Un forat d'ozó, set vegades més gran que el que hi ha sobre l'Antàrtida, s'està obrint sobre les regions tropicals. Es va començar a formar a la dècada del 1980 i no ha parat de créixer, segons acaba de donar a conèixer un investigador canadenc. El descobriment, que ha causat una gran sorpresa a la comunitat científica, afegeix un nou element d'incertesa sobre el futur del clima.
A l'article que acaba de publicar a la revista AIP Advances, Qing-Bin Lu, científic de la Universitat de Waterloo a Ontario, Canadà, revela l'existència d'un gran forat d'ozó que roman actiu durant tot l'any als tròpics (30ºN -30ºS). El concepte de forat ve definit com una àrea de pèrdua d'ozó superior al 25% en comparació de l'atmosfera no pertorbada.
Se situa a l'estratosfera inferior sobre els tròpics i és comparable en profunditat a la del conegut forat antàrtic primaveral, però la seva àrea és aproximadament set vegades més gran.
L'esgotament de la capa d'ozó pot conduir a un augment de la radiació ultraviolada a nivell del terra
"Els tròpics constitueixen la meitat de la superfície del planeta i allotgen aproximadament la meitat de la població mundial", diu Lu. Per aquest motiu, “l'existència d'un forat d'ozó tropical pot ser motiu de gran preocupació global”, ja que pot afectar el 50% de la superfície terrestre i la població que s'hi troba.
"L'esgotament de la capa d'ozó pot conduir a un augment de la radiació ultraviolada a nivell del terra, fet que pot augmentar el risc de càncer de pell i cataractes en els éssers humans, així com debilitar el sistema immunològic humà, disminuir la productivitat agrícola i afectar negativament els organismes i ecosistemes aquàtics sensibles", va explicar.
SORPRESA A LA COMUNITAT CIENTÍFICA
El descobriment d'aquest forat d'ozó ha sorprès la resta de comunitat científica, ja que no ha estat predit pels models fotoquímics convencionals. Les dades observades concorden bé amb el model de reacció d'electrons impulsada per raigs còsmics (CRE) i demostren que el mateix principi funciona per formar els forats d'ozó antàrtics i els tropicals.
Com passa amb el forat d'ozó de l'Antàrtida, el descobriment d'aquest nou fenomen mostra que aproximadament el 80% del valor normal d'ozó s'esgota al centre del nou forat descobert.
Els informes preliminars mostren que els nivells d'esgotament de l'ozó a les regions equatorials posen en perill àmplies poblacions i que la radiació ultraviolada que arriba a aquestes regions és molt més gran del que s'esperava.
El descobriment el 1985 del forat d'ozó a l'Antàrtida va confirmar l'esgotament de l'ozó causat pels CFC
A mitjan dècada de 1970, la investigació atmosfèrica va revelar que la capa d'ozó, que absorbeix la major part de la radiació ultraviolada del sol, es podria esgotar a causa dels productes químics industrials, principalment els clorofluorocarbonis (CFC), usats en determinats esprais i aparells refrigerants.
De fet, el descobriment el 1985 del forat d'ozó a l'Antàrtida va confirmar l'esgotament de l'ozó causat pels CFC. Tot i que les prohibicions d'aquests productes químics han ajudat a endarrerir l'esgotament de l'ozó, l'evidència suggereix que l'esgotament de l'ozó encara persisteix.
Lu manifesta que els forats d'ozó tropicals i polars juguen un paper important en el refredament i la regulació de les temperatures estratosfèriques, equival a la formació de tres "forats de temperatura" a l'estratosfera global. Va dir que aquesta troballa pot resultar crucial per comprendre millor el canvi climàtic global.
La descoberta de Lu es basa en estudis previs sobre el mecanisme d'esgotament de l'ozó que ell i els seus col·legues van proposar originalment fa unes dues dècades.
"El descobriment exigeix més estudis curosos sobre l'esgotament de l'ozó, el canvi de radiació UV, l'augment dels riscos de càncer i altres efectes negatius sobre la salut i els ecosistemes a les regions tropicals", considera Lu.
Investigació de referència:
