La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica és clara. Abans del 2023, tots els municipis de més de 50.000 habitants, així com els territoris insulars a Espanya, hauran d’establir una Zona de Baixes Emissions (ZBE). Aquesta obligació s’estendrà també als municipis de més de 20.000 habitants quan se superin els nivells de contaminació recollits al Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

Aquestes zones no únicament limitaran l’entrada de vehicles contaminants, sinó que hauran de facilitar formes de desplaçament saludables per als ciutadans, com la bicicleta o anar a peu a través de «corredors verds intraurbans».

També s’haurà de garantir la millora i l’ús del transport públic, que haurà d’avançar cap a la seva electrificació o, d’altra banda, l’ús de combustibles lliures d’emissions, com el biometà. Es recull, així mateix, la necessitat de disposar de plans d’impuls de la mobilitat elèctrica privada, cosa que suposa la creació de punts de recàrrega.

Senyal de la DGT per a les Zones de Baixes Emissions. C.C.

De fet, associacions per a la defensa del medi ambient com Ecologistes en Acció insisteixen que aquestes ZBE no han de centrar-se únicament en la restricció del trànsit rodat, sinó que han d’anar acompanyades de plans «ambiciosos» de mobilitat que guiïn la ciutadania cap a un canvi en els desplaçaments, del trànsit privat a mitjans no motoritzats, a més de fomentar l’ús del transport públic.

D’aquesta manera, no només s’aconseguirà millorar la qualitat de l’aire de les grans ciutats, sinó també mitigar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

«És un aspecte de vital importància, atès que el transport rodat és un dels principals emissors de CO₂, i constitueix el 26% de les emissions totals a l’Estat espanyol. Donada l’emergència climàtica en què vivim, aquest doble objectiu hauria de ser obligatori», assenyala Ecologistes en Acció en el seu informe «Zones de Baixes Emissions. Eina contra la contaminació i l’escalfament del planeta».

De manera que ciutats com València, Còrdova, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife, Pontevedra, i així fins a gairebé 150 municipis de tot el país, estan dissenyant i implantant ja les seves zones de baixes emissions per a adaptar-se a la Llei de Canvi Climàtic.

No obstant això, Espanya ja té Zones de Baixes Emissions establertes, com són la dels dos centres neuràlgics del país: Madrid i Barcelona.

Madrid

En el cas de la capital espanyola, la seva zona de baixes emissions va entrar en vigor el 2018 amb el nom de «Madrid Central» i amb el vistiplau de la Comissió Europea. De fet, va ser la primera ciutat espanyola a dissenyar i posar en marxa una zona de baixes emissions a la seva àrea metropolitana.

Es tractava d’una àrea de 472 hectàrees que abastava gairebé tot el districte del centre. En aquesta zona delimitada es restringia el trànsit general, amb excepcions per als residents, el transport públic, vehicles de determinats col·lectius i els menys contaminants segons la DGT.

Un any després, les emissions contaminants d’òxids de nitrogen (NOx) emeses pels turismes s’havien reduït un 38% i les de diòxid de carboni (CO₂) un 14%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

Aquesta mesura va tombada pels tribunals i recuperada amb una nova Ordenança de Mobilitat Sostenible, cosa que va suposar un nou nom «Districte Centre» i ampliar l’accés per als comerciants de la ZBE, amb els mateixos drets que els residents.

Barcelona

Des de l’1 de gener del 2020, Barcelona té una Zona de Baixes Emissions de 95 quilòmetres quadrats que inclou pràcticament tot el terme municipal de Barcelona, les localitats circumdants de Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat, i part dels municipis d’Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

Aquest àrea està operativa des de les 7 hores fins a les 20 hores i, amb la seva posada en marxa, pretenia reduir un 15% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant la restricció progressiva dels vehicles més contaminants, és a dir, sense distintius ambientals.

En aquest cas, no obstant això, el futur de la ZBE és incert, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat aquesta iniciativa, per falta de suficients informes i per mesures excessivament rigoroses. De moment, no obstant això, l’Ajuntament manté en vigor la ZBE.

Aquesta normativa recull les restriccions d’accés, circulació i aparcament de vehicles segons el seu potencial contaminant; els requisits mínims de les zones de baixes emissions quant a qualitat de l’aire, eficiència energètica i soroll, i impulsa la coordinació entre administracions públiques i entre municipis, incloent-hi la possibilitat d’establir zones de baixes emissions supramunicipals a més del règim sancionador aplicable.

També es preveu un període d’adaptació de quatre anys per als projectes de zones de baixes emissions establertes amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest reial decret.

La fi de les emissions començarà el 2023

Europa

Les zones de baixes emissions són unes velles conegudes per a les grans metròpolis europees. Algunes d’aquestes ciutats ja fa deu o fins i tot vint anys que tenen aquestes mesures implantades i en ple funcionament per reduir la pol·lució a les zones urbanes.

Berlín és un dels exemples, amb la seva ZBE operativa des del gener del 2008 i actualitzada en anys anteriors. Abasta una àrea de 88 quilòmetres quadrats i està delimitada per la línia circular del tramvia.

Ecologistes en Acció assenyala que en el primer any de la seva inauguració els vehicles sense etiqueta ambiental (Euro 1) van disminuir un 70%.

Londres és una altra de les urbs europees que més ha avançat a posar límits al trànsit rodat. Ja el 2003 va crear una «taxa de congestió» per a l’àrea central de la capital, això és, un peatge obligatori d’uns 12 euros per entrar amb el vehicle en aquesta zona.

El 2019 va inaugurar la Zona d’Emissions Ultres Baixes, que va estendre el perímetre el 2021, i que afecta vehicles dièsel anteriors al 2015 i amb gasolina anteriors al 2006.

En el cas de Milà, a partir del 2012 va entrar en vigor una combinació de ZBE i peatges, qu incloïa una àrea de 128 quilòmetres quadrats i un peatge en funció de criteris ambientals, i que va generar dues grans zones concèntriques a la ciutat italiana.

Hi ha casos de més envergadura, com és el d’Holanda, que disposa d’un marc nacional per a la regulació de les zones de baixes emissions, denominades «milieuzones». De manera que els municipis estan dividits en les zones ambientals groga, verda o morada en funció de la mena de vehicle.

Quins són els objectius d’Espanya per al 2030?

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica també estableix uns objectius mínims que el país haurà d’haver complert el 2030, l’any que l’ONU es marca com a data límit per complir les metes de Desenvolupament Sostenible acordats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015, que van substituir els coneguts com a Objectius del Mil·lenni.

En el cas d’Espanya, d’aquí a vuit anys, el país haurà d’haver reduït els gasos d’efecte d’hivernacle del conjunt de l’economia nacional almenys un 23% respecte als nivells del 1990.

Així mateix, el 2030, les energies d’origen renovable hauran d’haver aconseguit una penetració en el consum d’energia final almenys d’un 42%. Quant al sistema elèctric, l’objectiu és haver aconseguit una generació d’electricitat almenys d’un 74% a partir d’aquestes energies renovables.

Llavors, una altra de les aspiracions és haver millorat l’eficiència energètica d’Espanya mitjançant una reducció del consum d’energia primària com a mínim del 39,5% respecte al que marqui la normativa comunitària.

Amb tot això, abans del 2050, que la llei considera «el termini més curt possible», el país haurà d’haver aconseguit la neutralitat climàtica.

D’altra banda, la llei deixa la porta oberta a la revisió de tots aquests objectius, sempre que sigui una actualització a l’alça dels esforços de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle marcats.

A més, aquestes revisions estaran justificades amb la necessitat d’ajustar les metes nacionals a compromisos internacionals com l’Acord de París, per complir la normativa de la Unió Europea o per adaptar-se als avanços tecnològics i científics.

Aquestes revisions començaran el 2023.