La defecació de les cigonyes i altres aus sobre les seves potes per reduir la seva temperatura corporal, comportament denominat urohidrosi, constitueix un indicador que pot millorar la capacitat de predir de manera més precisa l’impacte del canvi climàtic en la biodiversitat. A més, l’esmentat indicador, segons les línies d’investigació fetes pel grup Biologia de la Conservació de la Universitat d’Extremadura (UEx), ajuda en la predicció de la vulnerabilitat d’aquestes aus davant les altes temperatures.
Aquestes investigacions han abordat l’impacte de les altes temperatures sobre la fisiologia de les aus i, en aquest cas, l’estudi del comportament de dissipació de la calor en aquestes espècies, i els resultats han sigut publicats a la revista ‘Scientific Reports de Nature’. Les cigonyes (ciconiidae) excreten amb freqüència sobre les seves potes despullades i molt vascularitzades per evitar el sobreescalfament, un fenomen conegut com a urohidrosi, segons han explicat fonts de la UEx.
Mecanisme de refredament
«Les aus no tenen glàndules sudorípares i utilitzen aquest mecanisme de refredament per evaporació de fluids corporals considerat anàleg a la suor en mamífers. Són regulacions de la temperatura que ajuden les aus a mantenir el cos calent», ha explicat l’autor principal d’aquesta investigació, Julián Cabello.
En aquesta línia, l’equip ha portat a terme una exhaustiva investigació sobre els determinants del comportament d’urohidrosi en totes les espècies existents de la família ciconiidae (cigonyes). Aquests determinants són ambientals (temperatura màxima ambiental, velocitat del vent, radiació solar i humitat relativa), geogràfics (latitud), ecològics (hàbitat de farratjo) i morfològics (massa corporal, longitud del tars i color del plomatge).
De tots ells i, d’acord amb els resultats de l’estudi, la temperatura, la radiació solar i humitat relativa alta, juntament amb velocitats del vent baixes, són les condicions que resulten en temperatures elevades que poden comprometre el balanç termal de les cigonyes. Els investigadors han calculat la probabilitat que a certa temperatura ambiental les cigonyes utilitzin el comportament d’urohidrosi.
A partir de 27 graus
Així, en el cas de la cigonya blanca, una au molt popular a Espanya, s’ha comprovat que la meitat dels individus recorren a la urohidrosi amb temperatures de 27ºC diverses vegades en curts intervals de temps, a diferència d’altres espècies a l’Àfrica, que tenen el llindar per sobre dels 33ºC. A més, han de disposar de prou aigua per poder rehidratar-se freqüentment, ha assenyalat l’investigador.
Això indica que la urohidrosi, a partir d’aquest llindar de temperatura relativament baix, pot fer les cigonyes més vulnerables, si no disposen de fonts d’aigua pròximes, davant esdeveniments climàtics extrems com són les onades de calor.
La majoria de les dades utilitzades en la investigació s’han obtingut de bases de dades globals digitals de fotografies i vídeos abastant un període de temps des de 1980 fins al 2020, complementats amb treball de camp en el cas de la cigonya blanca. Aquesta informació s’ha enllaçat amb dades microclimàtiques històriques obtingudes mitjançant un programa de modelatge satel·litari del clima.
