El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha fet pública aquesta primavera el tercer lliurament del seu Sisè Informe d’Avaluació dedicat a la mitigació del canvi climàtic. El document alerta que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle han continuat creixent al llarg de l’última dècada, una tendència que s’ha de revertir amb urgència per assolir els objectius de París: un màxim d’increment de temperatura d’1,5 °C o substancialment inferior a 2 °C. Què fan les nostres grans empreses per reduir la petjada de carboni? Al llarg d’aquest reportatge es mostren algunes de la realitats.

Iberdrola

Iberdrola encapçala, per exemple, el desenvolupament de l’hidrogen verd amb més de 60 projectes per respondre a les necessitats d’electrificació i descarbonització de sectors com la indústria o el transport pesant. Se situa així al capdavant del nou repte tecnològic que suposa la producció i el subministrament d’hidrogen a partir de fonts d’energia 100% renovable en el procés d’electròlisi. Per a això, ha construït a Puertollano (Ciudad Real) la planta d’hidrogen verd més gran per a ús industrial d’Europa, utilitzant electricitat 100% renovable per a la producció d’amoníac i fertilitzants verds.

A més, Iberdrola i el Grup Fertiberia impulsen, juntament amb la Universitat de Huelva, el llançament a Andalusia del clúster d’hidrogen verd Puerta d’Europa. L’objectiu és concentrar en el pol industrial de Huelva (en concret a Palos de la Frontera) el centre més gran de producció, transformació i consum d’hidrogen verd per descarbonizar la indústria i el transport pesant. El clúster té més de 80 socis i té previst desenvolupar més de 600 MW de electrolitzadors, que són el mecanisme necessari per obtenir l’hidrogen.

Seguint en aquesta línia, i juntament amb Cummins, líder energètic mundial, la companyia ha acordat la instal·lació a Guadalajara d’una de les plantes més grans d’electrolitzadors del món per a la producció d’hidrogen verd. S’espera que estigui operativa el 2023.

Iberdrola també està involucrada en la descarbonització d’altres processos industrials, materialitzada en acords com l’aconseguit amb BP per desenvolupar el projecte més gran d’hidrogen verd a la Comunitat Valenciana. El propòsit d’aquesta aliança és instal·lar un electrolitzador per a la generació d’hidrogen verd als terrenys propietat de BP al polígon industrial de Castelló, El Serrallo.

Amb Porcelanosa també es treballa en la primera solució a escala real per electrificar la producció ceràmica, combinant renovables, hidrogen verd i bomba de calor. És una solució que busca optimitzar l’energia tèrmica residual substituint fins a la meitat del gas natural com a combustible per hidrogen verd.

En la seva ruta de descarbonització, Iberdrola també treballa amb la mercantil Foresa per analitzar el desenvolupament d’inversions en hidrogen renovable per a la producció industrial de metanol verd a Galícia. Totes dues companyies podrien abordar la construcció d’una planta d’hidrogen verd de 20 MW (ampliable a 150 MW), obtingut per electròlisi amb energia renovable.

Una fita fonamental en el sector del transport serà la Xarxa Transeuropea de Transport basada en l’hidrogen verd. Consistirà en un conjunt de xarxes prioritàries de transport pensades per facilitar la comunicació de persones i mercaderies al llarg de tota la Unió Europea. Al llarg d’aquesta xarxa Iberdrola desplegarà, en llocs clau, plataformes logístiques destinades al transport per carretera (19 punts, entre aquests Saragossa, Múrcia i la Comunitat Valenciana) per al proveïment, principalment, de flotes de camions per carretera.

El projecte és, així mateix, complementari amb el que s’ha posat en marxa a la Zona Franca de Barcelona, on durant deu anys una hidrogenera donarà servei als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i altres flotes i indústries del polígon. La posada en marxa de la hidrogenera de la Zona Franca, que s’ha executat en menys d’un any, permetrà la creació d’un hub d’hidrogen verd en una de les àrees industrials més importants del país. Servirà per aportar aquest vector energètic a l’empresa TMB, que ja ha posat en circulació el primer autobús impulsat per hidrogen verd pels carrers de la Ciutat Comtal.

D’altra banda, Endesa va anunciar el 2020 un megapla inversor de 25.000 milions fins al 2030, destinat a impulsar les renovables i la digitalització de la xarxa elèctrica, amb el qual preveu que, a final d’aquesta dècada, el 80% de tota la seva generació estigui lliure d’emissions de CO₂.

En el curt termini, fins al 2023, Endesa ha anunciat una acceleració en el camí de la descarbonització sustentada en un rellevant augment de les seves inversions en energies renovables i digitalització de la seva xarxa, així com en electrificació de la demanda residencial i de sectors com la indústria o el transport. En primer lloc, augmentarà un 25% el volum de les seves inversions per als tres anys del període 2021-2023, en relació amb el pla estratègic 2020-2022, fins a arribar als 7.900 milions d’euros. D’aquesta xifra, 3.300 milions es destinaran a incrementar el parc generador d’energia renovable, una xifra que és un 20% més elevada que en el pla precedent.

Amb aquesta inversió, l’empresa assolirà els 11.500 MW solars, eòlics i hidràulics a finals del 2023. És a dir, entorn d’un 50% més respecte als 7.700 MW amb què va concloure l’exercici 2020.

El creixement en energies netes se sustenta sobre un portfolis de projectes de 7.300 MW amb data estimada d’entrada en operació entre 2021 i 2025. D’aquest portfolis, el 68% correspon a plantes fotovoltaiques i el 32% restant, a eòliques. Endesa preveu obtenir un retorn rendible de tota la seva inversió en energies netes sobre la seva base de clients. S’eleven un 30% en relació amb el pla anterior, fins als 2.600 milions d’euros.

Quant a les empreses que generen hidrocarburs, Galp ocupa actualment el tercer lloc com a productor més important d’energia solar fotovoltaica a la península Ibèrica, amb una capacitat instal·lada d’aproximadament 1 GW en producció, com a part d’una cartera total de 4,7 GW, entre els quals s’inclouen projectes en desenvolupament a Espanya, el Brasil i Portugal. Espera assolir l’objectiu d’incrementar la capacitat d’energia renovable de 4GW el 2025 i més a prop dels 12GW compromesos el 2030.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) i Galp van signar l’any passat tres acords de finançament per a la construcció de plantes d’energia solar i el desplegament d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics (VEU) a tota la península Ibèrica. En conjunt, Galp i el BEI van signar un finançament total de 406,5 milions d’euros, que es podria incrementar fins als 731,5 milions d’euros en una fase posterior. En conjunt, els tres projectes donen suport a l’acció climàtica i la cohesió social, i generaran una mitjana total de 3,6 TWh d’energia renovable a l’any, equivalent al consum energètic de gairebé 940.000 llars.

Un informe de l’entitat Carbon Tracker que analitza la capacitat de transició ecològica de les grans companyies assenyala que ExxonMobil és una de les «menys preparades», perquè els seus objectius climàtics són «febles» i el «80% o 90%» de la seva cartera de projectes que segueixen el model tradicional no serà competitiva si es limita la pujada de temperatura a 1,6 graus centígrads. Aquest percentatge se situa entre el 40 i el 50% per a la italiana Eni i Repsol, i entre el 50 i el 60% per a la britànica BP i la francesa Total.

Per la seva banda, Cepsa invertirà entre 7.000 i 8.000 milions d’euros al llarg de la dècada, en el marc del seu nou pla estratègic Positive Motion 2030, l’objectiu del qual és liderar la transició energètica a Espanya i Portugal, segons ha informat la companyia. Aquesta nova estratègia té dos àmbits d’actuació, la mobilitat sostenible i el new commerce, i l’energia sostenible, que es definiran a través dels Energy Parks (o parcs energètics diversificats i sostenibles) i d’aliances amb altres socis estratègics.

Més de la meitat de la seva ebitda, o benefici brut d’explotació, procedirà de negocis sostenibles el 2030, moment en què té previst reduir les seves emissions de diòxid de carboni (CO₂) d’abast 1 i 2 un 55%, i les d’abast 3, entre un 15% i un 20%. Amb això, preveu aconseguir les zero emissions netes el 2050. L’empresa aspira, a més, a destinar el 60% del seu pressupost a àrees sostenibles a partir del 2023.

Repsol, una de les companyies que més emissió de CO2 presenta a Espanya, va llançar l’any passat una estratègia integral de finançament sostenible per fer front al seu procés de transició energètica, i s’ha convertit en la primera companyia del seu sector al món que va presentar «un marc financer innovador» que comprèn totes les activitats de la companyia, segons va informar en el seu moment.

Repsol, en la seva estratègia de descarbonització, preveu reduir les seves emissions un 12% el 2025 i un 25% el 2030 respecte a les xifres del 2016. El 2040 aquesta reducció ja seria d’un 50%, per aconseguir la neutralitat carbònica el 2050. «Transformarem els nostres complexos en hubs multienergètics, capaços de generar productes de baixa, nul·la o fins i tot negativa petjada de carboni i d’impulsar nous models de negoci basats en la digitalització i la tecnologia. Per a això, ens recolzarem en quatre grans pilars: l’eficiència energètica, l’economia circular, l’hidrogen renovable i la captura i ús de CO₂», assenyala aquest grup empresarial.

Per la sev a banda, CEMEX ha aconseguit disminuir, en un sol any (2021), el 4,7% de diòxid de carboni emès per tona de material cementant. Aquesta dada la recull l’últim informe presentat per la companyia, «Construint un Millor Futur», on també es recull que un 30% de l’electricitat emprada en les seves operacions de ciment va provenir l’any passat d’energies renovables. Els nous tipus de clínquer (component clau del ciment) que fa servir l’empresa ja generen un 20% menys d’emissions.