Ja fa temps que des de diverses entitats es reclama el tancament d’aquaris, delfinaris i altres instal·lacions on es mantenen en captivitat dofins, orques, foques i altres animals marins que són utilitzats per executar tot tipus d’exercicis, números acrobàtics i jocs per al gaudi dels assistents a aquests negocis. El motiu: el sofriment que es causa a aquests animals, que necessiten espais amplis per viure i el permanent somriure dels quals no sempre significa que s’ho estiguin passant bé.
Espanya és el país que més aquaris té a Europa, 11 instal·lacions d’aquest tipus sobre un total de 30. Estan repartits per Catalunya, la Comunitat Valenciana, Canàries, Andalusia, Madrid i Balears. A tot el món, els països que tenen més aquaris i delfinaris són, a part d’Espanya, els EUA, el Japó, la Xina, Mèxic, Rússia i Ucraïna.
Segons les dades de què disposa la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), a Espanya hi ha 102 dofins, tres belugas i cinc orques mantingudes en captivitat, però a tot el món hi ha 58 països que mantenen més de 3.000 cetacis en captivitat.
Una jove adolescent de Barcelona, Olivia Mandle, ha emprès una campanya a Change.org en la qual ja ha recollit 120.000 signatures per demanar l’alliberament d’aquests cetacis. «No és possible tenir empresonats aquests animals durant tota la seva vida perquè nosaltres puguem gaudir d’ells durant deu minuts», explica Mandle, que al·ludeix al «triangle terrorífic de la captura, el comerç i la cria» que suposen els delfinaris.
La campanya iniciada exigeix que, «mentre no es puguin treure d’aquests centres, s’adaptin les condicions de les piscines» amb mesures com l’eliminació del clor, que causa danys als animals, i la prohibició del contacte amb el públic.
I és que, segons les entitats que reclamen el tancament d’aquestes instal·lacions, el fet que un dofí deixi que un nen o un adult li agafi l’aleta dorsal i l’arrossegui per la piscina, o faci piruetes amb una pilota o un cèrcol, surti pels aires o llisqui sobre la vora de la piscina no significa que l’animal s’ho estigui passant bé. A l’inrevés: tot això és el resultat de llargues i reiterades sessions d’entrenament totalment impròpies per a animals que haurien de viure lliures en el medi marí.
Són, segons explica la veterinària Miriam Martínez, espècies que tenen «molta intel·ligència i senten emocions» en un nivell pròxim a l’humà. A més, «necessiten molt més espai per nedar». La reduïda grandària de les piscines (per molt grans que puguin ser) suposa per a dofins i orques «una limitació sensorial brutal», segons Martínez, i propicia l’aparició en aquests animals de múltiples patologies, com són estrès, problemes a la pell i ulls, i aparell digestiu.
Basti tenir en compte, segons explica FAADA, que en el medi marí, els dofins poden submergir-se fins a 90 metres sota l’aigua, mentre que a Espanya, el delfinari més profund mesura 10 metres. És impossible, per tant, recrear l’ambient natural d’aquests animals, que han d’obeir les ordres dels seus entrenadors si volen aconseguir l’aliment que els manté amb vida.
Països com Alemanya, França, el Regne Unit, l’Índia, Costa Rica, l’Uruguai i Croàcia ja han tancat els delfinaris.
Ara bé, les empreses del sector no comparteixen en absolut les denúncies formulades per veterinaris i entitats animalistas. El director de l’aquari Loro Parque, a Tenerife, Javier Almunia, declarava recentment a Efe que aquests cetacis viuen millor en els aquaris que en la mar.
El sector es defensa
Almunia veu inviable destinar dofins i orques que avui neden en els aquaris a santuaris marins on puguin viure en llibertat. «Els santuaris d’animals com a tal no existeixen», donada l’existència de factors com la contaminació acústica (provocada per vaixells) i química, la saturació de plàstics o l’exposició a paràsits i patògens, amb les consegüents malalties.
El director d’aquest aquari posa com a exemple el santuari de belugues d’Islàndia, «que no està en ús», i el de Bali (Indonèsia), que no és més que un grup de «gàbies flotants més petites que les d’alguns zoològics», assegura.
En canvi, els parcs moderns són un lloc més segur per a aquests animals, perquè poden viure més anys que si estiguessin en llibertat, gràcies, entre altres coses, «al vincle de confiança desenvolupat pels seus cuidadors», assenyala.
A més, tenen una sèrie de «joguines o eines» que compliquen el seu accés a l’aliment, la qual cosa «simula un escenari similar al que viurien en el mar», mentre que l’exhibició al públic és una «manera de mantenir físicament els animals».
Aquests arguments, no obstant això, no semblen convèncer tampoc l Govern espanyol, que en realitat ja està preparant el tancament d’aquests negocis. El Pla Estratègic del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, actualment en tramitació, preveu alliberar els cetacis que estiguin en aquaris i delfinaris, entre moltes altres actuacions, com és l’eliminació total de les granges de visons.
Segons aquest text, és previst que ja el 2023 quedi prohibida la cria o moviment d’exemplars i es procedeixi a millorar les condicions d’espai disponible i les característiques de les piscines on es trobin.
Espanya sembla voler seguir els passos dels països que han cancel·lat ja aquest tipus de diversions, com va ser el cas de França, que el 2017 va prohibir la compra de cetacis i la seva cria en captivitat, i va obligar a millorar les instal·lacions que ja hi havia. A poc a poc, els països de la UE i també uns altres de fora d’Europa estan tancant les portes a espectacles basats en la captivitat i els treballs forçats d’animals nascuts per solcar lliurement les aigües de l’oceà.
