El 29 de gener del 1886 Karl Benz va patentar el primer cotxe amb motor de gasolina de la història. Des de llavors, milers de milions de vehicles d’aquest tipus han estat llançant gasos contaminants a l’atmosfera sense parar i en quantitats ingents, fins a convertir-se en un dels principals motius de l’actual canvi climàtic provocat per l’home. Quan l’1 de gener del 2035 finalitzi la venda de motors impulsats per gasolina, gasoil o altres combustibles fòssils, acabarà una llarga història els efectes de la qual encara patiran les generacions futures durant no se sap quant temps.

Deixar de fabricar cotxes de motor tèrmic (no es prohibirà la circulació dels ja venuts) era inicialment un objectiu fixat per al 2040, i així ho recull de fet la Llei de Canvi Climàtic d’Espanya. No obstant això, la situació d’emergència és tan greu que al final del mes passat els ministres de Medi Ambient dels 27 van decidir augmentar les restriccions del parc mòbil contaminant i van avançar al 2035 l’extinció de la comercialització de cotxes moguts amb hidrocarburs.

2035: adeu al cotxe de gasolina

A partir d’aquesta data només es podran vendre cotxes amb emissions zero, és a dir, elèctrics o d’hidrogen (aquest últim, amb un índex de vendes realment simbòlic encara).

La decisió no va ser fàcil, perquè diversos països de la UE demanaven retardar cinc anys aquesta prohibició, incloent-hi Alemanya, principal potència automobilística de la Unió, que s’hi va resistir fins al final.

Aconseguir aquest objectiu serà, per tant, un imperatiu legal per a les grans marques, però tot indica que per a quan arribi el 2035 ja s’haurà recorregut gran part del camí. Això és així perquè, en l’actualitat, la venda de cotxes elèctrics segueix en plena expansió a tot el planeta, però sobretot a Europa i a la Xina, i en menor mesura, als Estats Units.

Segons l’últim informe de l’Agència Internacional d’Energia (IEA, en anglès), prop del 9% del mercat mundial d’automòbils és actualment elèctric. Pot semblar que no és gran cosa, però s’ha de tenir en compte que fa només deu anys aquest percentatge no arribava ni al 0,1%, i fins i tot el 2019 encara estava en poc més del 2%. Per tant, hi ha hagut un impressionant augment el 2020 i, sobretot, el 2021.

La IEA estima que hi ha al voltant de 16 milions de vehicles endollables a les carreteres de tot el món. Junts consumeixen aproximadament 30 terawatts/hora d’electricitat a l’any, la qual cosa equival a tota la generada a Irlanda.

El 2021 es van vendre 6,6 milions de vehicles elèctrics, 2,6 dels quals van correspondre a Europa i 3,4 a la Xina.

Ara bé, aquestes xifres tenen la seva lletra petita, perquè inclouen tant cotxes elèctrics purs com híbrids endollables (que no deixen de portar també un motor tèrmic). De fet, dels 2,6 milions de vehicles venuts a Europa el 2021 (17% del total), aproximadament la meitat eren híbrids endollables.

Segons l’analista especialitzat Jato Dynamics, dels 6,6 milions d’unitats venudes a tot el món l’any passat, només eren elèctrics purs 4,2 milions, si bé la xifra suposa més del doble dels 2 milions venuts l’any precedent, i encara més que els 1,4 milions del 2019.

Avançar-se a la llei

En aquest panorama de llums i ombres cal tenir en compte, d’una banda, que hi ha marques escassament compromeses amb la transició cap al cotxe elèctric. És el cas, sobretot, de les companyies japoneses, que es fan de pregar per anar jubilant els seus models d’hidrocarburs i introduir-los en versió electrificada.

Però n’hi ha moltes d’altres que fa anys que s’han anticipat a la més que previsible mort programada (via legislativa) dels cotxes de motor tèrmic i llancen cada vegada més models endollables. En realitat, hi ha almenys 13 marques que ja han anunciat que deixaran de fabricar automòbils de gasolina o dièsel abans del 2035. Alguns casos són especialment ambiciosos: Jaguar, Mini i DS Automobiles ho faran el 2025, encara que Tesla ja ho va fer el 2009 i Smart, el 2020. Però grans marques com Peugeot, Ford, Opel, Audi, Alfa Romeo, Volvo i Mercedes tenen previst cessar la venda de cotxes de combustibles fòssils el 2030, és a dir, cinc anys abans del topall legal. En canvi, Kia, Hyundai i Toyota sembla que esperaran fer-ho a l’últim moment.

La veritat és que ja es nota una reducció en la demanda de barrils de petroli atribuïda directament a la substitució de vehicles de motor tèrmic per uns altres de propulsió elèctrica. La xifra concreta és el 3,3% de la demanda el 2021. Aquest va ser el percentatge en què es va contreure la demanda mundial de petroli l’any passat a causa d’aquest motiu.

Segons les dades de Bloomberg NEF recollides pel portal forococheselectricos.com, durant l’any passat es va evitar el consum d’1,5 milions de barrils de petrolis diaris, la qual cosa representa l’esmentat 3,3% de reculada respecte a l’any anterior.

A tall de comparació, aquesta xifra equival a la cinquena part de les exportacions de petroli de Rússia abans de la guerra d’Ucraïna. Es tracta d’un percentatge modest, però sens dubte significatiu, i que d’ara endavant només pot anar creixent.

No obstant això, crida l’atenció un fet. Al contrari del que caldria suposar, els vehicles elèctrics responsables d’aquesta reducció en el consum de petroli no són els automòbils, sinó sobretot els ciclomotors, motocicletes i tricicles, que en aquest segment han propiciat un descens del 67% de la demanda el 2021.

Com pot ser? L’explicació prové d’Àsia, a les ciutats i els pobles de la qual els vehicles de dues rodes són omnipresents i allí s’està produint una ràpida transformació elèctrica en aquesta mena de mobilitat.

Enfront dels 1,5 milions de barrils diaris que es van evitar el 2021, Bloomberg NEF preveu que per a d’aquí a vuit anys la demanda ja s’hagi reduït en 7 milions de barrils, la qual cosa equivaldria al total de les exportacions russes de petroli abans de la guerra. I, seguint la mateixa tendència, per al 2035 la reducció hauria arribat als 16 milions, la qual cosa suposaria la teòrica eliminació de la demanda de petroli. No obstant això, resulta difícil concebre que per a llavors no quedin vehicles moguts per hidrocarburs en el planeta.

Encara que massa lenta, la transformació està en marxa.

Espanya: un avanç massa lent però constant

Espanya no és precisament el país de la UE que més es caracteritza per la seva ambició elèctrica en l’automoció. Enfront del 17% del total que va representar el 2021 la venda de cotxes endollables a la UE, aquest percentatge va ser de només el 6,5% a Espanya, per sota d’Itàlia, Gran Bretanya i França. Els Estats Units, no obstant això, té un percentatge del 4,5%.

Si s’inclouen tant els híbrids endollables com els elèctrics purs, el 2021 es van vendre a Espanya 82.999 unitats, la qual cosa representa el 42,1% més que l’any anterior, segons les patronals del sector AEDIVE i GANVAM. Si Espanya vol complir els objectius de descarbonització per al 2030, enguany la xifra de vendes hauria de superar les 100.000.

Si s’analitzen exclusivament els elèctrics purs, les vendes van augmentar al nostre país el 13,2%, en aconseguir les 39.675 unitats. I si d’aquests vehicles es compten només els turismes, la pujada va ser del 33,2%, amb 23.899 unitats.

Mentre que ciclomotors i motocicletes elèctriques van sofrir caigudes durant l’any passat en el volum de vendes, les furgonetes van augmentar el 44%, la qual cosa demostra que el sector del repartiment aposta cada vegada més pels elèctrics.

En tot cas, aquestes xifres demostren que el 2021 aproximadament un de cada deu vehicles matriculats era elèctric 100% o híbrid endollable.