La Terra es rosteix: viu els anys més calorosos registrats per l’ésser humà. De fet, el 2021 va empatar amb el 2018 com el sisè any més càlid des del 1880, quan comença el registre de temperatures de l’Observatori de la Terra de la NASA. Així ho avançava fa unes setmanes l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), cosa que va fer parlar molt a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Ara, la NASA i l’Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA) acaben de publicar el seu informe anual, en el qual ratifiquen el mateix veredicte. La Terra és «a la vora del precipici climàtic». La gran pregunta és: el planeta, quan arribarà al límit de temperatura imposat en l’Acord de París? La NASA creu que serà només en el termini de deu anys.

LA pujada límit de 2ºC

L’any 2015, les autoritats internacionals, a través de l’Acord de París, van fixar com a límit 2 °C d’augment sobre els nivells preindustrials (fer el possible per quedar-se en 1,5 °C), i van dictar mesures de prevenció per retardar el màxim possible aquest moment. Però amb l’increment de temperatures registrat fins ara, a aquest temible màxim s’hi podria arribar el 2032, no el 2100.

LA pujada límit de 2ºC

«Ja estem al voltant de 0,8° o 0,9 °C (per sobre dels nivells preindustrials). Si se segueix el patró que s’està veient, en deu anys, més o menys, el 2031 o el 2032, estaríem arribant a aquest punt (1,5 °C )», explica Edil Sepúlveda, científic del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA.

L’investigador subratlla que aquest any no s’acabarà el món ni significa que hi hagi d’haver cataclismes, però va afegir que, si no s’han pres les mesures necessàries, hi haurà zones del planeta on resultarà «molt difícil viure».

De fet, amb un augment semblant en la temperatura mitjana, els desplaçaments de grans poblacions per culpa del clima augmentaran, l’agricultura notarà descensos molt acusats i la disponibilitat d’aigua es reduirà de manera que contribuirà molt a la inhabitabilitat d’àmplies zones del planeta.

L’informe de la NASA i la NOAA detalla que la temperatura de la superfície terrestre i oceànica durant l’any passat va ser de 14,7 °C, que suposa 0,84 °C per sobre de la mitjana del segle XX. D’aquesta manera, el 2021 va ser el sisè any més càlid des del 1880, només superat pel 2015, el 2016, el 2017, el 2019 i el 2020. Els dos anys més càlids han estat fins ara el 2015 i el 2020.

Però aquest sisè lloc (que pot semblar que queda enrere) no significa que s’hagi trencat la tendència a l’alça; al contrari, el 2021 va ser un dels anys més calorosos, malgrat que es va registrar el fenomen conegut com La Niña, que implica un refredament de les aigües de l’oceà Pacífic i una baixada generalitzada de les temperatures, que els científics estimen aproximadament en 0,03 °C.

Així que el 2021 ha seguit el patró de l’última dècada i va ser el quarantè-cinquè any consecutiu amb temperatures superiors a la mitjana del segle XX. A més, el 2021 va registrar l’estiu més calorós de la història recent a Amèrica del Nord i el tercer hivern més càlid a Amèrica del Sud des que hi ha registres.

La calor extrema va afectar especialment la regió mediterrània. Així, l’11 d’agost, una estació meteorològica de Sicília (Itàlia) va registrar 48,8 °C, rècord europeu, mentre que a Kairouan (Tunísia) es va arribar al rècord de 50,3 °C. També a Espanya hi va haver rècord: 47,4 °C a Montoro (Còrdova), el 14 d’agost, jornada en què Madrid va registrar 42,7 °C, el dia més calorós que s’ha registrat mai.

Anys cada vegada més càlids

Els experts de la NASA ho tenen claríssimament: les observacions directes fetes tant a la superfície terrestre com més amunt mostren que el clima del planeta està canviant de manera significativa. I les activitats humanes són el principal motor d’aquests canvis.

«La ciència no té dubtes: el canvi climàtic és l’amenaça existencial del nostre temps», assenyala l’administrador de la NASA, Bill Nelson. «Vuit dels deu anys més càlids del nostre planeta han tingut lloc a l’última dècada, un fet indiscutible que subratlla la necessitat d’adoptar mesures audaces per salvaguardar el futur de tota la humanitat», va afegir.

«La recerca científica de la NASA sobre com la Terra està canviant i escalfant-se ha de guiar les comunitats de tot el món, i ajudar la humanitat a enfrontar el clima i mitigar els seus efectes devastadors», va indicar Nelson.

El planeta ja està veient els efectes de l’escalfament global: el gel marí de l’Àrtic disminueix, el nivell de la mar augmenta, els incendis forestals són cada vegada més severs, els patrons de migració animal estan canviant…

Les altes temperatures també generen més vapor a l’atmosfera, la qual cosa deriva en fortes pluges i inundacions com les que es van registrar al centre d’Europa, o un augment del nivell de la mar per la fosa dels pols.

«Comprendre com està canviant el planeta, i com de ràpid té lloc aquest canvi, és crucial perquè la humanitat es prepari i s’adapti a un món més càlid», subratllen els investigadors de la NASA.

El temps s’acaba

El més preocupant, no obstant això, és que el temps es tira damunt per frenar el cavall desbocat de les emissions i, consegüentment, de les temperatures. Tot es resumeix en el fet que només queden vuit anys per frenar les emissions a un nivell suficient per tenir alguna esperança. El termini és molt curt i això suposa que els esforços hauran de ser molt més grans del que es preveu inicialment.

Això és el que es desprèn de l’informe fet públic recentment pel Programa per al Medi Ambient de les Nacions Unides (PNUMA) titulat «The heat is on», en el qual es comparen les reduccions necessàries objectivament per complir la meta de l’Acord de París i els que realment s’han fet fins ara (o prometen fer) els diferents països.

I és que els compromisos climàtics adquirits per les nacions de la Terra suposen una reducció afegida del 7,5% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle al 2030 en comparació dels compromisos prèviament adquirits. Es pot interpretar com un pas endavant que demostra que els governanats tenen més ambició. Però, suposant que sigui així, resulta totalment insuficient.

Això és així perquè els experts recorden que es necessiten reduccions del 55% per assolir els objectius de l’Acord de París, que consisteixen a limitar l’augment de la temperatura global en 1,5 °C al final de segle o, com a màxim, en 2 °C, encara que aquesta última possibilitat cada vegada sembla més desaconsellable pels impactes que tindria. Fins i tot per a un augment de 2 °C faria falta reduir les emissions un 30% el 2030. Sigui com sigui, molt més que el 7,5% compromès.

Si a això s’hi afegeix la lenta expansió de les energies renovables a tot el planeta, hi ha motius per preocupar-se i per accelerar la transició verda en la qual està immersa la Terra per evitar mals encara majors, recorden els científics.