La Terra és finita; els seus recursos, també. Però l’ésser humà viu com si el planeta fos inesgotable, i els seus havers, il·limitats. Una organització de recerca internacional, Global Footprint Network, calcula des de fa diversos lustres la data en la qual la demanda de recursos i serveis ecològics de la humanitat supera el que la Terra pot regenerar cada any. Si a principis dels anys setanta aquesta data, coneguda com a Overshoot Day o Dia del Dèficit Ecològic, se situava a la fi del desembre, enguany ha arribat molt abans: el 28 de juliol.
L’ésser humà utilitza tants recursos ecològics com si visqués en 1,75 Terres. El consum de recursos naturals, l’acumulació de deixalles i l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle sobrepassa de molt la capacitat terrestre de regeneració biològica.
La petjada ecològica, únic mesurament que compara la demanda de recursos amb la capacitat de regeneració biològica de la Terra, ha augmentat de manera imparable en l’últim mig segle.
Per determinar la data per a cada any, Global Footprint calcula la quantitat de dies d’aquest any en què la biocapacitat de la Terra és suficient per proporcionar la petjada ecològica de la humanitat. La resta de l’any correspon a l’overshoot o dèficit ecològic global.
El Dia del Dèficit Ecològic es calcula mitjançant una fórmula matemàtica: dividint la biocapacitat del planeta (quantitat de recursos ecològics que la Terra pot generar aquest any) per la petjada ecològica de la humanitat (demanda humana per a aquest any), i multiplicant per 365.
Però, què és exactament la biocapacitat d’una ciutat o d’una nació? La seva àrea de terra i mar biològicament productiva, incloses les terres forestals, les terres de pasturatge, les terres de cultiu, les zones de pesca i les terres edificades.
La petjada ecològica, per part seva, mesura la demanda d’una determinada població d’aliments i productes de fibra d’origen vegetal, productes ramaders i pesquers, fusta i altres productes forestals, espai per a infraestructura urbana i boscos per absorbir les seves emissions de diòxid de carboni dels combustibles fòssils.
Una regió en dèficit ecològic satisfà la demanda important, liquida els seus propis actius ecològics (com la sobrepesca) i/o emet diòxid de carboni a l’atmosfera. En l’àmbit global, el dèficit i l’overshoot ecològics són el mateix, ja que no hi ha una importació neta de recursos al planeta.
Si fa mig segle el consum de recursos naturals per part de l’ésser humà estava pràcticament equilibrat amb la capacitat regeneradora de la Terra, ja el 1987 aquesta se superava a la fi del mes de novembre; deu anys més tard, a primers d’octubre; el 2004, ja fregava el mes d’agost, i en els últims anys, ha arribat al juliol.
El Dia del Dèficit Ecològic de la Terra havia quedat situat l’any passat al 29 de juliol. Enguany s’avança vint-i-quatre hores, la qual cosa implica que l’ésser humà no ha aconseguit fer canvis significatius per contrarestar la depredació dels recursos, l’augment de la contaminació i la destrucció ambiental.
Si tota la humanitat consumís recursos naturals com es fa a Jamaica, el Dia del Dèficit Ecològic de la Terra no arribaria fins al 20 de desembre. Per contra, el consum registrat a Qatar traslladat a tot el planeta provocaria que aquesta data arribés el 10 de febrer.
Malgrat les males dades –cada any pitjors–, Global Footprint i WWF han llançat un missatge d’esperança en considerar que hi ha capacitat de millora: consumir menys i consumir millor. Però recorden que el potencial més gran a gran escala per millorar la petjada ecològica humana resideix en els governs i les empreses.
Espanya va esgotar els seus recursos el 12 de maig
Si tots els habitants de la Terra consumissin recursos ecològics com els espanyols, la capacitat regeneradora del planeta s’esgotaria el 12 de maig, dos mesos i mig abans que la mitjana mundial. A partir d’aquest dia, a Espanya s’estan utilitzant els recursos naturals reservats per al 2023. És a dir, si tota la població mundial visqués com els espanyols, es necessitarien més de dues Terres per compensar els recursos naturals consumits en un any. El problema és que només hi ha una Terra.
És clar que hi ha països en els quals els seus habitants consumeixen molts més recursos que els espanyols. Per exemple, els de Luxemburg, el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Bèlgica, Dinamarca i Corea del Sud, entre d’altres.
Per contra, es consumeixen molts menys recursos per habitant que a Espanya en països com Indonèsia, Cuba, Egipte, Colòmbia, el Perú, Mèxic, Veneçuela, el Brasil, l’Argentina i Turquia.
Com sempre, els països que menys petjada causen al planeta acaben, no obstant això, sofrint amb més intensitat els efectes causats pels països que més impacte provoquen sobre la Terra.
