Pocs dies després que la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà anunciés limitacions en l’expansió de les energies renovables, el sector avisa: «Catalunya no avança en la transició energètica». L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, que agrupa les diferents entitats d’aquest sector, ha advertit de nou que seria «una gran irresponsabilitat qualsevol actuació política o administrativa que empari o promogui una moratòria a la implantació de les energies renovables a Catalunya, sigui directa o de facto».
L’Observatori, que ha remès un informe al Govern, avisa que Catalunya no pot avançar en la lluita contra la crisi climàtica i en la seva sobirania energètica sense un desplegament continuat d’energies renovables –Catalunya es troba a la cua en l’àmbit estatal– i alerten que el fre a la seva expansió estimula la inversió en altres territoris. En aquest sentit, es dona la circumstància que el fre a la seva expansió estimula l’agrupació de projectes –més de 50 megawatts (MW)–, amb la qual cosa les autoritzacions passarien al Ministeri de Transició Ecològica, i escaparien al control de la Generalitat.
Al seu torn, es fan ressò de les previsions de l’Institut Català d’Energia (Icaen) segons les quals el cost de la transició energètica a Catalunya és de 51.525 milions d’euros si s’opta per prioritzar l’eficiència del model o de 6.000 milions més, fins a 57.210 milions, si es dona prioritat a l’emplaçament. El sector ressalta que serà precisa «una estreta col·laboració entre el sector públic i el privat per poder assumir el repte».
Ni un projecte
Qualsevol canvi normatiu, com el que va anunciar Jordà, tot i que no ho esmenten explícitament, «s’ha de portar a terme sense necessitat de fer cap moratòria», segons l’Observatori. La consellera va anunciar que modificarà el decret que el 2019 va tractar precisament d’agilitar la tramitació d’aquestes instal·lacions», però en realitat no s’ha avançat. Mitjançant el decret del 2019 es va potenciar l’autoconsum i es va crear un òrgan administratiu transversal, denominat ponència, que compta amb una fase de qualificació prèvia (determina si un projecte és o no viable) i després es porta a terme el procediment d’informació pública i la tramitació.
En qualificació prèvia han entrat 149 projectes eòlics i 389 solars, dels quals s’ha donat viabilitat al 36% en els primers i al 5% en els segons. Però ni un sol projecte ni eòlic ni solar ha aconseguit autorització i només quatre de fotovoltaics amb 29 MW han passat a informació pública, cosa que suposa el 0,29% de l’objectiu previst (6.000 MW eòlics i 4.000 solars el 2030). Com a conclusió, la ponència «és l’òrgan més estricte i Espanya» amb visions sobretot de medi ambient i urbanisme i, sent la pitjor situació del país, el pitjor seria una moratòria, ja que Catalunya encara passaria a dependre més de l’energia d’altres zones, avisen.
La capacitat de generació elèctrica renovable amb prou feines va créixer en 4,09 megawatts (MW) l’any passat, «molt lluny dels objectius que l’Observatori, d’acord amb les metes establertes pel Govern, que havien de ser de 270 MW solars fotovoltaics i 90 MW eòlics. Per al 2021 haurien de ser 600 MW fotovoltaics i 400 d’eòlics, que són xifres «impossibles d’assolir», cosa que constata «el retard del país en la transició energètica».
Covid i clima
Tot i que Catalunya es destaca com a líder en creixement de l’autoconsum, que suma una potència instal·lada de 49,7 MW amb 2.022 instal·lacions, amb aquesta fórmula no es podran assolir els objectius de descarbonització, alerten. L’evolució favorable de la cobertura de demanda elèctrica l’any passat amb energies renovables a Catalunya es va deure essencialment a l’impacte de la Covid en la indústria, ja que es va reduir substancialment el consum. I, a més, el clima va ser especialment favorable per a la generació hidroelèctrica.
La demanda energètica l’any passat es va reduir un 6,5% i es va cobrir bàsicament amb energia nuclear, seguida pels cicles combinats (gas), que van significar l’11,8% del total, gairebé el 40% menys que el 2019; i l’energia eòlica va ser el 5,7% de la demanda, el 16,3% menys que el 2019; i la fotovoltaica, el 0,86%, un 7,7% menys. En resum, Catalunya va cobrir amb recursos aliens el 80,4% de la demanda elèctrica (84,1% el 2019) i amb recursos propis (aigua, vent sol, biomassa...) el 19,6% (15,9% el 2019). Però aquesta millora s’ha d’atribuir «per desgràcia a factors externs, com l’impacte de la Covid i el clima». Aquests dos factors van ser també la causa de la reducció d’emissions de CO2 associades a la generació elèctrica.
Formen part de l’Observatori APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), CECOT, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Eoliccat, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i Unefcat.
