Són com petites vacunes contra l’escalfament global. Així defineixen els boscos o rodals madurs al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya (Creaf). Es tracta d’enclavaments amb arbres molt longeus, d’extraordinària grandària en alguns casos, i sense pràcticament acusar la petjada de l’home. Endinsar-se en aquests espais és com retrocedir en el temps. Almenys, així ho asseguren els qui han tingut la fortuna de poder estudiar-los i catalogar-los. Les seves dinàmiques de flora i fauna són úniques, amb una biodiversitat que resisteix millor la sequera i l’erosió. Tot un camp de proves en la lluita contra el canvi climàtic, segons els experts. «Malgrat el pas del temps, continuen captant diòxid de carboni», expliquen des del Centre de Recerques i Estudis Forestals de la Comunitat Valenciana (CIEF).

preservar la fusta morta | FOTOS DE MITECO I CIEF GVA

Els investigadors del Creaf, mentrestant, insisteixen que la seva capacitat de resistència davant de plagues els converteix en potents antídots per afrontar l’escassetat hídrica que afectarà gran part del sud-est peninsular amb l’augment dels fenòmens extrems. Catalunya ha estat una de les autonomies avançades a localitzar i posteriorment caracteritzar aquests terrenys tan singulars en punts de la Garrotxa, Alt Pirineu i el Montseny.

Mesurament del perímetre d’un pi al Penyagolosa. GVA

A la Comunitat Valenciana es tenen comptabilitzats deu boscos fins avui, alguns als parcs naturals disseminats per tot el territori, el Penyagolosa, la Pobla de Sant Miquel, la Font Vermella, la Tinença de Benifassà o l’Albufera.

Fotografies amb un dron de la distribució d’arbres a Ordesa. GVA

L’Estratègia de la Unió Europea sobre Biodiversitat 2030 considera fonamental «definir, cartografiar, seguir i protegir rigorosament tots els boscos primaris i madurs que queden en territori europeu». Els considera ecosistemes forestals molt rics, malgrat que alguns estudiosos recorden la seva poca capacitat per fixar les emissions dels gasos d’efecte contaminant. Les superfícies forestals joves o en ple creixement són les que capturen més diòxid de carboni.

tronc amb la petjada d’un raig. GVA

A més de recuperar les muntanyes de més valor, entre les metes de la Comissió Europea hi ha plantar 3.000 milions d’arbres en territori comunitari en la dècada vinent, el que suposa duplicar la tendència actual. L’objectiu és incrementar la cobertura verda, la resiliència dels boscos i el seu paper per revertir la pèrdua d’espècies, mitigar l’escalfament global i també facilitar la imprescindible adaptació. Aconseguir, en definitiva, que els rodals de menys edat continuïn fent anys.

El projecte LIFE RedBosques proposa la creació d’una xarxa de referència a escala nacional, coordinada per Europarc-Espanya amb l’aval científic del Creaf.

Per definir els criteris per al desenvolupament d’aquesta xarxa s’ha activat un grup de treball de gestors de muntanyes, responsables d’espais protegits i científics, que han acordat un procediment de prospecció i identificació d’aquests rodals. La iniciativa s’ha començat a aplicar sobre el terreny per part de diverses administracions públiques, entre les quals la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, Múrcia, la Junta d’Andalusia i la Xunta de Galícia. Aragó, Castella-la Manxa i Castella i Lleó també fa temps que treballen en la matèria. A Espanya només poden considerar-se madurs l’1% dels boscos estudiats.

Xarxa nacional de referència

La majoria dels hàbitats forestals a Espanya es troben en estadis previs a la maduresa. Des de fa un quant temps, el projecte LIFE RedBosques persegueix aquest registre estatal d’enclavaments sense o amb poca intervenció externa. És a dir, que no hagin estat objecte de tales, incendis o altres afectacions humanes o climàtiques que hagin alterat la seva composició més primigènia. Per aquest motiu ha nascut la Xarxa de Rodals de Referència. Encara que moltes d’aquestes joies verdes són en àrees que ja disposen d’una protecció com són els parcs naturals, un elevat percentatge presenta un estat de conservació desfavorable, com mostren les avaluacions periòdiques vinculades a la Xarxa Natura 2000.

Preservar la fusta morta

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic destacava fa mesos en un informe que al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perduda, per exemple, s’han establert dues parcel·les permanents al bosc de Turieto on s’estan inventariant els elements de la flora i fauna associats a boscos madurs i fusta morta. Es tracta de fagedes mil·lenàries on s’ha posat la lupa en detalls com els briòfits, líquens i coleòpters saproxílics. Igualment, s’ha prestat especial atenció als elements en descomposició presents a la cobertura vegetal. «Aquests enclavaments requereixen una mena de gestió diferent, no se n’han de retirar branques caigudes o exemplars sense vida, perquè tanquen una biodiversitat que cal preservar», destaca Antoni Marzo, del CIEF.