Ocult en el més profund d’una muntanya gelada, en una illa remota a l’arxipèlag de Svalbard, a mig camí entre la part continental de Noruega i el pol nord, hi ha el Banc Mundial de Llavors, al qual alguns anomenen «L’arca de Noè vegetal» i altres «La cripta del dia del judici final» o «La cúpula de la fi del món». Aquest banc mundial de llavors constitueix la reserva més gran de la diversitat de cultius del planeta. Atresora les llavors que podrien salvar un món postapocalíptic. Un salvavides per a la humanitat o, com han assenyalat alguns científics, «l’habitació més important del món».
Aquesta instal·lació subterrània, construïda per resistir el pas del temps i els desastres naturals o provocats per l’home, ja conté més d’un milió de mostres de llavors, provinents de gairebé tots els països del món: 30.000 anys d’agricultura.
Encara que al planeta existeixen més de 1.700 bancs de germoplasma amb col·leccions de cultius alimentaris en custòdia, molts són vulnerables i estan exposats no únicament a catàstrofes naturals i guerres, sinó també a adversitats evitables, com la falta de finançament o una gestió deficient.
Però, què passa amb les espècies de plantes quan els agricultors deixen de plantar-les? Cauen en desús i, eventualment, s’extingeixen. I la pèrdua d’una varietat de cultiu és tan irreversible com l’extinció de qualsevol forma de vida.
Amb la idea de salvaguardar tota la biodiversitat vegetal de la Terra va néixer Svalbard Global Seed Vault (Cúpula Global de Llavors), un búnquer amb capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de varietats de cultius, cadascun dels quals deu contenir una mitjana de 500 llavors, per la qual cosa se’n poden guardar fins a 2.250 milions.
En cas d’una mala collita cataclísmica a causa, per exemple, d’una nova malaltia virulenta, o si totes les altres mostres d’un cultiu determinat fossin destruïdes, el món podria comptar amb la col·lecció que hi ha en aquesta «arca de Noè vegetal» per proporcionar el material d’origen per a noves varietats.
El Banc Mundial de Llavors va ser construït a prova de desastres pel Govern de Noruega. L’activista mediambiental kenyana i guanyadora del premi Nobel Wangari Maathai, ja morta, va protagonitzar el primer dipòsit, una caixa de llavors d’arròs, el febrer del 2008.
La instal·lació és administrada i operada en associació entre el Ministeri d’Agricultura i Alimentació del país escandinau, el Centre Nòrdic de Recursos Genètics (NordGen) i l’organització internacional Crop Trust.
6.000 espècies conservades
Hi han aportat llavors fins ara gairebé un centenar de dipositants. El nombre d’espècies és del voltant de les 6.000, de més de 1.100 gèneres. L’aportació més gran que s’ha fet fins ara es va registrar el febrer del 2020, quan 35 bancs de germoplasma de tots els continents van dipositar llavors al Banc Mundial de Llavors de Svalbard, l’interior de les quals es manté a -18 °C.
Quin tipus de llavors hi ha l’«arca de la biodiversitat»? Gairebé de tot: al voltant de 140.000 mostres diferents de varietats de blat; 150.000 mostres d’arròs; 70.000 mostres d’ordi; i entre 10.000 i 20.000 mostres de diferents tipus de patates, pèsols, sorgo i molts altres cultius. El que no hi ha, ni hi haurà, són llavors modificades genèticament.
«A mesura que augmenta el ritme del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, hi ha una nova urgència entorn dels esforços per salvar els cultius alimentaris en risc d’extinció», assenyala Stefan Schmitz, director executiu de Crop Trust.
«El gran abast del dipòsit de llavors del febrer del 2020 reflecteix la preocupació mundial pels impactes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat en la producció d’aliments, però, cosa que és més important, demostra un compromís global cada vegada més gran de les institucions i els països que hi han fet dipòsits i, per extensió, del món, per a la conservació i l’ús de la diversitat de cultius», afegeix Schmitz.
Fins ara, només una vegada s’han retirat llavors de la cúpula: l’octubre del 2015, el Centre Internacional per a la Recerca Agrícola en les Zones Àrides (ICARDA) va recuperar les seves llavors per l’escalada de la guerra a Síria, que estava posant en perill el Banc de Llavors d’Alep.
És la demostració de la utilitat d’un reservori d’aquestes característiques, que posi en lloc segur el patrimoni vegetal mundial en cas que sorgeixi qualsevol eventualitat global de conseqüències irreversibles.
