Beneficis ambientals, socials i econòmics. Aquest triple avantatge és el que representen les comunitats energètiques locals que aposten per les instal·lacions de renovables. Poden ser petites, com un bloc de pisos, o abastar veïnats sencers. Són la millor aliança ciutadana davant de la crisi climàtica. L’únic requisit és ser a 500 metres com a màxim de separació entre el punt de generació i el de consum.

La inversió en panells fotovoltaics pot oscil·lar entre els 1.000 euros i els 5.000 en funció dels metres quadrats. L’amortització s’estima en uns cinc anys. Les ajudes de les diferents administracions, tant les estatals com les autonòmiques i municipals, suposen un punt d’inflexió. El Mecanisme de Recuperació, Transformació i Resiliència arbitrat per la Unió Europea aporta un suport incontestable.

La Llei d’Autoconsum del 2019 permet produir electricitat en comú, abocar l’energia sobrant a la xarxa i cobrar-la. En el cas d’edificis particulars, la normativa actual preveu que és necessari un acord del 33% d’una comunitat per instal·lar plaques solars fotovoltaiques, independentment del nombre de persones que n’hagin de gaudir.

Però també poden aprofitar-se les plaques d’altres edificis. Un exemple pràctic és el projecte de comunitats solars que impulsen el Govern d’Astúries, l’Ajuntament del municipi d’Aller i Repsol. Han subscrit un conveni per al desenvolupament de dues comunitats solars d’autoconsum col·lectiu d’energia elèctrica renovable en aquest municipi. A Aller instal·laran panells fotovoltaics als col·legis de dos pobles per proveir els mateixos centres, però també comerços i residents en un radi de 500 metres. Aquests residents i comerciants veuran rebaixada la factura de la llum el 40%.

La Conselleria de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana explica que, encara que és la dimensió de cada instal·lació i del municipi el que determina els costos, en el cas d’un habitatge unifamiliar, una explotació de 5 kW pot costar uns 6.000 euros. Calculen que aquesta instal·lació podria suposar un estalvi d’uns 1.500 euros l’any. Fins i tot més. Al preu actual de l’electricitat, un sistema d’autoconsum com aquest, amb una vida útil d’uns 25 anys, s’amortitzaria en només quatre anys si no tingués subvencions.

No obstant això, cal tenir en compte el capítol de les ajudes oficials, que en aquest cas seria de 3.275 euros si es tracta d’una localitat de menys de 5.000 habitants. Per als altres 3.000 euros, hi hauria una bonificació del 40% a l’IRPF si és primer habitatge, i del 20% si és segon. I si la població té bonificació de l’IBI es pot parlar d’una reducció de 200 o 300 euros anuals durant diversos anys. Almenys així és en el cas de la Comunitat Valenciana, encara que l’aposta per l’autoconsum és similar a la resta de l’Estat.

Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia, una comunitat energètica local és «una entitat jurídica de participació voluntària i oberta controlada per accionistes o membres que siguin persones físiques o jurídiques, com poden ser associacions, cooperatives, organitzacions sense ànim de lucre o empreses, però també administracions locals autonòmiques o nacionals».

Un altre exemple: a la coberta de l’estadi de San Mamés (Bilbao) s’han desplegat 300 equips solars amb una potència total de 100 kW. Una xifra que permet no únicament cobrir les necessitats de totes les instal·lacions de l’estadi, sinó proveir el veïnat.

El projecte demostra que per consumir energia solar no cal tenir un habitatge unifamiliar i instal·lar plaques fotovoltaiques a la pròpia teulada, un requisit difícil de complir en un país on el 66,5% de la població viu en pisos situats en blocs d’edificis, segons dades d’Eurostat.

L’estructura de les comunitats energètiques locals a Europa varia des de sistemes a petita escala que produeixen la seva pròpia energia renovable, fins a projectes de més envergadura on agents externs, com companyies elèctriques, estableixen una comunitat energètica local per estalviar diners en els serveis que s’ofereixen.

Prova del suport del Govern a aquestes iniciatives és la partida de quaranta milions d’euros per a projectes que impulsin la innovació social i la participació ciutadana en renovables, eficiència energètica o mobilitat elèctrica.

Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, les comunitats energètiques contribueixen en el desplegament i integració de les energies renovables, però també aporten importants beneficis econòmics i socials als territoris on s’implementen, ja que ajuden a dinamitzar l’activitat local, generar ocupació i fixar població. Així mateix, ajuden a democratitzar el sistema energètic, perquè els qui en formen part són, al seu torn, productors i consumidors de la seva pròpia energia neta.

Els excedents que s’aboquen a la xarxa només tributen a partir de 100 quilowatts, una quantitat a la qual cap particular arribarà, segons tots els experts en la matèria. El fet que no tributi és perquè es tracta d’un sistema de compensació simplificada on la companyia comercialitzadora abona una quantitat que després es resta de la factura. El futur, ja apunten molts, és a les teulades.