Encara que les perspectives globals per al clima en la Terra són lluny de ser esperançadores, un estudi que acaba de fer públic la Universitat de Colorado (els EUA) dona almenys per descartat l’escenari més greu possible.

Fins ara, els científics han utilitzat tres escenaris fonamentals per referir-se al futur de les emissions globals: un en què les reduccions seran molt grans, un altre en què aquestes millores seran moderades i un altre, el més pessimista, en què pràcticament no hi hauria baixades significatives en aquestes emissions de gasos. L’augment de temperatura el 2100 es calcula a partir de cadascun d’aquests tres supòsits.

La hipòtesi més pessimista augurava pujades d’entre 4°C i 5 °C per a final de segle, que suposaria conseqüències directament catastròfiques per al planeta.

Ara, aquest estudi conclou que l’escenari més greu (conegut com RCP 8.5) «ja no és plausible», en vista dels esforços que s’estan fent per frenar l’escalfament a través de la substitució dels combustibles fòssils mitjançant energies netes. Una cosa diferent és la rapidesa d’aquest desplegament, que podria retardar més del necessari la total erradicació de les energies brutes.

«Aquestes són bones notícies, relativament optimistes, respecte a on és el món avui, en comparació d’on pensàvem que podria arribar a ser», va assenyalar l’autor principal, Roger Pielke, per a qui, a més, «l’objectiu dels 2 °C continua sent possible».

Pielke i els seus col·legues van comparar els escenaris de creixement de les emissions de diòxid de carboni de la indústria i els combustibles fòssils projectades per al 2005-2050 amb les observacions mesurades en la vida real del 2005-2020, així com les projeccions de l’IEA per al 2050, i això els va permetre actualitzar els pronòstics.

El motiu que ja no sigui versemblant una pujada de 4°C o 5 °C radica en el fet que s’ha desenvolupat un desplegament de l’energia renovable més ràpid del que preveien les projeccions inicials el 2005 (malgrat que el procés continua sent insuficient) i al fet que es va sobreestimar el creixement econòmic dels països més pobres, que també ha permès contenir el creixement previst de les emissions mundials.