L’any 2020 no només serà recordat per la irrupció de la pandèmia, sinó per ser el més calorós des que es tenen registres de temperatura, segons assenyala la NASA, que va mesurar un augment d’1,3 °C de la temperatura superficial del planeta respecte al segle XIX.
Aquest escalfament global s’està accentuant més a les ciutats que a les zones rurals per diversos factors, com l’augment de la població derivat dels èxodes rurals, la ràpida urbanització (es calcula que el 2050, el 68% de la població del planeta viurà en àrees urbanes) i l’aparició de fenòmens com les «illes de calor», propiciats per la gran capacitat d’absorció de calor que tenen els materials de construcció urbans.
Amb aquest panorama, hi ha projeccions que alerten d’un increment de fins a 4 °C de mitjana a les ciutats el 2100, dada que triplica els límits fixats a l’Acord de París.
Així mateix, les investigaciones demostren que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle estan relacionades amb les defuncions de la població. Un informe de l’Institut de Salut Global de Barcelona situa Madrid com la ciutat europea amb més morts associades a l’alta concentració de diòxid de nitrogen (39,2 mil·ligrams anuals per metre cúbic).
A més, moltes urbs estan amenaçades per la pujada del nivell de la mar: més del 90% de les zones urbanes estan en zones costaneres, motiu pel qual el 2050 més de 800 milions de residents urbans podrien veure’s afectats per inundacions al litoral. «Gestionar productivament l’excés d’escalfament a les ciutats mitjançant la mitigació de les illes de calor urbanes i l’adopció de pràctiques de refrigeració més respectuoses amb el clima és una prioritat urgent», recalca l’informe «Beating the Heat: A Sustainable Cooling Handbook for Cities» («Combatre la calor: un manual de refrigeració sostenible per a ciutats») impulsat per la Unió Europea, que fa una sèrie de recomanacions per convertir a les urbs en espais més frescos i sostenibles. Crisi Climàtica recull algunes iniciatives per sumar les ciutats als objectius d’adaptació i mitigació davant els desequilibris climàtics:
‘Sostres freds’
Una iniciativa poc costosa per reduir l’acumulació de calor a les urbs és la creació de sostres freds, que consisteix únicament a pintar de blanc la coberta dels edificis per augmentar l’efecte albedo, això és, la capacitat d’una superfície per reflectir la calor i no absorbir-la com passa amb els colors foscos.
Un estudi recent de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat a la revista Urban Climate, va concloure que si es combinen els sostres freds amb un augment de zones verdes a les ciutats més denses, la temperatura podria baixar gairebé cinc graus durant el dia.
Més arbrat i vegetació
Precisament, l’augment de vegetació és clau. Augmentar les àrees arbrades i enjardinades ajuda a combatre l’efecte illa de calor que caracteritza les ciutats, i la temperatura baixa uns quants graus. Instal·lar cobertes verdes als terrats no és només una bona manera de donar utilitat a un espai que tendeix a estar en desús, sinó que és una gran arma contra l’augment de temperatura. Les teulades enjardinades gaudeixen d’una millor impermeabilitat i milloren l’aprofitament tèrmic, ja que eviten un sobreescalfament dels edificis a l’estiu i un excessiu refredament a l’hivern. D’altra banda, actuen com a petits oasis segrestadors de gasos d’efecte d’hivernacle així com a aïllant acústic. La creació de jardins verticals, aprofitant façanes inactives, és una altra opció.
Mobilitat neta
Els primers compassos del desconfinament van augmentar l’interès per la bicicleta entre la població. Alguns ajuntaments van aprofitar la conjuntura per accelerar els plans de mobilitat i atorgar més espai als ciclistes urbans. És el cas de Granada, que ha impulsat un pla per ampliar de 15 a 75 quilòmetres l’extensió dels carrils bici, o Barcelona, que està dedicant a l’estacionament de les bicicletes unes certes parts dels pàrquings públics.
Corredors de ventilació
La planificació urbanística pot fer que una gran avinguda es converteixi en un corredor de ventilació, un recurs que la ciutat de Pequín ja va posar damunt la taula per afavorir la dispersió de la contaminació a través de parcs, rius i llacs. Els corrents d’aire controlats no només redueixen les concentracions de gasos contaminants a l’esfera urbana, sinó que contribueixen a refrescar-la.
Per això, a les zones del litoral es recomana que els carrers principals s’orientin de manera perpendicular a la línia costanera per aprofitar l’entrada de la brisa marina, en lloc d’aixecar la clàssica franja d’edificis alts construïts en paral·lel a la mar, característiques de la Costa del Sol o el litoral valencià, i que només serveixen per bloquejar la ventilació.
Plantes de biogàs
Al voltant del 40% de les escombraries urbanes correspon a residus orgànics que, en la major part dels casos, no es reciclen bé i acaben al contenidor gris, barrejat amb deixalles no biodegradables. Un gran nombre d’urbs ja disposen del contenidor marró, dedicat només a les restes orgàniques com de fruita, verdura, closques d’ou, espines de peix, restes de jardineria…
Aquesta biomassa serveix de matèria primera per a la fabricació de biogàs, capaç de generar energia elèctrica o tèrmica o, fins i tot, si se sotmet a un procés de purificació, pot convertir-se en biometà, un tipus de gas natural renovable apte per introduir-se a la xarxa gasista. La planta de Valdemingómez a Madrid, pública, i la de Villalonquéjar, a Burgos, privada, ja injecten biometà a la xarxa de gas convencional.
Horts urbans
Els horts urbans són una pràctica cada vegada més estesa i popular a les ciutats, ja que ofereixen la possibilitat de connectar amb la naturalesa sense allunyar-se de casa i, a més, contribueixen a l’aprofitament saludable de zones urbanes abandonades. Permet als seus usuaris ingerir fruites i verdures fresques, de proximitat i no envasades, per la qual cosa redueixen l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, així com l’ús d’envasos i embolcalls no biodegradables.
Refrigeració fluvial
Una de les iniciatives més destacades a la cimera de Glasgow per combatre l’escalfament a les ciutats va ser la impulsada per l’Ajuntament de París, que utilitza el riu Sena com un sistema de refrigeració. Així, quan la temperatura fluvial baixa dels 8 °C, l’aigua del riu es distribueix per oficines, bancs, botigues, hotels i altres edificis, perquè actuï com un refrigerant gratuït. A la nit, la demanda de refrigeració cau, per la qual cosa s’emmagatzema aquesta energia tèrmica com a aigua gelada o com a gel, que després es fa servir durant les hores en què hi ha els pics en l’ús d’aquest sistema.
Estudi d’onades de calor
A Sevilla, diverses institucions acadèmiques i l’Ajuntament de la ciutat estan desenvolupant un sistema de categorització de les onades de calor en funció del seu impacte en la salut humana, de manera que puguin anticipar-se les mesures preventives de protecció de la població.
En aquesta estratègia, que estarà enllestia l’estiu del 2022, s’inclou la creació de refugis climàtics o l’increment de personal a les urgències dels hospitals per pressió de pròximes onades de calor.
L’objectiu és poder pronosticar amb més anticipació aquest tipus de fenòmens i tenir disponibles accions concretes per fer-hi front, en vista que cada vegada seran més freqüents pel procés d’escalfament global. Es poden evitar moltes morts amb programes d’aquest tipus.
