El conte dels tres porquets, en què una casa feta de palla i una altra de fusta eren destruïdes i ridiculitzades en favor d’una de maó devia ser inventat sens dubte per algun fabricant de formigó. Així ho consideren les cada vegada més nombroses empreses especialitzades que hi ha a Espanya en la construcció de cases amb fusta i palla. Són dues tècniques de bioconstrucció l’origen de la qual se situa molts segles enrere, però que ara reneixen, millorades per les noves tecnologies, per fer front al canvi climàtic.
El sector de la construcció, tal com està plantejat actualment, és el responsable de més del 30% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Es tracta d’una activitat altament agressiva per als ecosistemes: requereix l’extracció de grans quantitats de materials del medi, exigeix maquinària pesant per al seu processament, utilitza sistemes de transport també contaminants...
Davant de tota aquesta situació, irrompen a l’escenari d’aquesta indústria les cases de fusta. No es tracta de casetes prefabricades com les que estem acostumats a veure en qualsevol banda, sinó de grans habitatges per a diverses famílies i fins i tot edificis de ciutat. I és que el progrés que experimenta la construcció amb fusta ja ha fet possible l’edificació d’un edifici de 20 plantes a Noruega (85 metres d’alt), que en breu serà superat per un altre que s’està començant a construir a Suïssa i que tindrà 100 metres d’altura.
Però per què amb fusta? Una de les empreses espanyoles que es dediquen a aquest sector, StrukMad, situada a Astúries, recorda, per començar, que «una estructura amb fusta laminada és deu vegades més lleugera que una de formigó i fins a tres vegades més lleugera que una d’acer. Per això, els pilars i les fonamentacions es redueixen i s’aconsegueix un gran estalvi econòmic». A més, el muntatge és més ràpid, s’estalvien costos en infraestructures d’obra i energia, es redueixen dràsticament els residus i la fusta té una llarga vida útil, perquè «conserva totes les seves propietats amb un manteniment mínim», assenyalen.
Es pot pensar que un edifici de fusta també ha requerit la tala de boscos i que, si s’estén l’exemple, es podria convertir en una amenaça per a les selves mundials, però les fustes emprades per les empreses del sector són certificades, és a dir, procedeixen de tala responsable, en la qual els fabricants planten nous arbres per cadascun que tallen.
La fusta, a més, no és un pont tèrmic, sinó que és un aïllant, i per això manté la casa fresca a l’estiu i temperada a l’hivern, cosa que atorga a aquestes construccions una eficiència energètica de primer ordre. L’estalvi d’energia oscil·la entre un 50% i un 60% a l’any entre calefacció i aire condicionat, segons les empreses consultades. Els murs, a més, poden revestir-se amb materials de tota mena que ajudin a incrementar més aquest confort climàtic.
Però, quant dura una casa de fusta? Un dels «falsos mites» sobre els quals adverteixen els fabricants és la fragilitat d’aquest material. Res més lluny de la veritat, ja que, mentre algunes cases de formigó queden aptes per ser derruïdes en 40 anys, existeixen cases de fusta en països del nord d’Europa que continuen habitades 200 anys després d’aixecar-se.
I, no obstant això, el retorn a les tècniques tradicionals no s’atura en la fusta. També es fan cases de palla. I també en aquest cas, l’auge que experimenten a Espanya és tan gran que qualsevol empresa s’hi dediqui està rebent una allau de comandes. «L’augment de la demanda de cases de palla és exponencial», confirma Alejandro López, arquitecte i bioconstructor de l’empresa Okambuva, amb obres repartides per tot el país.
Les cases de palla es poden construir de dues maneres principals: una consisteix, simplement, a apilar bales de palla per construir els murs de càrrega, com si fossin maons. «És la tècnica més antiga, però també és més delicada, perquè no tots els professionals saben executar-la correctament», indica Rikki Nitzkin, propietària de l’empresa Taller Conco i presidenta de la Xarxa de Construcció amb Palla (RCP, per la sigla en castellà), que coordina els empresaris d’aquest sector a Espanya, que ja es compten per dotzenes.
L’altra opció, més emprada perquè presenta menys complicació, són les estructures de farciment, és a dir, s’aixeca una estructura (generalment de fusta) a manera d’esquelet, que després s’emplena de palla.
Entre les principals qualitats d’aquesta mena d’habitatges hi torna a haver, una vegada més, la seva «insuperable capacitat d’aïllament tèrmic», afirma la presidenta de RCP, a part de la sensació de «naturalitat i benestar» que comporta entrar en una casa feta amb elements naturals.
I el foc?
Són fiables les cases de fusta i de palla davant del perill d’incendi? Tots els experts consultats coincideixen que fins i tot en aquest tema és menys perillosa una casa de fusta que una feta amb materials convencionals. «Les estructures de fusta exposades a un incendi mantenen la seva estabilitat durant un període de temps més llarg que les estructures d’acer, que tendeixen a col·lapsar-se a temperatures inicialment baixes. I hem de recordar, a més, que la combustió de la fusta no provoca gasos tòxics», assenyala l’empresa SturkMad d’Astúries.
El que origina normalment un incendi en un habitatge és el seu interior: una burilla mal apagada, un curtcircuit... motiu pel qual el risc d’incendi seria el mateix amb un sistema constructiu o un altre. La fusta, si l’incendi no s’apaga aviat, es crema, «però molt lentament». En una casa de formigó, les altes temperatures provoquen esquerdes, cosa que pot suposar l’inici de l’esfondrament. I a les cases de palla, recorda Nitzkin, els revestiments dels murs protegeixen davant dels incendis. Un altre motiu per viure tranquil en aquestes cases.
