiguda del 13% en la producció de fruites, i això malgrat que la pol·linització diürna va continuar sense canvis.

El problema pot arribar a ser greu, perquè el subministrament mundial d’aliments depèn de la pol·linització, recorda l’autora principal de l’estudi, Eva Knop.

Danys en la salut humana

L’astrofísic de la Universitat d’Exeter assenyala, a més, que la contaminació lumínica no únicament afecta el descans de l’ésser humà (els seus cicles biològics, com el d’altres animals, estan dissenyats per descansar en la foscor), sinó que també poden induir malalties greus: «Hi ha estudis que mostren una associació entre nivells elevats d’exposició a llum blava durant la nit i un risc més elevat de tenir càncer de mama i de pròstata», explica.

Estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISG) assenyalen, després d’haver analitzat el cas de nombrosos pacients, que aquells individus exposats a més nivells de llum presentaven el 60% més de possibilitats de tenir càncer colorectal. La causa no és directament la llum, sinó com aquesta altera el rellotge intern de l’organisme, és a dir, els seus ritmes circadiaris.

El problema augmenta un any rere l’altre. La solució és fàcil, però les pressions del sector dels fabricants d’enllumenat no hi ajuda. Els experts recorden que només caldria no instal·lar llums blanques, sinó de to ambre i només on realment fa falta. «Orientar sempre els focus cap avall (no en horitzontal i, encara menys, cap amunt) i no tenir-los encesos tota la nit són altres qüestions bàsiques», informen fonts de Cel Fosc, una entitat d’àmbit nacional que lluita contra la contaminació lumínica.

No obstant això, no sembla que el problema s’hagi de solucionar. El Govern espanyol, a través del seu Ministeri d’Indústria, tramita un decret llei d’eficiència energètica i control de la contaminació lumínica que, malgrat el seu nom, «augmentarà la contaminació lumínica», afirmen tant fonts de Cel Fosc com d’altres entitats científiques i tècniques. Al final de setembre es va acabar la presentació d’al·legacions a aquesta norma, que ha estat durament criticada per amplis sectors, que veuen com en altres països europeus, com França, s’estimula l’apagada de l’enllumenat en les hores centrals de la nit, mentre que el decret espanyol en tràmit, en canvi, prohibirà aquesta pràctica i obligarà a mantenir encesos els fanals, «fins i tot en zones de nul·la activitat nocturna», assenyala Cel Fosc.

Crítiques a una llei del Govern que «matarà la nit»

Els experts es mobilitzen per evitar l’aprovació d’un decret llei d’Indústria que potencia la il·luminació

El decret llei que tramita el Ministeri d’Indústria per potenciar l’eficiència energètica i reduir la contaminació lumínica aconseguirà el contrari del propòsit que proclama, segons els científics, astrofísics i astrònoms. Això serà així, afirma l’astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel, perquè la norma «prohibirà fonts de llum més sostenibles». «El decret obliga a substituir llums instal·lats recentment més sostenibles per altres de menys sostenibles i molt més cars», afirma.

Posa com a exemple la ciutat de Madrid, que recentment «va abaixar la seva intensitat lumínica un 50% de forma molt barata, a 50 euros el fanal, però el nou decret considera que hi ha de posar una cosa nova que en costa 500 i, a més, és pitjor, perquè causa més contaminació lumínica», assenyala.

La norma, per tant, com denuncia Cel Fosc, potencia els llums led blancs d’alta intensitat, que són justament els que s’haurien d’evitar, i prohibeix els que il·luminarien igual però sense causar tanta contaminació lumínica.

Un altre exemple de l’«absurditat» d’aquest decret (alguns experts sospiten que ha estat redactat directament pels fabricants) és que es prohibirà apagar l’enllumenat públic a la nit, encara que sigui a altes hores de la matinada i quan no hi ha cap activitat nocturna.

«A França hi ha 12.000 municipis, entre aquests Estrasburg, que apaguen totalment o parcialment l’enllumenat públic a partir de les onze o les dotze de la nit. Això es vol convertir en il·legal a Espanya. No es podrà apagar l’enllumenat de llogarets petits o totalment abandonats», afirma Alejandro Sánchez de Miguel, que ha treballat en l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), a part de la seva tasca actual a la Universitat d’Exeter, a la Gran Bretanya.

Es dona la circumstància que, des del 2007, la normativa espanyola obliga les administracions públiques a reduir l’impacte de la contaminació lumínica, però els experts afirmen que és un enunciat «molt genèric» i no permet una aplicació real d’aquest principi.

Sí als led «bons»

En tot cas, «els investigadors volem que es posin llums led, però led dels bons, que redueixin la contaminació lumínica», referint-se als de potència moderada i tons ambre, assenyala Sánchez de Miguel.

Per a ell, l’argument que la il·luminació augmenta la seguretat ciutadana «és una cosa que no ha pogut ser comprovada» per cap estudi. De fet, al·ludeix a una recerca feta a Chicago, als EUA, ciutat amb una elevada criminalitat, en la qual es va analitzar l’evolució del nombre de delictes comesos durant situacions d’apagada al llarg de diversos anys. El resultat va ser que no es va apreciar cap variació durant aquestes apagades.

De la mateixa manera, recorda que els estudis científics demostren que les carreteres il·luminades solen ser, malgrat la creença general, menys segures que les no il·luminades, ja que conviden a circular a més velocitat.

Cel Fosc, per la seva banda, que ha presentat al·legacions al decret, lamenta que el decret imposi valors mínims de consum i emissió de llum, en comptes d’imposar màxims per estimular l’estalvi.

A més a més, critica que s’obligui a instal·lar enllumenat als accessos a les glorietes al llarg de 200 metres en cadascun dels seus accessos. De la mateixa manera, assenyala que la vaguetat i laxitud amb què estan redactats els límits i condicionants que haurà de respectar enllumenat són tants que, en realitat, el decret convida al seu incompliment.