A Alacant investiguen amb les paulònies, a Pontevedra amb el bedoll (Betula pendula) i a Las Palmas de Gran Canaria amb el llorer (Laurus Nobilis). Són només alguns dels estudis que s’estan duent a terme a diferents punts del territori per mesurar la capacitat d’absorció de carboni de determinades espècies vegetals. Perquè no totes tenen la mateixa capacitat de fixació d’emissions i, a més, algunes fins i tot convé evitar-les en zones urbanes. Encara que la majoria d’arbres redueixen la contaminació atmosfèrica, alguns tipus contribueixen a la formació d’ozó dolent, en una fatal combinació de l’isoprè que desprenen els compostos orgànics amb els gasos contaminants del trànsit i la radiació solar. Per això, en un context d’escalfament global, l’idoni seria programar detalladament allò que es vol plantar als jardins urbans per a una millora ambiental, al mateix temps que es redueixen els combustibles d’origen fòssil, o s’aposta per una mobilitat molt més sostenible.
El biòleg Vicent Calatayud Lorente, del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), fa mesos que recull dades que permetin elaborar un full de ruta en la lluita davant del canvi climàtic. Entre els arbres més recomanables per a les zones amb elevada pol·lució ambiental figuren la jacaranda (Mimosifolia), el til·ler (Til·la platyphyllos) i la morera (Morus alba). Per contra, la falsa acàcia (Robinia pseudoacàcia), ornamental i molt abundant a la majoria de parcs espanyols, és de les que més isoprè emet.
La palmera canària (Phoenix canariensis), molt present a totes les illes perquè tolera la proximitat del mar i sòls arenosos, és de les menys aptes en enclavaments amb molta circulació motoritzada. Si es pot triar, Calatayud recomana la palmera datilera (Phoenix dactylifera) perquè la washingtònia tampoc no és de les més aconsellables, com no ho és el pollancre (Populus), present en grans extensions en molts jardins xinesos. Quant a l’eucaliptus (Eucalyptus globulus), que tants problemes genera als boscos gallecs, també s’hauria d’evitar per les seves emissions. Els seus efectes tenen conseqüències catastròfiques, ja que la composició de les seves fulles torna el sòl tòxic, hidròfug, el resseca i el compacta. Tampoc a Astúries se n’autoritzen noves plantacions en terrenys que ja no estiguin ocupats per aquesta agressiva exòtica invasora oriünda d’Austràlia i Nova Guinea, vistes les conseqüències que té per a la biodiversitat.
Millor, oms, pruneres, pereres i pomeres
Els oms també evitarien la formació de contaminants, com també les pruneres, pereres i pomeres ornamentals. Els pins i altres coníferes com els xiprers presenten emissions intermèdies, però tenen l’avantatge que, com que tenen fulles tot l’any, eliminen contaminants a l’hivern.
La Universitat d’Alacant, mentrestant, té entre els seus últims projectes analitzar el nivell de CO₂ que pot segrestar una plantació de paulònies situada al costat de la cimentera Cemex. Es tracta d’una espècie que pot captar deu vegades més carboni. La parcel·la ja ocupa una extensió de vuit hectàrees i suma 3.200 exemplars. Les seves grans fulles poden arribar a capturar 21,7 quilos de diòxid de carboni al dia i convertir-los en sis quilos d’oxigen. No obstant això, ara com ara és considerada una exòtica invasora, ja que procedeix originàriament de la Xina.
La Universitat d’Oviedo també va elaborar en el seu moment models matemàtics per determinar quant diòxid de carboni poden absorbir les espècies més comunes als boscos d’Astúries i Galícia. El treball recopila les fórmules aplicables a les deu espècies més comunes al nord-oest peninsular, com el castanyer (Castanea sativa), bedoll celtibèric (Betula pubescens), el faig i tres espècies de roure .
L’aparell que utilitza Calatayud en diversos punts de la ciutat de València, però que és exportable a qualsevol punt, capta els compostos volàtils orgànics de les fulles fins a un petit tub, i després mesura la seva reacció, ja al laboratori, quan interactuen amb els gasos contaminants del transport. La recerca es va alentir per culpa de les restriccions de la pandèmia, perquè les mostres s’han de recollir als jardins urbans, però ara s’espera un nou impuls.
Els arbres ofereixen valuosos serveis ambientals, ja que regulen la temperatura a més de purificar l’aire. Per aquest motiu la nova Estratègia Forestal de la Unió Europea preveu plantar 3.000 milions d’arbres fins a l’any 2030. Això sí, atenent les condicions de cada regió, apostant per varietats autòctones, més resilients i preparades per a escenaris d’estrès hídric i condicions ambientals més extremes. Les zones urbanes i periurbanes, per la seva major contaminació ambiental, són prioritàries. Si el pla té èxit, en una dècada Europa hauria de disposar del 10% de la seva superfície estrictament protegida davant del 3%.
