Al món hi ha actualment 13.400 caps nuclears, segons xifres de l’ONU del 2019. Encara que es tracta d’una quantitat molt inferior a les aproximadament 80.000 que hi va haver en el moment àlgid de la Guerra Freda, continua sent suficient per aniquilar la vida a la Terra.
L’octubre del 2021, en un canvi dràstic respecte a l’administració Trump, el govern del president dels EUA, Joe Biden, va revelar les xifres de l’arsenal nuclear del seu país. Estats Units té 3.750 ogives nuclears i 2.000 estan a l’espera de ser desmantellades, segons un comunicat del Departament d’Estat. Quins altres països tenen armes nuclears i quantes?
Les dades sobre les reserves nuclears varien d’una font a una altra. La següent informació prové de la BBC, que cita Nuclear Threat Initiative i dona compte dels països amb més armes nuclears confirmades a més dels Estats Units.
La Xina- 290 ogives, aproximadament 90 míssils balístics intercontinentals amb capacitat nuclear (ICBM, per les seves sigles en anglès).
França- Aproximadament 290 ogives nuclears.
L’Índia- Entre 130 i 140 ogives nuclears.
El Pakistan- 90-110 ogives nuclears.
Rússia- 1.444 ogives desplegades en 527 ICBM, míssils balístics llançats des de submarins (SLBM, per les seves sigles en anglès) i ogives destinades a bombarders pesants. Si també es compten les ogives no desplegades, emmagatzemades o esperant desmantellament, l’arsenal total arribaria a 6.370 armes.
El Regne Unit- Aproximadament 225 ogives estratègiques.
A part d’aquests països, n’hi ha d’altres amb armes nuclears no confirmades:
Israel- Se sospita que té suficient plutoni per a entre 100 i 200 armes nuclears.
Corea del Nord- Ha fet almenys sis proves nuclears des del 2006. El 2017 va afirmar haver fet amb èxit la seva primera prova d’un míssil balístic intercontinental, i cada any disposaria de prou plutoni i urani enriquit per fabricar 12 ogives.
Malgrat tot, durant els últims anys s’han destruït moltes armes atòmiques. Els Estats Units, que actualment té 3.750 ogives nuclears, va arribar a acumular-ne més de 30.000 els anys seixanta, mentre que la Unió Soviètica va arribar a tenir-ne 40.000 al final dels anys 80, just abans que aquesta potència es desmembrés.
La reducció, per tant, és enorme, gràcies als acords de desarmament que es van començar a signar ja en plena Guerra Freda. No obstant això, destaquen els experts, es produeix una paradoxa: malgrat que, amb gran lentitud, continua la destrucció d’armes nuclears, alhora que aquestes es modernitzen per augmentar la seva eficàcia destructiva.
La bomba nuclear més potent que existeix en l’actualitat continua sent l’anomenada «bomba del Tsar», construïda per l’URSS i que va ser detonada a manera d’assaig el 1961, que va demostrar el seu terrorífic poder destructor, equivalent a 3.125 vegades la bomba que va destruir Hiroshima el 1945. Té una potència de 50 megatones, el doble que l’arma nuclear més gran dels EUA.
