Després de tres anys de continus desacords per la decisió del Ministeri per a la Transició Ecològica d’apujar el cabal ecològic del riu Tajo (cosa que reduirà a la meitat l’aigua que arriba a la conca del Segura), la vicepresidenta Teresa Ribera s’ha compromès a revisar la decisió abans de portar-la al Consell de Ministres. Es tracta d’una àrea autoproclamada com «l’horta d’Europa» amb 200.000 hectàrees de cultius i repartida entre Múrcia, Alacant i Almeria. Més enllà de les guerres polítiques que també emboliquen el cas, el futur del transvasament Tajo-Segura depèn directament del canvi climàtic i la necessitat de vetllar per la biodiversitat, però això xoca amb les apressants necessitats agrícoles del sud-est espanyol.

Pancartes contra el transvasament. | TONY SEVILLA

Ningú dubta que el riu Tajo està contaminat, però el debat se centra a determinar-ne les causes: no circula prou aigua pel seu llit o aquest rep milions de litres d’aigua contaminada des d’un dels seus afluents, el madrileny Jarama, al qual Madrid aboca les aigües residuals. Aquest cabal derivat al Tajo deixarà d’arribar a Alacant, Múrcia i Almeria, per la qual cosa hauria de substituir-se per aigua dessalinitzada, cosa que requeriria més plantes dessaladores, poc sostenibles, segons els seus detractors, i molt cares perquè funcionen amb energia elèctrica. El Govern ha anunciat 500 milions per abaratir l’aigua dessalinitzada i 900 milions per millorar el tractament de les aigües residuals de Madrid. N’hi haurà prou?

Infraestructura del transvasament. | ÁXEL ÁLVAREZ

La retallada del transvasament Tajo-Segura, després d’aprovar-se l’elevació dels cabals del riu a Aranjuez i Toledo, on aplaudeixen la mesura pel mal estat del riu, no únicament forçarà l’abandó de 27.000 hectàrees de cultius rendibles a la província d’Alacant i l’acomiadament de 6.000 treballadors, sinó que provocarà un forat d’uns 3.000 milions d’euros. És la quantitat corresponent als crèdits en els quals estan embarcats els agricultors que van planificar inversions (basses, maquinària, naus, etc.) a partir de la base d’una aigua que no arribarà, segons apunta Lucas Jiménez, president del Sindicat Central de l’Aqüeducte Tajo-Segura.

Una dona recull taronges regalades a Alacant.

Es tracta d’un deute milionari al qual se sumen els 18 milions d’euros de l’augment de les taxes (per al manteniment dels canals passi l’aigua que passi i que també paguen els ajuntaments) i el percentatge que paguen per l’aigua per a obres a Castella-la Man-xa, Madrid i Extremadura. Des del 1979, els regants d’Alacant i Múrcia porten pagats 500 milions d’euros. És una aportació que ara també es reduirà, òbviament, en arribar menys aigua. Els regants abonen uns 15 milions d’euros a l’any. Fins al 1998, la recaptació anava directament a l’Estat, però a partir d’aquell any els diners se’ls reparteixen les autonomies cedents de l’aigua per sufragar, precisament, obres hidràuliques al seu territori. És a dir: es paga per l’aigua i, a més, una compensació ambiental.

La vicepresidenta del Govern Teresa Ribera s’ha compromès a estudiar a fons durant els pròxims tres mesos els plans hidrològics del Tajo i el Segura abans de portar-los a la seva aprovació al Consell Nacional de l’Aigua i, posteriorment, al Consell de Ministres el mes d’octubre.

La Confederació del Tajo ja ha aprovat apujar cabal ecològic del riu de 6 m/segon a 8,52 m/segon, cosa que significa, segons Lucas, el començament del compte enrere per al final del Tajo-Segura. La substitució de l’aigua del transvasament per dessalinitzada provocaria un augment del preu d’entre el 20% i el 130%, segons els afectats.

El projecte posa en risc, segons els tècnics de les institucions alacantines, el 2,8% del Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya (3.000 milions d’euros) i el 3,7% de l’ocupació nacional (106.000 llocs de treball). Els tècnics que assessoren els regants insisteixen en la forta factura energètica que suposarà la substitució de l’aigua del transvasament per dessalinitzada. Mentre que moure un metre cúbic d’aigua del Tajo (1.000 litres d’aigua) necessita 1,21 kW/hora, la producció d’aquest mateix metre cúbic d’aigua dessalinitzada del mar representa el consum de 4,32 kW/hora. L’augment dels cabals ecològics del Tajo, aprovat per la confederació hidrogràfica d’aquesta conca, es traduirà en una retallada de 105 milions d’euros de metres cúbics per a regadiu.

La infraestructura del transvasament es va plantejar fa 43 anys per dotar amb 421 hectòmetres cúbics el llevant espanyol, incloent-hi proveïment de la població i regadius. Aquest volum es va establir a partir de les necessitats mesurades de població i hectàrees de cultiu. Cap d’aquests paràmetres ha variat significativament en aquest temps. No obstant això, mai ha arribat aquest volum d’aigua, i la mitjana en aquests anys no supera el 50% dels volums totals. Els mesos en què els pantans de capçalera d’Entrepeñas i Buendía no compleixen amb el volum d’emmagatzematge fixat en les regles d’explotació per a cada mes no es transvasa aigua. Ja existeixen unes regles definides i ajustades a les necessitats.

La Generalitat de Ximo Puig ha acudit 40 vegades als tribunals en defensa del transvasament Tajo-Segura des que es va convertir en president de la Generalitat el 2015, cosa que equival a una vegada cada mes i mig, bé amb el Govern de Mariano Rajoy o bé contra l’Executiu que presideix el socialista Pedro Sánchez.

Del total de vegades en què ha recorregut a la justícia, tres són processos directes contra l’Executiu en els quals el Consell ha estat el demandant amb un recurs directe contra el Ministeri per defensar els interessos dels regants. A més, ha participat 35 vegades més en procediments relacionats amb altres administracions, com, per exemple, personant-se en 25 procediments contra Castella-la Manxa per oposar-se a reduccions dels cabals que arriben a través d’aquest aqüeducte.

També hi ha un procés contra l’Ajuntament de Toledo i nou vegades més la Generalitat s’ha mostrat a favor de recursos presentats pels regants o ha avalat procediments amb Múrcia o Andalusia.

Uns tres mil agricultors, empresaris i veïns d’Alacant van participar al maig a la plaça de la Montañeta d’Alacant, enclavament simbòlic on hi ha la seu de la Subdelegació del Govern per mostrar el cansament i entonar el «Ja n’hi ha prou» per una decisió que no se sosté «ni tècnicament ni socialment», com assegura el president de la Generalitat, Ximo Puig.

«El Tajo es mor»

La visió a Castella-la Manxa, comunitat cedent de l’aigua, és diametralment oposada: el Tajo es mor per la contaminació i «al llevant se’n poden sortir amb aigua dessalinitzada del mar», sostenen des del president García-Page fins als ecologistes d’aquesta comunitat.

El 50è aniversari de la prohibició del bany al Tajo ha tornat a disparar les crítiques a Castella-la Manxa. «El transvasament és un anacronisme tan brutal que cada dia grinyola més a la comunitat científica i al sentit comú», segons la regidora d’Obres i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Toledo, Noelia de la Creu, que ha condemnat el nou transvasament mensual de 20 hectòmetres cúbics aprovat des d’Entrepeñas-Buendía a través de l’aqüeducte Tajo-Segura.

«Necessitem aquest aigua perquè es regeneri de manera natural el riu, necessitem aquest aigua per a la vida», assenyala. Per la seva banda, el director general de la Reil Fundación Toledo, Eduardo Sánchez Butragueño, ha criticat aquesta nova derivació d’aigua per al mes passat, que ha qualificat de «barbaritat», ja que és un any en què hi ha un rècord històric de no precipitacions a la conca del Segura. «És una bogeria», sentencia.

Lucas Jiménez, president del Sindicat Central de l’Aqüeducte Tajo-Segura, subratlla, no obstant això, que «per a aquest Govern el canvi climàtic se circumscriu a la capçalera del Tajo. En cap altre punt d’Espanya, en cap altra conca s’han apujat els cabals. Cal invertir en una bona depuració de l’aigua, per això reclamem justícia i que apliquin els mateixos criteris a tots al país, perquè, si no és així, arribarà la ruïna per al llevant».

Jiménez creu que «el Ministeri cedeix davant el president castellanomanxec, perquè crida més que nosaltres i llança missatges que voregen la injustícia, de molt mal gust. Sembla que el Ministeri està disposat a assumir tot això per satisfer els interessos polítics del president de Castella-la Manxa», afegeix.

Per la seva part, el president d’Asaja, José Vicente Andreu, incideix en el fet que «no hi ha cap justificació per intentar reduir els cabals que arriben fins aquí basant-se en unes pretensions que no existeixen» perquè «l’alt Tajo està perfectament equilibrat i l’aigua és de bona qualitat. El problema que té és la mala depuració de l’aigua que ve de Madrid; el Govern no pot aprovar dos plans de conca que són contradictoris. Cal trobar un equilibri entre tots dos. La dessalinització és un complement, però no pot ser mai l’alternativa», perquè «és contaminant i té un preu que els agricultors no podem pagar i no podem competir», assegura Andreu.

La possible fi del transvasament liquidaria 180.000 ocupacions directes. La Cambra de Comerç d’Alacant va analitzar en profunditat tres escenaris temporals. Dos en què es preveia la clausura del transvasament, el 2015 o el 2030, i un tercer en el cas que s’estableixi una reserva de 600 hm als embassaments des d’on part la canalització a partir de la qual no es transvasaria aigua. Els investigadors van incloure en el càlcul final de la possible reclamació econòmica al Govern per la figura del lucre cessant. Aquest es produeix quan un rendiment cert o més que probable es deixa de percebre a conseqüència d’actes de tercers.

La cancel·lació de drets i concessions sobre els cabals del Tajo-Segura també comportaria la necessitat de recórrer a altres fonts de recursos amb costos més elevats, o a l’abandó de les activitats que no poguessin assumir l’increment de costos. En aquest sentit, l’estudi va considerar que el lucre cessant de la derogació el 2015 hauria estat de 10.733 milions d’euros per a l’agricultura de regadiu; en el proveïment assoliria els 1.227 milions. A aquestes dues quantitats caldria haver-hi afegit 9.170 milions més en pèrdues directament relacionades amb patrimoni (terres que deixarien de conrear-se).